SAP Lleida 84/2013, 25 de Febrero de 2013
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2013:130 |
| Número de Recurso | 88/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 84/2013 |
| Fecha de Resolución | 25 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 88/2012
Procediment ordinari núm. 1119/2010
Jutjat Primera Instància 6 Lleida
SENTÈNCIA núm. 84/2013
President :
EN ALBERT GUILANYÀ I FOIX
Magistrats
EN. Albert Montell García
NA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-cinc de febrer de dos mil tretze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1119/2010, del Jutjat Primera Instància 6 Lleida, en virtut del recurs interposat per LOANCA, S.L., representada per la procuradora EVA SAPENA SOLER i assistitda per la lletratada Marta Montserrat Aragones contra sentència de data catorze de novembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 88/2012. Es va oposar Adolfo I Martina, representatada per la procuradora MªCARMEN RULL CASTELLO i assistitda pel la lletrat JOSEP MARIA DOMINGO NADAL es van oposar a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Albert Montell García.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data catorze de novembre de dos mil onze, és la següent: "DECISIÓ.-FALLO
ESTIMO la demanda presentada por Adolfo y Martina ; contra LOANCA S.L., y en consecuencia, condeno a la demandada a pagar a la parte actora la suma de 11.468 #, más los intereses legales del art. 576 de la LEC ; todo ello más la expresa condena en costas a la parte demandada. [...]"
Contra l'anterior sentència, LOANCA, S.L. va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona. TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent Albert Montell García, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 25 de febrer de 2013 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
Totes dues parts litigants estant d'acord amb resoldre el contracte privat de compravenda que van signar el dia 9-7-07. Discrepen en les conseqüències de la resolució atès que s'imputen mútuament la responsabilitat en l'incompliment contractual del què es fa dependre l'efecte de la resolució. Pels demandants, es troba en el fet que no s'han entregat les unitats d'obra adquirides dintre del termini contractualment establert, mentre que per la promotora venedora es troba en l'incompliment dels compradors de l'obligació de pagar el preu i en la seva oposició a atorgar escriptura pública de compravenda, degut, en definitiva, a que en realitat els demandants volien desistir de la compra. Segons contracte, el pis, les dues places de pàrquing i els dos trasters, havien d'estar acabats de construir i lliurats "hasta por todo el segundo semestre de 2009", és a dir, com a màxim, fins el 31-12-09, tot i que també preveu un retard de tres mesos, fins el 31-3-10, sobrepassat el qual, els compradors tenen dret a optar per la resolució i la devolució de les quantitats lliurades, amb interessos.
Aquesta Sala ja ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se en reiterades ocasions sobre els efectes que pot produir l'incompliment del termini contractualment establert en els supòsits de compravenda d'habitatges en construcció, i que són adquirits sobre plànol. Així, hem sostingut que tot compliment, per ser íntegre i produir l'efecte extintiu de l'obligació, atesa la seva satisfacció, ha de ser exacte i puntual ( arts. 1125, 1126 i 1157 del C.c .). La resolució contractual per motiu de l'incompliment d'una de les parts contractants només és possible quan hi ha un veritable incompliment de les obligacions assumides que sigui de tal entitat que impedeixi assolir la finalitat pretesa pel contracte i que li és pròpia, de forma que es produeixi una insatisfacció de l'interès del creditor. Aquest incompliment ha de tenir suficient entitat com per impedir l'obtenció de la utilitat que va motivar la celebració del contracte, sense que sigui suficient amb que es produeixi una simple insatisfacció subjectiva ( sentències del Tribunal Suprem de 14 d'octubre i 16 de novembre de 2000 ). Es cert que la doctrina jurisprudencial segons la qual és necessari que concorri una "voluntad rebelde al cumplimiento", ha estat ja abandonada per una consolidada línia del Tribunal Suprem que exigeix per a la resolució contractual que concorri el "dato objetivo de la injustificada falta de cumplimiento, siempre que tenga la entidad suficiente para motivar la frustración del fin del contrato", és a dir, que la prestació hagi esdevingut inidònia absolutament per satisfer l'interès del creditor ( STS 26 de noviembre de 2007 ). En el cas del temps de la prestació, que és allò que motiva la demanda dels compradors, per a que el seu incompliment justifiqui la resolució, cal que el termini pactat sigui essencial, de forma que un cop exhaurit, el compliment sigui per a ell ineficaç i inútil. Si, malgrat el retard, el compliment continua sent-li útil i continua satisfent el seu interès, allò que s'haurà produït és la constitució del deutor en mora, sense produir efectes resolutoris.
Així, diu la STS de 30-10-09, que: "Como destaca la sentencia de esta Sala de 15 de julio de 2003 «la moderna doctrina jurisprudencial no exige para la estimación de una situación de incumplimiento una patente voluntad rebelde (entre otras, sentencias de 10 de octubre de 1994, 3 de abril y 26 septiembre 2000 ; 26 de julio de 2001, 13 noviembre y 23 de diciembre de 2002 y 13 febrero 2003 ). Ni siquiera es exigible una voluntad de incumplir, sino sólo el hecho objetivo del incumplimiento, no justificado, o producido por causa (no) imputable al que pide la resolución, como resalta la reciente sentencia de 7 de mayo de 2003 )". I afegeix la STS de 3-12-08 que: "Ante un incumplimiento de este tipo, la jurisprudencia ha venido entendiendo, si bien no de una forma lineal, que los incumplimientos esenciales o sustanciales permiten la resolución del contrato o exigir el cumplimiento ( art. 1124.2 CC ). Aunque una tendencia jurisprudencial haya exigido lo que se ha calificado como "voluntad deliberadamente rebelde del deudor", sentencias recientes han introducido criterios más matizados para determinar cuándo se produce un caso de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba