SAP Barcelona 75/2013, 22 de Febrero de 2013
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2013:1151 |
| Número de Recurso | 929/2011 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 75/2013 |
| Fecha de Resolución | 22 de Febrero de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 929/2011
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Vilafranca del Penedès
Actuacions de procediment ordinari núm. 508/2010
Sentència núm.75
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany (President)
María del Mar Alonso Martínez
Antonio Gómez Canal
Barcelona, 22 de febrero de 2013.
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 929/2011 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Marigó i Cusiné, en representació de Gin Gliders Inc., part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que desestimo
íntegramente la demanda interpuesta por la procuradora Sra. Raimunda Marigó, en nombre y representación de Gin Gliders Inc. Contra Caixa d'Estalvis Penedès, representada por la procuradora Sra. Montserrat López Llinàs, y debò absolver y absuelvo a caixa penedès de los pedimentos de contrario, con imposición de las costas a la parte actora".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Rubio i Ortega.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través de la procuradora Sra. Socías i Baeza.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 13 de febrer de 2013, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel.la la part actora la Sentència d'instància (f. 408 i f. 419 i ss.) pels següents motius:
1er) repugna al sentit comú que un banc o caixa condicioni el pagament d'una compravenda mitjançant crèdit documentari a que el client/comprador descarti que l'entitat rebi per al seu expedient la còpia d'un document que no va demanar ell sinó la pròpia entitat, i que a més aquesta pot obtenir per simple fotocòpia de l'original que sí ha rebut. Els experts de la ICC espanyola coincideixen en que això és incoherent i suposaria entrar en una dinàmica perversa. En canvi, el Jutjat ha desestimat la demanda amb costes.
2on) infracció de la normativa i la jurisprudència aplicables: certament són d'aplicació preferent al CC les Regles i Usos Uniformes sobre el crèdit documentari que dicta la ICC. La sentència no els aplica bé. Ni accepta la interpretació que de les mateixes en fa la ICC espanyola. Dita comissió d'experts diu que les regles
5) i 30)c) resten importància al tema de les còpies en relació als originals i requereixen que la documentació sigui examinada en el seu context. Una còpia de factura, així, tant pot ser una còpia com l'original. La regla 1 deixa clar que per evitar discussions innecessàries sol·licitant i beneficiari han de considerar quins documents s'han de requerir (deixant fora al banc i limitant-se a la casella 46 de la LC). La recomanació de la ICC és que el banc pot adreçar-se a l'ordenant per iniciativa pròpia (art. 16.b UCP); no hi està obligat; les opcions del beneficiari són (art. 16.c.III) són esperar les instruccions del presentador o actuar conforme a les instruccions prèvies rebudes del presentador, és a dir, a la sol·licitud d'obertura del crèdit. La creadora de les UCP, la ICC de París, li està dient als bancs, per tant, que no s'han d'usar per entorpir les operacions comercials subjacents sinó que han d'actuar per facilitar-les. Aquí, caixa penedís havia d'haver aixecat la discrepància per si mateixa sense necessitat de demanar opinió al seu mandant i fins i tot sense que aquesta opinió la vinculés.
Que la sentència s'empari en que l' art. 18 diu que els documents els ha d'aportar el beneficiari, quan a la contestació a la demanda la pròpia caixa reconeix que la còpia podia ser un simple fax (o que ella mateixa fotocopiés l'original que sí li va arribar) revela un coneixement o estudi poc profund de les normes aplicables.
3er) Errors de valoració de la prova:
1) la manca de còpia extra abans no havia estat cap problema: no ha estat negat a la contestació ni ho ha pogut contradir el testimoni Sr. Luis Manuel ; per contra, la sentència posa l'èmfasi en que sempre s'havia exigit la còpia extra. La sentència es queixa de que els docs. 15 i 16 de la demanda no estan traduïts (quan el 15 és idèntic a l'1 i del 16 es tradueix la part que es vol ressaltar). En base a dits documents i els 10 i 11 de la contestació va sol·licitar aquesta part la prova documental que va aportar la demandada al seu escrit de 15-2-2011 i de la que hom dedueix que
-
en el crèdit documentari (LC) immediatament anterior al litigiós, acabat en 6516, dividit en dos pagaments, el client de Caixa Penedès no va demanar la còpia extra de la factura (docs. 50-51 i 67-68),
-
Caixa Penedès sí va demanar la còpia extra en comunicar l'obertura del crèdit al banc d'aquesta part (docs. 45 i 63 de la demandada).
-
aquesta part no va aportar la còpia extra de la factura (docs. 39 i 55 (tres factures sense l'esment "+1C" que identificaria la còpia extra) i en la LC litigiosa, el doc. 13); no hi ha cap més document que identifiqui l'enviament d'una altra còpia extra posterior, l'expedient està complert a l'actuat.
-
Caixa Penedès no ho va considerar discrepància (els seus docs. 38 i 54).
-
els dos terminis d'aquella LC es van pagar (els seus docs. 36 i 52).
Es va proposar aquesta prova d'expedients complets a l'audiència prèvia perquè consta que Air Games mai va demanar abans la còpia extra en ordenar l'obertura del crèdit. De fet mai es va enviar però resulta que caixa Penedès té una còpia als eu expedient (docs. 33 i 40), i del packing list o de l'air waybill. No es pot presumir que l'enviés aquesta part perquè els expedients estan complets. Això demostra quan irrellevant és demanar la còpia i que a Caixa Penedès li bastava amb fer la seva pròpia fotocòpia. No una còpia emesa per la venedora sinó una simple fotocòpia (acceptada a la regla 30) c) de les ISBP) treta per Caixa Penedès de l' original rebut.
El Jutjat s'equivoca de ple quan diu que sempre es treballava amb aquesta còpia extra quan no és així, sinó que la feia Caixa Penedès.
2) No s'ha valorat una qüestió que evidencia la mala praxi de la caixa: l'intercanvi de correspondència no deixa lloc a dubtar que el que va fer Caixa Penedès fou, contravenint les normes UCP 600, com va denunciar el banc d'aquesta part (docs. 9 i 11 demanda) fou retenir els documents i demanar autorització al seu client per aixecar la discrepància (doc. 6 demanda), no demanar cap subsanació. El que calia era fer la fotocòpia i pagar.
3) L'excusa de caixa Penedès de les "x" a la casella de "no se han encontrado discrepancias" (docs. 20,38 i 54 seus) invocant un error és pueril. Inversemblant en una gran entitat. Al seu doc. 20 la manca de la còpia extra no es considera una discrepància. 4) oblida la sentència les circumstàncies excepcionals del cas: la compravenda es va perfeccionar amb el lliurament de la mercaderia (doc. 12 demanda, "conforme" d'Air Games), perquè el comprador va adduir que era un simple problema entre bancs i s'havia de resoldre amb la normativa bancària a la mà; una vegada rebuda la mercaderia el 27-10-2009, el comprador simplement es va aprofitar de la discrepància invocada per Caixa Penedès i que en res l'afectava per no aixecar-la el 11-12-2009 i perjudicar el venedor. Sabent Caixa Penedès o podent saber que la mercaderia ja estava lliurada, li bastava emparar-se en la normativa que regula les LC per aixecar per si mateixa una discrepància que, en qualsevol cas, era irrellevant.
4rt) En conclusió: Air games va ordenar l'obertura de la LC sense exigir còpia extra de la factura. Caixa Penedès és qui introdueix aquesta condició addicional a la LC. Per tant, les opcions eren o bé rebutjar Caixa Penedès els documents i no pagar (hauria estat el lògic si aquesta còpia hagués estat un document imprescindible) en quin cas hauria estat demandada pel seu client, o bé aixecar la discrepància per si mateixa i pagar, en quin cas no hauria estat demandada. El que passa aquí és que opta per una tercera possibilitat, potestativa i un majúscul absurd: sol·licita autorització a l'ordenant per aixecar la discrepància. Demana quelcom que no ha demanat el seu client -i que en casos anterior no havia considerat discrepància rellevant-. La decisió de les consultes 179 i 189 del comitè d'experts de la ICC reflecteixen un criteri diferent del del Jutjat. I comparteixen que el que va fer la demandada és entrar en una dinàmica perversa.
Postula la revocació, l'estimació de la demanda amb costes o, subsidiàriament, la no imposició de les de primera instància.
S'oposa la part demandada (f. 432 i ss.) pels següents motius:
1er) No pot pretendre la recurrent que tres bancs intervinents, la CECA, el Jutjat d'instància i ara la sala interpretin el contingut explícit del contracte a la seva conveniència. Ni pot pretendre que aquesta part realitzi pràctiques bancàries prohibides, ni que incompleixi el mandat del seu client, ni suplir les obligacions de la contraria. El compliment d'un contracte de crèdit documentari irrevocable no pot quedar a l'arbitri d'una de les parts. La seguretat del tràfec internacional estaria en joc. Les decisions de la Cambra de comerç de Barcelona o de París no són vinculants. La part actora podi haver complert el contracte i no ho va fer per tossuderia.
2on) Conducta flagrantment incomplidora de l'ara recurrent: el crèdit documentari fou signat per l'actora sense cap reserva. Ni del seu banc. Podia haver-se oposat a l'exigència de la còpia extra. Com que no ho va fer, el contracte clarament exigia la presentació per al cobrament d'uns determinats documents, entre ells la còpia extra de la factura, no una fotocòpia d'aquesta. I l'havia d'aportar l'ara recurrent, i no compel·lir a aquesta part a fer una fotocòpia o un fax que no li corresponia fer. La còpia extra només la pot emetre la venedora,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba