STSJ Cataluña 2090/2013, 19 de Marzo de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:3137 |
| Número de Recurso | 987/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2090/2013 |
| Fecha de Resolución | 19 de Marzo de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 19 de març de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2090/2013
En el recurs de suplicació interposat per Jacobo a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 9 de febrer de 2012 dictada en el procediment núm. 1051/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part SGS Tecnos, S.A. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15 de noviembre de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de febrer de 2012, que contenia la decisió següent: " Que DESESTIMO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Jacobo frente a SGS TECNOS, S.A., sobre despido, y declarando PROCEDENTE el sufrido por el actor con efectos de 04/10/2011, ABSUELVO a los demandados de las pretensiones deducidas en su contra "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Jacobo ha venido prestando servicios por cuenta de SGS TECNOS, S.A., con antigüedad de 17/09/2001, categoría profesional de titulado medio ingeniería técnica y salario mensual bruto promediado con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 3.332,57 euros. (hojas de salario)
El actor disfruta de una reducción de jornada por guarda legal desde abril de 2011, habiendo pasado a una jornada de 35 horas semanales. (documento nº 7 a 10 de la demanda)
La demandada entregó a la actora el día 19/09/2011 una carta en la que la comunicaba su despido objetivo con efectos del día 04/10/2011, carta cuyo contenido se da aquí por íntegramente reproducido. (folio 25)
El actor prestaba servicios para la empresa demandada en el área de edificación. (testifical a instancia de ambas partes) La producción de la división de edificación ha seguido la siguiente evolución:
2008: 3.888.949 euros
2009: 3.131.202 euros
2010: 2.131.000 euros
2011: 1.462.928 euros.
(testifical y folios 229 a 273)
El actor, en el momento de su despido, estaba adscrito entre otras obras a las correspondientes a tres colegios, obras que en la actualidad se siguen ejecutando. Las funciones que realizaba el actor han sido asumidas, desde su despido, por quien hasta entonces era su superior, el Sr. Luis Andrés
, que no tiene la jornada reducida. El actor estaba igualmente adscrito a una obra, la reforma y ampliación de una biblioteca en la localidad de Corbera de Llobregat, que no ha sido finalizada. Las restantes obras a las que el actor estaba adscrito, han sido ya ejecutadas. (testifical Don. Luis Andrés, a instancia del actor)
La empresa tiene tres divisiones en el área de construcción: edificación, obra civil y seguridad y salud. En el área de edificación no se ha contratado a ningún trabajador desde el año 2010. Desde 2008 en el área de edificación se han producido 34 despidos, de los que 8 han tenido lugar en 2011 y 7 en 2010. (testifical y folios 274 a 277)
La empresa abonó al actor, y otros trabajadores, un bonus en marzo de 2011, ello por haberse alcanzado el cumplimiento de objetivos de calidad y financieros, aunque no se hubiera alcanzado el margen objetivo del año 2010. (hoja de salarios, testifical, folio 23)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda i declara procedent la decisió extintiva, per causa objectiva, notificada al demandant amb efectes del dia 04.10.2011, presenta recurs de suplicació la part demandant, que han estat impugnat per l'adversa. Se centra el litigi en valorar si és procedent la decisió o nul l'acomiadament per estar el demandant en reducció de jornada per tenir cura de fill.
El primer motiu del recurs es formula per la via de l' article 193 a) de la Llei 36/2011, reguladora de la jurisdicció social, per demanar la nul litat de la sentència dictada, per tal que se'n dicti una altra congruent amb la causa objectiva objecte del litigi. Al lega el recurrent que els raonaments jurídics es basen en la valoració de causes econòmiques negatives, per justificar l'acomiadament, mentre que la carta de l'empresa solament havia al legat causes organitzatives i productives, cosa que diu que suposa la infracció de l' article 97.1 i 2 de la LRJS, que disposa el contingut de la sentència, en relació als articles 24 de la CE i 218 de la LEC, que estableix la necessària congruència de les sentències i la obligació de no apartar-se de la causa de demanar.
La incongruència, la deficiència de fets provats o manca de valoració de la prova, que hauria de ser apreciada en el cas que la decisió de la sentència no es correspongués amb els fets objecte de la pretensió, podria ser un defecte que, d' apreciar-se, podria generar indefensió a la part i donar lloc a la nul litat de la sentència per manca dels requisits del article 97-2 de la LRJS (" La sentència haurà d'expressar, dins dels antecedents de fet, resum suficient dels que hagin estat objecte de debat en el procés. Així mateix, i apreciant els elements de convicció, declararà expressament els fets que estimi provats, fent referència en els fonaments de dret als raonaments que li hagin portat a aquesta conclusió, en particular quan no reculli entre els mateixos les afirmacions de fets consignats en document públic aportat al procés respaldats per presumpció legal de certesa. Per últim, haurà de fonamentar suficientment els pronunciaments de la decisió"), d'acord amb la jurisprudència que ho valora ( STS de 1-02- 1993, 10-12-1990, 14-01 i 7-06-1997, entre d'altres ) i la doctrina del Tribunal Constitucional, continguda en les sentències de 20/1982, 8/1986, 244/1988, 203/1989 .
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 EDJ 1987/8924, 28 maig 1990 EDJ 1990/5598 \4510 ) i 9 d'abril 1991 EDJ 1991/3629 ) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d'irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial EDL 1985/8754, en relació a l' article 24 CE, que garanteix el principi de tutela judicial efectiva .
Aplicant la doctrina exposada al cas concret, no es pot admetre la causa de nul.litat que al lega la part demandant, ja que si bé és cert que en l'argumentació de la causa d'extinció la sentència valora també una causa econòmica, no al legada en la carta, també ho és que també fa referència concreta als motius expressants en la carta i que es remet a l'àrea en la que l'actor prestava els seus serveis, en edificació, valorant que la evolució de la producció ha estat molt negativa, en coherència amb el sector d'activitat, així com que s'ha passat de quasi 4 milions d'euros de producció a menys d'un milió i mig l'any 2011 i a què es fonamenta l'acomiadament en la situació general de recessió en la divisió d'edificació, sense que pel jutjat de instància tingui rellevància que segueixin les obres en curs. Es pot compartir o no l'argumentació judicial, però no el fet que generi indefensió aquesta argumentació, que pot ser combatuda per la via de infracció de normes substantives, tal com el recurrent també invoca. Per tant, la causa de nul litat de la sentència no pot prosperar.
En el segon motiu del recurs, també per la via de l' article 193 a) de la LRJS, reitera la pretensió de nul litat de la resolució, al legant la infracció dels articles 97-2 i 122.1 de la LRPS i 217 de la LEC, indicant que a banda del defecte de congruència, existeix també el defecte d'infracció en les normes de valoració de la prova, atès que ha fonamentat la seva convicció únicament en una documental "de molt discutible valor probatori" i en les testificals realitzades en l'acte de judici, sense que la part demandada hagi aportat la mínima i adequada prova per acreditar les causes organitzatives i productives al legades en la carta, quan li corresponia la càrrega de la prova.
Aquest motiu no pot ser atès, ja que la sentència expressa encara que sigui de manera breu, els raonaments bàsics de valoració de la prova que porten a les conclusions fàctiques. S'ha de recordar, com ja s'ha dit, que la nul litat d'actuacions ha de ser un remei extrem, que únicament s'ha d'atendre quan no procedeix la integració de la resolució, o quan no es pot resoldre el litigi amb els fets provats que consten, s'evidenciï una manifesta incongruència de la resolució, manca de fonamentació o altres vicis anàlegs, que no és el cas. Així, en el cas que ens ocupa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 8 de Abril de 2014
...en situación de reducción de jornada y la demanda planteada. Recurrida en suplicación, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 19 de marzo de 2013 (Rec 987/13 ), tras admitir la modificación del relato fáctico, revoca la sentencia al entender que no se ha acreditado la......