STSJ Cataluña 1222/2013, 19 de Febrero de 2013
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:1192 |
| Número de Recurso | 2277/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 1222/2013 |
| Fecha de Resolución | 19 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 19 de febrer de 2013
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1222/2013
En el recurs de suplicació interposat per Felipe y otros i Lloyds TSB Bank, Plc Sucursal en España a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 12 de juliol de 2011 dictada en el procediment núm. 1127/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15 de desembre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juliol de 2011, que contenia la decisió següent:
Que estimando parcialmente la demanda en reclamación de cantidad interpuesta por D. Felipe, DÑA. Frida, DÑA. Salome, D. Rosendo, D. Juan Antonio, DÑA. Carmen, D. Cecilio, D. Ignacio, DÑA. Nicolasa, D. Rodolfo, D. Jesús Ángel, D. Braulio y D. Genaro contra LLOYDS TSB BANK, PLC, SUCURSAL EN ESPAÑA y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, debo condenar y condeno a la empresa demandada a abonar a la parte actora por los conceptos indicados las cantidades siguientes: D. Felipe, 797,75.- #; a DÑA. Frida, 344,70.- #; a DÑA. Salome, 797,75.- #; a D. Rosendo, 1.219,73.- #; a D. Juan Antonio, 797,75.- #; a DÑA. Carmen, 797,75.- #; a D. Cecilio, 1.092,86.- #; a D. Ignacio, 344,70.- #; a DÑA. Nicolasa, 344,70.- #; a D. Rodolfo, 797,75.- #; a D. Jesús Ángel, 1.220,47.- #; a D. Braulio, 797,75.- #; y a D. Genaro, 113,96.- #.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" 1º.- Los actores han prestado servicios para la empresa demandada con la antigüedad y categoría profesional que figuran en el encabezamiento de la demanda y que se da por reproducido. Hecho conforme. 2º.- Los actores percibían los salarios mensuales con prorrata de pagas extras siguientes: D. Felipe,
4.821,94.- #; DÑA. Frida, 3.876,69.- #; DÑA. Salome, 3.529,98.- #; D. Rosendo, 4.561,60.- #; D. Juan Antonio, 5.378,44.- #; DÑA. Carmen, 3.513,40.- #; D. Cecilio, 3.459,85.- #; D. Ignacio, 4.205,71.- #; DÑA. Nicolasa, 3.574,61.- #; D. Rodolfo, 4.918,28.- #; D. Jesús Ángel, 5.361,44.- #; D. Braulio, 4.737,16.-# y D. Genaro, 3.279,01.- #. Hecho conforme.
-
- Los actores vieron extinguidos sus contratos de trabajo como consecuencia de un ERE en las siguientes fechas: D. Felipe, DÑA. Salome, D. Rosendo, D. Juan Antonio, DÑA. Carmen, D. Cecilio, D. Rodolfo, D. Jesús Ángel y D. Braulio, el día 31.5.2010. DÑA. Frida, D. Ignacio y DÑA. Nicolasa
, el día 30.9.2010. El actor D. Genaro, el día 24.11.2010 Hecho incontrovertido.
-
- En las fechas de sus respectivos ceses, los actores percibieron por liquidación de las pagas extras de beneficios, julio y diciembre, por la paga de estímulo a la producción, por la paga de mejora de productividad, por la paga de abril y por vacaciones, las cantidades que figuran en el escrito de demanda y que se dan por reproducidas. Hecho incontrovertido.
-
- En fecha 17.11.2000, se suscribió un acuerdo entre la Dirección de la empresa y la representación legal de los trabajadores por el cual se establecía una paga por jornada partida, de forma lineal para todos los trabajadores, de importe 1.367,57.- #, a abonar en le mes de abril, no siendo absorbible ni compensable y revisada anualmente en el porcentaje que establezca el Convenio Colectivo de Banca. Se da el mismo por íntegramente reproducido. Doc. nº 33 actor y nº 6 demandada.
-
- Desde el día 1.1.2001, la empresa adoptó el acuerdo de establecer el devengo de las pagas extras desde el 1 de enero hasta el 31 de diciembre de cada año, siendo el motivo que "la falta de uniformidad en la fecha de devengo ocasiona diferencias económicas en las liquidaciones y produce incidencias de carácter administrativo". Docs. nº 1 y 2 demandada y testifical a su instancia.
-
- Los actores D. Rosendo, Dña. Nicolasa, D. Braulio, D. Rodolfo y Dña. Salome, percibían 18,75 pagas sin prorrateo. Hecho incontrovertido.
-
- En la paga abonada en abril de 2010, a dichos trabajadores la empresa les descontó las siguientes cantidades: a D. Rosendo, 797,75.- #; a Dña. Nicolasa, 344,70.- #; a D. Braulio, 797,75.- #; a D. Rodolfo, 797,75.- #; y a Dña. Salome, 797,75.- #. Hecho incontrovertido.
-
- A los actores Dña. Carmen, D. Juan Antonio, Dña. Frida, D. Ignacio y D. Genaro, se les prorratearon las pagas extras en enero de 2010. Hecho incontrovertido.
-
- En la paga abonada en abril de 2010, a estos trabajadores la empresa les descontó las siguientes cantidades: a Dña. Carmen, 797,75.- #; a D. Juan Antonio, 797,75.- #; a Dña. Frida, 344,70.- #; a D. Ignacio, 344,70.- # y a D. Genaro, 113,96.- #. Hecho incontrovertido.
-
- Los actores D. Cecilio, D. Felipe y D. Jesús Ángel, venían percibiendo las pagas extraordinarias prorrateadas desde antes del año 2010, habiéndoles la empresa descontado de la paga de abril de 2010 la cantidad de 797,75.- # a cada uno de ellos. Hecho incontrovertido.
-
- A los actores D. Rosendo, D. Jesús Ángel y D. Cecilio, la empresa les abonó la cantidad correspondiente a 9 días de vacaciones no disfrutadas. Hecho incontrovertido.
-
- Se interpuso la preceptiva papeleta de conciliación ante el órgano competente el día 13.12.2010, celebrándose aquella el día 14.1.2011, cuyo resultado fue de sin avenencia. Doc. acompañado con la demanda."
Contra aquesta sentència la part actora i la demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que estimà en part la demanda interposada per la part actora, en reclamació de quantitat, interposa per ambdues parts Recurs de Suplicació.
En la seva demanda els actors, que van deixar de treballar a l'empresa en diferents dates com a conseqüència d'un ERO, reclamaven les diferències per les pagues extraordinàries abonades per l'empresa calculades per any natural, ja que entenien que s'havien de calcular les pagues de beneficis i millora de la productivitat, Juliol, Nadal i d'estímul a la producció de mes a mes, i també reclamaven les quantitats que l'empresa els va descomptar en el rebut de quitança, relatives a la paga d'abril de 2010, ja que entenien que tenien dret a cobrar la citada paga sencera i, a més, tres dels actors demanaven diferències per vacances, en entendre que els corresponien 11 dies i no els 9 dies que l'empresa els va abonar.
La sentència d'instància va desestimar la demanda pel que fa a les diferències en relació amb les pagues de beneficis i millora de la productivitat, argumentant que segons el conveni col.lectiu es meriten per anys naturals, tal com va fer l'empresa i també en relació a les pagues de Juliol, Nadal i d'estímul a la producció, en aquest cas perquè, encara que en el conveni col.lectiu no s'assenyala com es meriten, l'empresa va decidir l'any 2001 abonar-les també per anys naturals, sense que mai els demandants haguessin efectuat cap reclamació per aquesta decisió.
Per contra, va estimar la demanda pel que fa a les vacances, argumentant que la part proporcional dels tres treballadors que reclamen s'havia calculat malament, tenint en compte que tenen 30 dies naturals de vacances (el que ja no es qüestiona en el present recurs) i també va estimar la pretensió de que no es descomptés la part proporcional de la paga per Jornada partida que s'abona en la seva totalitat en el mes d'abril, perquè afirma que la citada paga s'abonava per un acord a que van arribar l'empresa i els treballadors el 17.11.2000 relatiu a que els treballadors farien una jornada partida en lloc de continuada com disposava el conveni col.lectiu i que, en conseqüència no es meritava més a més, sinó que compensava aquest canvi d'horari i que com en l'acord no s'havia previst un determinat període de meritació s'havia de pagar totalment en el mes d'abril.
Tots dos recursos contenen un primer motiu en el qual demanen la modificació del relat fàctic de la sentència, per la qual cosa examinarem en primer lloc aquests motius.
Això no obstant, abans d'entrar a l'examen del motiu cal remarcar, com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3)...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 10 de Abril de 2014
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 19 de febrero de 2013, en el recurso de suplicación número 2277/12 , interpuesto por D. Santos , Dª Celia , Dª Tarsila , D. Cristobal , D. Humberto , Dª Florinda , D. Victoriano , D. Aurelio , Dª Adelina , D. Gu......