SAP Barcelona 117/2013, 22 de Febrero de 2013
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2013:1275 |
| Número de Recurso | 186/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 117/2013 |
| Fecha de Resolución | 22 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 117/2013
Barcelona, vint-i-dos de febrer de dos mil tretze
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
Marta Font Marquina
Enric Alavedra Farrando
Rotlle n.: 186/2012
Judici ordinari n.: 1170/2010
Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 10 de Barcelona
Objecte del judici: declaratiu de nul·litat de contracte marc i de permuta financera, per error en el consentiment, i condemna a restitució recíproca de quantitats
Motiu del recurs: errònia valoració i càrrega de la prova i indegut argument de la teoria dels actes propis
Apel·lant: Scalevante, S.A.U.
Advocat: J. A. Sánchez Chillón
Procurador: S. Cardenas Olivares
Apel·lat: Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa
Advocat: I. Fernández de Senespleda
Procurador: A. M. de Anzizu Furest
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
El dia 27 de juliol de 2010 Scalevante va presentar demanda en la que sol·licita que es dicti sentència que declari la nul·litat dels contractes de permuta financera amb restitució recíproca de les quantitats abonades, més els interessos legals, danys, perjudicis i costes, conforme disposa l' art. 1.303 del Codi Civil estatal i amb expressa imposició de costes a la demandada. Relata que el 3 de març de 2008 va signar un contracte marc, un collar el 4 de març (nominal 600.000 euros, venciment 31 de març de 2011) i un altre collar el 3 de març i que va signar amb error en el consentiment per opacitat i nul·la informació. Diu que el swap estava vinculada a un crèdit de 600.000 euros i, cancel·lat el crèdit, la demandada considera ara independent el swap i li gira liquidacions negatives. Diu que el test de conveniència és incomplert i el va fer el banc, que les clàusules no es van negociar i que se li va dir que era una assegurança. Invoca la legislació de consumidors i la normativa Mifid. Impugna la clàusula 14.1.1 del contracte marc, sobre cancel·lació, per fosca i abusiva, i la 4ª del collar . La part demandada va contestar a la demanda i diu que l'actor no és consumidor i és expert financer, que va fer el test i el Sr. Gabino, director financer, és ex directiu de banca. Nega el vici del consentiment i diu que al contracte consta la volatilitat i el risc i que dit contracte és aleatori. Afirma que va informar.
La sentència recorreguda, de data 28 d'octubre de 2011, analitza la naturalesa del contracte i considera que l'actora no és consumidora. Invoca la Ley de Mercado de Valores i considera que Scalevante és una empresa gran, va signar el test de conveniència i estava assessorada. Nega, per tant, l'error i, en definitiva, desestima la demanda i absol Caixa d'Estalvis de Catalunya de la demanda presentada per Scalevante SAU amb imposició de costes a l'actora.
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
La part recorrent argumenta que la sentència incorre en error en l'apreciació de la prova. Reitera la vinculació del collar al crèdit i que no va haver informació precontractual (càrrega de la prova que imputa a la demandada). Nega haver estat assessorat i insisteix en l'error per manca d'informació. Critica que no es digui res en la sentència sobre que el contracte és d'adhesió i diu que no és client professional en valors (at. 78 LMV).
La part apel·lada s'oposa i defensa la sentència. Repeteix que l'actora no és un consumidor, va signar el test i estava assessorat. Sosté que el Sr. Gabino va signar sense llegir i reitera els arguments de la contestació.
-
TRÀMITS EN LA SALA
L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 20 de febrer de 2012. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 7 de febrer de 2013. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
LA PART ACTORA NO ÉS CONSUMIDORA: EFECTES SOBRE EL DRET D'INFORMACIÓ
La part actora no pot invocar la legislació protectora de consumidors i usuaris, en tant és una persona jurídica que es dedica al tràfic comercial i la operació a la que es vincula el swap és pròpia de la seva activitat comercial (cfr. AAP, Civil sección 14 del 27 de Enero del 2012 (ROJ: AAP B 274/2012).
La qualitat de consumidor o usuari ve referida a l' article 3 del RDL 1/2007 a "las personas físicas o jurídicas que actúan en un ámbito ajeno a una actividad empresarial o profesional" i, encara que sigui possible imaginar que una societat consumeixi determinats productes, aquest situació no es dona respecte a la contractació de productes i serveis, com és el cas, destinats directament a l'exercici de l'activitat empresarial. La contractació d'una pòlissa de crèdit i la vinculada subscripció d'una permuta financera no és, en cap cas, un acte de consum.
Per això, les obligacions que imposa la llei sobre informació al consumidor, especialment en la fase precontractual, i la inversió de la càrrega de la prova que pesa sobre les empreses subministradores de provar el fet d'haver facilitat informació clara i comprensible no és aplicable en aquest cas. No hi ha obligació legal de facilitar informacions, fulletons o documents específics (com de revocació o desistiment unilateral).
Ens hem de moure, doncs, en l'àmbit general de l' article 1258 C.c . i del deure d'informació com a conseqüència de la bona fe contractual, de forma que correspon a la part actora demostrar si el demandat va incomplir aquest deure.
La primera mesura informativa que ha de dur a terme qualsevol contractant és la de la lectura atenta i detallada dels contractes abans de la seva signatura. El Sr. Gabino, en ser interrogat, reconeix planament que va incomplir aquest deure de diligència.
El contingut de la ordre en ferm de contractació (f.86) recull supòsits en que "Caixa Catalunya cobra del cliente", no més de que "Caixa Catalunya paga la diferencia" o "Caixa Catalunya paga al cliente", el que demostra que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba