STSJ Cataluña 131/2013, 18 de Febrero de 2013
| Ponente | MONTSERRAT FIGUERA LLUCH |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:727 |
| Número de Recurso | 258/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN CONTRA SENTENC |
| Número de Resolución | 131/2013 |
| Fecha de Resolución | 18 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Sala Contenciosa Administrativa
Secció Segona
Recurs d'apel·lació contra sentències núm. 258/2012
Parts:
Onesimo
SUBDELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN ARAGÓN
SENTÈNCIA Núm. 131
Magistrats/ades:
Il·lm. Sr. Emilio Berlanga Ribelles
Il·lm. Sr. Javier Bonet Frigola
Il·lm. Sra. Montserrat Figuera Lluch
Barcelona, divuit de febrer de dos mil tretze
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció Segona), constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha dictat la següent sentència en el rotlle d'apel·lació núm. 258/2012, interposat per Onesimo, representat per la procuradora Sra. ALICIA BARBANY CAIRO i assistit de lletrat, contra la SUBDELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN ARAGÓN, representada i defensad per l'ABOGADO DEL ESTADO.
N'ha estat ponent l'il·lma. magistrada sra. Montserrat Figuera Lluch, qui expressa l'opinió de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona va dictar, en el Procediment abreujat núm. 264/2011, la Sentencia núm. 42/2012, de data 20 de febrer de 2012, la decisió literal de la qual és la següent: "Estimo en parte el recurso contencioso administrativo interpuesto por la representación de Onesimo .
Anulo en parte la resolución recurrida, fijando para el demandante un plazo de prohibición de entrada en España de dos años y seis meses, y declarando la conformidad a derecho de su expulsión.
No hay condena al pago de las costas.".
Contra la resolució esmentada es va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou admès pel Jutjat d'Instància, qui va remetre les actuacions a aquest tribunal. Les parts foren citades. L'apel·lant és Onesimo i l'apel·lada és SUBDELEGACIÓN DEL GOBIERNO EN ARAGÓN.
Desenvolupada l'apel·lació, s'assenyalà dia i hora per a la votació i la decisió: 14 de febrer de 2013.
En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i acomplert les prescripcions legals. FONAMENTS DE DRET
Onesimo interposa recurs d'apel·lació contra la Sentència, de data 20 de febrer de 2012, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona, que desestimava el recurs contenciós administratiu interposat per l'apel·lant contra la resolució de la Subdelegació del Govern a Girona, de data 13 d'abril de 2011, que acorda l'expulsió del recurrent del territori nacional amb prohibició d'entrada a Espanya, per la causa prevista a l' article 57.2 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (en endavant LOE).
Fonamenta la part apel·lant el recurs interposat contra la Sentència d'instància, en els següents motius d'impugnació:
-
Considera mancada de motivació la Sentència apel·lada i que, per aquesta raó, vulnera el seu dret a la tutela judicial efectiva pel que fa al dret de la part a obtenir una sentència respecte al fos de l'assumpte.
-
Considera, igualment, que la Sentència d'instància es troba mancada de motivació quant a la valoració de l'existència o no de l'al·legada falta de motivació de la resolució impugnada.
-
Entén que la Sentència apel·lada es troba mancada de motivació amb vulneració de la seva tutela judicial efectiva, perquè no s'hi valora la vulneració del principi de proporcionalitat pel que fa a l'aplicació de la mesura excepcional d'expulsió respecte d'una multa pecuniària.
-
Entén, així mateix, que la Sentència apel·lada es troba mancada de motivació amb vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva en no valorar l'existència de circumstàncies excepcionals que justificarien l'excepció a l'expulsió acordada i, entre aquestes, el seu arrelament familiar i el fet de disposar d'un permís de residència permanent.
-
Finalment, l'apel·lant atribueix a la Sentència d'instància manca de motivació i de tutela judicial efectiva per no resoldre la seva al·legació en relació amb la vulneració del principi non bis in idem . Al·lega, així mateix,vulneració del principi de reeducació i de reinserció social i afirma que l'expulsió hauria d'haver estrat judicial i no administrativa.
L'advocacia de l'Estat sol·licita la confirmació de la sentència d'instància.
Per tal de donar resposta a les diverses qüestions que es plantegen en aquest recurs, cal puntualitzar, en primer lloc, que la resolució dictada per la Subdelegació del Govern a Girona, en data 13 d'abril de 2011, que acorda l'expulsió del territori nacional del recurrent ho fa de conformitat amb el que preveu l' art. 57.2 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que preveu l'expulsió del territori nacional dels estrangers que han estat condemnats dins o fora d'Espanya, per la comissió d'un delicte dolós que a Espanya se sancioni amb una pena privativa de llibertat superior a un any.
En conseqüència, no es tracta en aquest supòsit de la imposició d'una sanció per la comissió d'una infracció de la Llei d'estrangeria, sinó que la expulsió es conseqüència legal de la imposició de la pena privativa de llibertat. Això comporta que no és d'aplicació a aquest supòsit la normativa relativa a les sancions imposades per incompliment de la normativa relativa a la matèria d'estrangeria i que, en conseqüència, no càpiga en aquest supòsit entrar en valoracions sobre l'arrelament de l'actor en el territori nacional. Això determina ja que les al·legacions de la recurrent sobre la manca de motivació de la resolució impugnada, manca de proporcionalitat i sobre arrelament no puguin prosperar.
Així, l' art. 57.2 de la LO 4/2000 no preveu la situació d'arrelament com a causa que pugui enervar la mesura d'expulsió. Però és que, a més i en qualsevol cas, la condemna penal de l'actor posa també de manifest que l'actor no respecta les normes de convivència que ens hem donat. I si no respecta aquestes normes no es pot considerar que està arrelat en territori espanyol, atès que no n'hi ha prou amb estar empadronat, treballar a Espanya o tenir fills o familiars espanyols, sinó es respecten les normes de convivència d'aquesta societat.
Pel que fa a la motivació de la resolució que acorda l'expulsió del recurrent del territori nacional, es troba en el fet que assenyala la mateixa resolució i que és la condemna penal a un any de presó com a autor d'un delicte contra la salut pública, d'acord amb el que estableix l' art. 57.2 de la LO 4/2000, de constant referència. Per tant, la resolució, de data 11 de desembre de 2010, de la Subdelegació del Govern a Girona dóna a conèixer tant el fet com la corresponent fonamentació jurídica que la fonamenten.
Aquest Tribunal en una consolidada doctrina considera (vegeu STSJC, de 19-7-2012 ; 12-7-2012 ; 5-7-2012 ; 12-6-2012 ; 8-6-2012 ; 20-4-2012 ; 2-2-2012, o 20-1-2012 entre les més recents), que l'expulsió prevista a l'apartat segon de l' article 57 no té naturalesa sancionadora, sinó que és un supòsit específicament previst per als casos de condemna penal en els termes que el precepte estableix i que per aquesta raó no resulta aplicable a l'expulsió que ens ocupa l'apartat 5 del mateix article 57. I que dit apartat no resulta aplicable a casos como el que ens ocupa és també la posició majoritària dels tribunals superiors de justícia de tot Espanya, podem citar, entre moltes d'altres, les STSJ de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba