SAP Barcelona 327/2013, 8 de Abril de 2013
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2013:4154 |
| Número de Recurso | 18/2013 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 327/2013 |
| Fecha de Resolución | 8 de Abril de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 18/13- C
Procediment Abreujat nº 380/11
Jutjat Penal nº 3 de Terrassa
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. Montserrat COMAS ARGEMIR CENDRA
Sra. Carmen SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ
Sr. Santiago VIDAL MARSAL
Barcelona, vuit d'abril de dos mil tretze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el procediment abreujat nº 18/13 del Jutjat Penal nº 3 dels de Terrassa, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la respectiva representació processal dels acusats Argimiro i Cornelio, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 17 d'agost de 2012, per delicte contra la salut pública. Ha estat designat ponent l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a los acuasdos Argimiro y Cornelio como autores de un delito contra la salud pública en su modalidad de tráfico de substancias estupefacientes que no causan grave daño, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de UN AÑO de PRISIÓN con MULTA de 5.500 euros cada uno, y responsabilidad personal subsidiaria de 365 días en caso de impago, asi como al abono de las costas procesales. Procédase a la destrucción de la droga decomisada."
Contra l'esmentada resolució van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses d'ambdós acusats. Admès a tràmit per provisió de 21 de novembre de 2012, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per diligència de 30 de gener 2013 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i es va assenyalar el proppassat dia 20.3.13 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat els recurrents.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
Ambdós recurrents recolzen l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada en la primera instància penal a l'empara del que permet l' art.790 de la Lecrim, reformada per la llei 38/02 de 24 d'octubre, i ho fan sota els epígrafs similars, per la qual cosa llurs respectius recursos seran resolts de forma conjunta, a fi i efecte de donar a aquesta resolució la coherència expositiva adient: 1) Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència de l' art. 24.2 CE ; 2) Error en la valoració de la prova, amb infracció del principi "in dubio pro reo". 3) Infracció de dret positiu per aplicació indeguda de l' art. 368 CP .
-
Al·leguen en primer lloc que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència atès que l'única prova de càrrec ha estat la declaració testifical dels Agents policials que van intervenir en la detenció en un control de trànsit quan els dos acusats i un tercer -menor d'edat- circulaven en cotxe i no van respectar un Cediu el Pas. matisen que els Mossos d'Esquadra ja ven fer constar en l'atestat que els tres nois ( de 17, 19 i 20 anys) van reconèixer de seguida que transportaven unes bosses amb les plantes de marihuana que acabaven de recollir en un hort que un d'ells té a les afores de Terrassa, i que eren per al seu propi consum. Sol·liciten es revoqui la condemna i dicti sentència absolutòria.
La vulneració de l' art. 24.1 i 2 CE integrat en la tutela judicial efectiva que garanteix la Constitució, es produeix quan es condemna hom a títol d'autor d'una conducta tipificada en la llei penal com a delicte malgrat no existir cap prova de càrrec, o bé quan no se li ha atorgat possibilitat de defensa en un judici amb totes les garanties ( art. 6.3r CEDH ). No és pas aquesta la situació processal dels acusats avui apel·lants, puix consta que van ser adequadament informats dels càrrecs que se'ls imputaven tan bon punt se'ls va prendre declaració ( art. 520 Lerim) en seu policial, informació que es va reiterar en la declaració davant del jutge instructor. També se'is va notificar la interlocutòria de conversió de les diligències prèvies en procediment abreujat, d'acord amb l ' art. 779 Lecrim . La seva defensa ha pogut, per tant, contradir en el plenari la versió incriminatòria explicada pels Agents de l'Autoritat que els van detenir, i van poder aportar al plenari les proves que van considerar adient proposar.
No estem davant d'una condemna arbitrària que vulneri el principi acusatori ni el dret de defensa en els termes que matisen les STC 191/95 de 18 de desembre i STS de 23.11.01, ans al contrari, davant d'una resolució motivada d'acord amb les proves que es van practicar en el judici oral, en compliment del que disposa l' art.120.3er CE .
En qualsevol cas, després de recordar que la convicció judicial de culpabilitat d'una persona a qui s'imputa la perpetració d'un delicte només pot fonamentar-se en la immediació inherent al plenari, dita jurisprudència matisa que la valoració de la declaració de les persones que han presenciat el delicte ( siguin ciutadans particulars o Agents de l'Autoritat) correspon en exclusiva a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba