STSJ Cataluña 851/2013, 4 de Febrero de 2013
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:1596 |
| Número de Recurso | 6711/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 851/2013 |
| Fecha de Resolución | 4 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ
Barcelona, 4 de febrer de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 851/2013
En el recurs de suplicació interposat per Hospital Clinic i Provincial de Barcelona a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 13 de juny de 2012 dictada en el procediment núm. 342/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Marí Trini, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 10 d'abril de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juny de 2012, que contenia la decisió següent: " QUE DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda formulada por Dª Marí Trini contra el HOSPITAL CLINIC I PROVINCIAL DE BARCELONA y en consecuencia debo DECLARAR Y DECLARO LA IMPROCEDENCIA DEL DESPIDO realizado a la trabajadora en fecha 9 de marzo de 2012 y como consecuencia DEBO CONDENAR Y CONDENO a la entidad demandada a estar y pasar por esta declaración, previa opción de la trabajadora demandante, entre la READMISION en su puesto y condiciones que mantenía con el abono de los salarios de tramitación a razón de 80,03 euros diarios a percibir desde la fecha del despido operado de 9 de marzo de 2012 hasta la fecha de notificación de la presente resolución o, previa opción de la trabajadora, abonarle la cantidad de 15.205,70 euros en concepto de indemnización. Sin expresa imposición de costas "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La demandante Dª Marí Trini, con DNI NUM000 inició su relación laboral con la empresa demandada en fecha 19 de diciembre de 2007, trabajando la demandante desde ese momento y hasta la actualidad como auxiliar de clínica, en jornada completa y en turno de tarde y con un salario bruto diario de 80,03 euros diarios con prorrata de pagas extraordinarias. (Siendo unicamente controvertido entre las partes el sueldo de la demandante que se extrae del documento aportado por la demandada en la que se liquida el salario del día 9 de marzo de 2012).
Durante todo este periodo el trabajador ha suscrito con la entidad demandada 38 contratos de interinidad o de sustitución o por obra y servicio, (extremo no controvertido entre las partes).
Desde el día 9 de marzo de 2012 y como consecuencia de la presentación de demanda de reclamación de Cantidad y reconocimiento de derecho en fecha 14 de julio de 2011, el trabajador demandante no ha vuelto a trabajar para la empresa demandada.
En fecha 11 de mayo de 2012 se celebró el preceptivo acto de conciliación previa con el resultado de sin avenencia.
El convenio colectivo de aplicación es el publicado en el DOG en fecha 27 de septiembre de 2006, para el Hospital Clinic de Barcelona, para los años 2005 a 2006, extremo no controvertido entre las partes.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada en reclamació per acomiadament estimant la demanda en part i declarant improcedent l'acomiadament, donant la opció a la treballadora, presenta recurs de suplicació la part demandada, Hospital Clínic. L'objecte del recurs és que es doni a l'empresa la opció a ser reingressat o indemnitzat al treballador demandant, en base a la interpretació de l' article 72 del Conveni Col lectiu de l 'empresa demandada. El recurs ha estat impugnat per l'adversa.
Com a primer i únic motiu del recurs, la part demandada, per la via de l' article 193 c) de la LRJS, Llei 36/2011, de 10 d'octubre, al legà la infracció de normes substantives, que concreta en l' article 72 del Conveni Col lectiu de l'Hospital Clínic de Barcelona pels anys 2005 i 2006, en relació als articles 3.1 del Codi Civil i la jurisprudència que cita, concretament la sentència del TS de 3-10-2011, dictada respecte al Conveni Col lectiu de l'empresa AENA, en la que es fa una interpretació estricte de la clàusula pactada de opció dins del règim disciplinari, entenent l'Alt Tribunal que no es pot fer extensiva a la extinció improcedent per frau contractual, realitzant una interpretació sistemàtica. La part demandada al lega, en resum, que la regla general continguda en l' article 56-1 de l'E.T ., és que és l'empresari qui té atribuïda la facultat d'opció entre la readmissió i la indemnització, salvant el cas que sigui titular d'aquesta el treballador, per la seva qualitat de representant legal o sindical, o per atribuir-se-la de manera expressa una norma legal o convencional (TS 26-12-00, 5-10-01, 18-09-09...). Que els convenis que estableixen aquesta opció a favor del treballador constitueixen pactes lícits i vàlids, però la interpretació ha de ser estricta, de manera que no pot ser extensiva a supòsits diferents als que contemplen. Diu que en el cas present la interpretació sistemàtica és indicativa que es tracta d'un dret d'opció concedit als treballadors objecte d'un acomiadament disciplinari declarat improcedent i no en cas que es declari per altres motius, per exemple, contractació temporal fraudulenta. Diu que en el cas concret, també del Conveni de l'Hospital Clínic, la intenció del pacte era la de protegir als treballadors en cas d'acomiadament improcedent, però no en tots i cadascun dels casos sinó únicament en cas d' aplicació del règim disciplinari. Cita també sentències d'aquesta Sala Social del TSJC, 1794-2002, de 5-03-2002, 8494/2005, 8-11-2005, 5473/2006 de 17-07-2006, 5444/2007 de 18-07-2007 .
Per valorar la qüestió jurídica plantejada s'ha de partir del text del conveni de l'Hospital Clínic de Barcelona, pels anys 2005-2006, art. 72, que diu: " En caso de sentencia firme en la que expresamente se declare la improcedencia del despido, la opción a la vuelta al trabajo o la indemnización corresponderá siempre al trabajador".
Aquesta qüestió ha estat resolta per sentència recent d'aquesta Sala de data 24 de gener de 2013, recurs de suplicació 5930- 12, en el sentit de indicar que:
"És cert que altres sentències d'aquesta Sala...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 18 de Julio de 2014
...dictada el 4 de febrero de 2013 por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso de suplicación núm. 6711/12 , que resolvió el formulado contra la sentencia del Juzgado de lo Social núm. 33 de Barcelona, de fecha 13 de junio de 2012 , recaída en autos nú......