STSJ Cataluña 1280/2013, 21 de Febrero de 2013
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:1234 |
| Número de Recurso | 4111/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1280/2013 |
| Fecha de Resolución | 21 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 21 de febrer de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1280/2013
En el recurs de suplicació interposat per Eulen Seguridad, S.A. a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 20 de desembre de 2011, dictada en el procediment núm. 225/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Basilio i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20 de desembre de 2011, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de març de 2011, que contenia la decisió següent:
Estimo la demanda formulada por D. Basilio frente a la empresa EULEN SEGURIDAD, S.A., y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, condeno a la empresa demandada a abonar al actor la cantidad de
12.330,28 euros. Sin perjuicio de las responsabilidades que pudieran corresponder al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- El actor D. Basilio, mayor de edad, con NIE NUM000 viene prestando servicios por cuenta y orden de la empresa demandada como Vigilantes de Seguridad, con antigüedad desde el 01-01-08, y salario de 1.776,81 euros mensuales brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
En caso de que se estime la demanda y que deba incluirse en la cuantía de la hora extraordinaria el salario base, plus nocturnidad, plus peligrosidad, prorrata de pagas extras y plus festivo, la empresa adeudaría al actor la cantidad de 6.543,61 euros correspondientes al período enero a diciembre 2010 en día festivo y no festivo y la cantidad de 5.786,67 euros correspondientes al mismo período por horas extras nocturnas.
Presentada papeleta de conciliación ante la SC en fecha 26-01-11, se celebró acto conciliatorio el día 18-02-11, finalizando sin efecto por incomparecencia de la empresa demandada.
La sentencia de 21 de Febrero del 2007 (Recurso: 33/2006 ) establece en su parte dispositiva: "Casamos y anulamos la sentencia impugnada y estimando íntegramente la pretensión actora declaramos la nulidad, correspondiente, del " apartado 1.a) del artículo 42 del Convenio Colectivo Estatal de las empresas de seguridad para los años 2005 a 2008 que fija el valor de las horas extraordinarias laborables y festivas para los vigilantes de seguridad"; del art. 42, apartado b), únicamente en cuanto a las horas extraordinarias laborales para el resto de las categorías profesionales y el punto 2 del artículo 42, que fija un valor de la hora ordinaria a efectos de garantizar el importe mínimo de las horas extraordinarias inferior al que corresponde legalmente."
El 10-11-09 el Tribunal Supremo dictó sentencia en materia de conflicto colectivo (recurso 42/2008 ) que revocó la de la Audiencia Nacional de 21-01-08, dicha sentencia versa sobre la forma de cálculo de las horas extraordinarias en las empresas de seguridad privada y el efecto de la cosa juzgada en virtud de lo resuelto por la misma Sala en la sentencia de 21-02-07, recurso de casación 33/2006 . El texto se tiene por reproducido."
Contra aquesta sentència la part demandada EULEN va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar la part actora. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
Versa aquest recurs sobre el llarg debat sobre el valor de l'hora extraordinària en el sector d'empreses de seguretat. Escau recordar en aquest sentit que la dita qüestió ha estat ja abordada per varis pronunciaments del Tribunal Suprem. Així la STS 21.02.2007 -rec. 33/2006 - abordà un conflicte col lectiu relatiu al art. 42 del conveni col lectiu de sector (BOE 10.06.2005), que fixava com valor de l'hora extraordinària un preu únic que consistia en el salari base del conveni, excloent-hi expressament les pagues extraordinàries i la resta de complements retributius, fixes o variables, salarials o extrasalarials; és a dir, la norma convencional determinava un valor inferior a aquesta sobrejornada que el de l'hora ordinària. En el dit pronunciament, el més alt organisme jurisdiccional, després d'analitzar la coneguda doctrina cassacional atenyent a la interpretació de l' art. 35.1 ET i l'evolució normativa i jurisprudencial, estimà el recurs formulat pel sindicat actor, declarant la nul litat de l'art. 42 del dit conveni en els seus apartats 1.a) -vigilant de seguretat amb arma i sense arma-,
b), únicament en quant a les hores extraordinàries laborals per a la resta de les categories professionals i el punt 2 de l'art. 42 -en el què es feia esment a les exclusions abans referides-. Aquesta sentència fou aclarida per la interlocutòria TS de 28 de març de 2007, en aclariment instat per la patronal demandada, en la què s'afirmava: "El objeto del proceso de impugnación de Convenio Colectivo es obtener una sentencia "anulatoria, en todo o en parte, del Convenio Colectivo impugnado",( artículo 164.3 de la Ley de Procedimiento Laboral ) agotándose pues, su finalidad en la anulación del convenio colectivo en bloque o de algunos de sus preceptos en el supuesto de ilegalidad o lesividad. No cabe pues, en el ámbito de este proceso, realizar disquisiciones sobre la cuantificación del salario base, y de los salarios complementarios que íntegran la estructura salarial, lo que, en su caso, sería objeto de conocimiento en un posterior proceso de reclamación de cantidad por diferencias en el pago de las horas extraordinarias. Pero si es claro, que si la parte demandada se ha opuesto a la pretensión colectiva actora es por entender que la forma de retribución de las horas extraordinarias pactada en el convenio colectivo con referencia únicamente al salario base, es sensiblemente inferior a la que resultaría de la aplicación del artículo 35.1 del Estatuto de los Trabajadores (el recurso de aclaración avanza que se han de producir con base en esta sentencia multitud de reclamaciones). Hubiera sido realmente incongruente con la naturaleza y significado de la modalidad procesal de impugnación de convenio colectivo, que se realizaran disquisiciones sobre el salario base y sobre los complementos que deben integrarse en el salario ordinario, así como sobre la cuantía de los mismos. Va de suyo natural que la fijación de la hora extraordinaria con la sola referencia al salario base es inferior a la que resultaría de añadir a tal salario base los complementos que deben integrar, en la estructura del convenio, la retribución ordinaria del trabajador"
Posteriorment (i a banda de la STS UD 05.02.2008, que analitzà el contingut de l'art. 44 del mateix conveni, per bé que en referència a l'esmentat art. 42), la STS UD 09.07.2009 -rec. 3890/2008 - desestimà, per falta de contradicció, el recurs formulat pel treballador afectat, en relació a l'aplicació de litispendència en el previ procediment. No obstant, la posterior STS 10.11.2009 - rec. 42/2008 - abordà un nou conflicte col lectiu, plantejat en aquest cas per diferents patronal d'empreses de seguretat, amb la pretensió que el valor de la hora ordinària -de conformitat amb l' art. 35.1 TRLET - s'havia de calcular sobre el salari ordinari per unitat de temps, sense computar aquells conceptes que vinguin a compensar una manera específica de realització del treball o la seva prestació en circumstàncies concretes. La Sentència de l'Audiència Nacional de 21.01.2008 declarà, entre d'altes aspectes, que el valor de l'hora ordinària en el sector havia d'integrar el salari base, els complements personals, els de venciment superior al mes, el de residència a Ceuta i Melilla, en el seu cas, als què s'ha havia d'addicionar el complement de lloc de treball que efectivament es percebés. Formulat recurs pels diferents sindicats demandants, el TS negà l'aplicació de l'efecte negatiu o preclusiu de cosa jutjada de la STS 21.02.2007, per falta d'identitat de fons entres ambdós processos, atès que en aquella primera sentència s'estava impugnant els esmentats articles del conveni col lectiu, mentre que l'objecte del segon conflicte col lectiu era la fixació del valor de l'hora extraordinària respecte diferents conceptes salarials concorrents, en relació a l' art. 35.1 TRLET ; no obstant sí es considerava que existia efecte positiu de cosa jutjada, per existir identitat subjectiva i operar la primera sentència com antecedent lògic de la segona. I, com conseqüència, s'apreciava la infracció de l' art. 35.1 TRLET, remetent al contingut de la part dispositiva de l'esmentat precedent, fent implícita referència a la integració de tots els conceptes salarials.
Tanmateix, el debat no finalitzà aquí. Les associacions patronals plantejaren un nou conflicte col lectiu davant l'Audiència Nacional en el què postulaven la inaplicació dels conceptes econòmics del Conveni col lectiu vigent, per haver-se trencat l'equilibri en el seu sí, amb efectes retroactius al 31.12.2004, per tal que es procedís a la seva renegociació per a la recuperació de l'equilibri del conveni, amb aplicació entre tant dels conceptes econòmics de l'anterior conveni, fins que s'assolís un acord o es pactés un nou conveni. La Sentència de l'Audiència Nacional de 22.01.2008 desestimà la dita pretensió, en entendre que existia inadequació de procediment. El...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba