STSJ Cataluña 7990/2012, 26 de Noviembre de 2012

PonenteMATILDE ARAGO GASSIOT
ECLIES:TSJCAT:2012:12602
Número de Recurso6538/2011
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIóN
Número de Resolución7990/2012
Fecha de Resolución26 de Noviembre de 2012
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 26 de novembre de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7990/2012

En el recurs de suplicació interposat per Sacramento a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 7 d'abril de 2011 dictada en el procediment núm. 716/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 29 de juliol de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre atur, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d'abril de 2011, que contenia la decisió següent: " Debo desestimar y desestimo integramente las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Sacramento contra Servicio Público de Empleo Estatal INEM, a quien absuelvo de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de las resoluciones impugnadas "

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

  1. - Doña Sacramento, mayor de edad, con DNI núm. NUM000 prestó servicios retribuidos pot cuenta de la empresa Infofinques Carvajal SL desde el dia 1 de marzo de 2006 y hasta el dia 24 de abril de 2008, siendo la categoria profesional reconocida de oficial 2ª..

  2. - Doña Sacramento, tras su despido en dicha empresa, solicitó la prestación contributiva por desempleo, que le fue reconocida por Resolución del INEM de 8 de mayo de 2008, por un total de 786 dias cotizados y derecho a la percepción de la prestación por un total de 240 dias, entre el 25 de abril de 2008 y el 24 de diciembre de 2008, sobre una base reguladora de 33,65#. 3.- Con posterioridad la actora solicitó la prestación en su modalidad de pago único, siéndole reconocida por Resolución de 25 de junio de 2008 por un total de 8o dias a capitalizar. La capitalización fue solicitada para el ejercicio como autónoma de la actividad de servicios inmobiliarios, gestión y venta de pisos, alquileres de éstos y administración de fincas así como las relativas a correduria de seguros, reformas en general, incluyendo venta y colocación de puertas, aluminioi y parket y con fecha de inicio el dia 1 de junio de 2008. En el informe adjunto a la solicitud la actora indicaba que se quedaba con el negocio en el que había trabajado.

  3. - La actora solicitó el subsidio de desempleo el dia 14 de octubre de 2009.

  4. - Por acuerdo del INEM de 22 de diciembre de 2009 se incoó expediente de revisión, sobre la base de la inexistencia de derecho de la actora a la prestación contributiva, consecuencia de su deber de afiliación, alta y cotización en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos como consecuencia del vinculo matrimonial con un socio de la empresa para la que prestó servicios Infofinques Carvajal, SL. De ello se dió traslado a la actora para alegaciones.

  5. - Por Resolución del INEM de 8 de febrero de 2010 fue revocada las prestación de nivel contributivo reconocida a la actora, declarando percepción indebida la correspondiente al periodo 25 de abriol de 20087 a 10 de abril de 2009, en cuantia de 5.486,80 # a cuyo reintegro se le requirió en esa misma resolución.

  6. - Interpuesta reclamación previa la misma fue expresamente desestimada por resolución de 21 de abril 2010.

  7. - Infofinques Carvajal SL. fue constituida por Don Rodrigo y Don Jose Pablo con un capital de 3006 #, suscrito por mitades por ambos fundadores. El domicilio quedó fijado en la calle Sant Antoni Mª Claret núm. 4 de Martorell . La sociedad fue registrada el dia 30 de junio de 2005.

  8. - La actora convive con Don Jose Pablo, con quien contrajo matrimonio el dia 20 de abril de 1990. No consta la disolución o baja de dicha sociedad ni el cese de antividad.

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Contra la sentència que desestima la demanda, presenta la part actora recurs de suplicació, basat en els tres motius que regula la LPL. El primer motiu del recurs es planteja per la via de l' article 191

  1. de la LPL, interessant la reposició de les actuacions al estat en què s'han infringit normes o garanties del procediment, però ni al lega ni cita quines són les normes o garanties concretes infringides, per tant el recurs en aquest punt ha de ser rebutjat.

SEGON

El segon motiu del recurs, per la via de l' article 191 b) de la LPL, no interessa tampoc de manera concreta la modificació de cap fet provat, sinó que a partir del que es declara en el fet provat primer, valora que la relació entre la demandant i l'empresa s'ha de qualificar de laboral. Una altra vegada s'observa un defecte de formulació del motiu del recurs, ja que el que inclou com a revisió de fets és una conclusió jurídica que no pot ser afegida com a fet provat, ja que predeterminaria la decisió. Es desestima per tant també el segon motiu del recurs.

TERCER

El tercer motiu del recurs, al lega infracció de normes substantives i jurisprudència, aquesta vegada formulada correctament per la via de l' article 191 c) de la LPL, al.legant el demandant l' article 7.2 del TR de la LGSS, R. D. Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en relació a l'article 1-3-e) de l'Estatut dels Treballadors, quan estableixen una presumpció " iuris tantum" de no laboralitat dels treballs familiars, que per tant pot ser destruïda amb l'aportació de prova en contrari, concretament, en el sentit de provar que el treball realitzat era efectivament retribuïda.

Al lega també la desprotecció de la demandant davant de la impossibilitat de donar-se d'alta a la Seguretat Social, Règim General, únicament per tenir un vincle matrimonial amb l'empresari pel que presta els serveis, indicant que aquesta norma és contrària a l' article 14 de la CE, per conduir a una absoluta desprotecció per part de la Seguretat Social, amb un resultat totalment desproporcionat, contrari al que estableix la sentència del T.C. 2/1992, sobre la igualtat de tracte i la prohibició de discriminació, entre d'altres circumstàncies, per raó de matrimoni. Diu també que l'article 7.2 és contrari al Dret Comunitari europeu, les directives del qual imposen el principi d'igualtat de tracte entre homes i dones, en matèria de seguretat social, i que el cònjuge del treballador no assalariat pugui meritar drets propis de seguretat social, quan no participi significativament en l'activitat d'aquest. Cita finalment la sentència del T.C. 109/1998, sobre la no discriminació per raó de parentesc.

QUART

La sentència del Tribunal Constitucional que cita la recurrent, 2/92, de 13 de gener, citada per la del T.S. en la sentència 109/1998, estima el recurs d'empara de una treballadora, indicant que: " Estas consideraciones, llevan a concluir que la imposibilidad de que una persona pueda encontrarse de alta en la Seguridad Social en razón exclusivamente de la existencia de un vínculo matrimonial con el empleador para el que presta sus servicios resulta contraria al art. 14 C.E . Como ocurría en los supuestos resueltos en las SSTC 79/1991 y 92/1991, ello no resulta coherente con el conjunto del ordenamiento jurídico toda vez que, lo mismo que entonces acontecía, la aplicación literal del art. 7.2 de la Ley General de la Seguridad Social conduce a una absoluta desprotección por parte de la Seguridad Social de quien, sin embargo, puede concluir, al amparo de la legislación laboral, un contrato de trabajo. El resultado es, además, manifiestamente desproporcionado respecto a la finalidad perseguida por la norma. Si ésta se fundamenta en la diferente situación real que puede existir en la prestación de trabajos familiares, lo cierto es que el resultado que produce va más allá de tal fundamento pues no se limita a endurecer los requisitos de inclusión en el sistema sino que pasa directamente a ignorar la posible existencia real de la relación de prestación de servicios, impidiéndose de modo absoluto el acceso a la Seguridad Social. En este último sentido, conviene tener en cuenta que la codemandante, a pesar de que efectivamente presta servicios no puede acceder, por ministerio del art. 7.2 de la Ley General de la Seguridad Social, al Régimen General ni, en aplicación del art. 3 b) del Decreto 2.530/1970, al Especial de Autónomos -al quedar acreditada la condición de laborales de aquellos servicios-. De otra parte, si como señala el INSS, la finalidad del precepto es evitar el "alta indiferenciada" al objeto de impedir "situaciones...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR