SAP Barcelona 1089/2012, 14 de Diciembre de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:13752 |
| Número de Recurso | 218/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 1089/2012 |
| Fecha de Resolución | 14 de Diciembre de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 218/12-C
Procediment Abreujat nº 294/10
Jutjat Penal nº 7 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra.Montserrat COMAS ARGEMIR CENDRA
Sra. Carmen SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ
Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL
Barcelona, catorze de desembre de dos mil dotze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10 de l'Audiència provincial, la causa tramitada com a procediment abreujat nº 294/10 del Jutjat Penal nº 7 de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusada Pura, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 13 de febrer de 2012, per delicte de robatori amb força. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a la acusada Pura como autora de un delito de robo con fuerza en las cosas prpetrado en casa habitada, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, y le impongo la pena de DOS AÑOS de PRISIÓN, con sus accesorias legales, e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo dutante la condena. Y como autora de una falta de vejaciones injustas le impongo la pena de 6 días de localización prmanente, asi como al pago de las costas procesales causadas. Deberá indemnizar al perjudicado Anselmo en 200 euros por el dinero sustraido, más la cantidad que se determine en incidente de ejecución de sentencia respecto de los objetos relacionados en el folio nº 5, con sus intereses legales".
Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusada. Admès a tràmit per provisió de 25 de setembre 2012, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència de 10 d'octubre es va designar magistrat ponent i assenyalar el proppassat dia 21 de novembre per a deliberació. Ha quedat el recurs vist per a resolució sense celebrar vista pública, en no haver-la sol·licitat la part apel·lant ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
A l'empara del que permet l' art. 790 de la Lcrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, l'apel·lant sol·licita la revocació de la sentència condemnatòria dictada pel jutjat penal en els següents motius:
1) Vulneració del principi constitucional ( art. 24.2 CE ) de presumpció d'innocència, "dubio pro reo" i error en l'apreciació de la prova practicada en el judici oral; 2) Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 237 en relació als 239.2 del Codi Penal, amb tipificació subsidiària dins l'àmbit del delicte de furt previst en l' art. 234.1 CP .
-
El primer motiu de recurs planteja, dins l'àmbit genèric de la presumpció d'innocència, un hipotètic error en la valoració de la prova testifical comès per la jutge penal en orde a determinar la participació de l' acusada en la sostracció d'objectes de valor que hi havia en l'interior de l'habitatge propietat del denunciant Sr. Anselmo, ex parella sentimental. Al·lega en síntesi que l' única prova aportada al plenari ha estat la declaració del perjudicat; que dita imputació està mancada de proves objectives i obeeix al mòbil espuri d'enemistat, ateses les males relacions existents entre ambdues parts arrel de la separació. Insisteix que la inspecció ocular palesa que la porta d'accés no estava fracturada, i que l'acusada sempre ha mantingut que va retornar les claus l'any 2006, per la qual cosa no tenia manera d'entrar dins del pis. Sol·licita la lliure absolució.
Atès aquest plantejament jurídic, escau recordar que la credibilitat i eficàcia incriminatòria de les declaracions dels testimonis i/o víctima d'un fet il·lícit, d'acord amb la constant jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional (les STC 217/89, 261/94, 742/07 i 1030/10, entre moltes d'altres) a l'ensems que la seva eficàcia jurídica com a mètode idoni per a destruir la presumpció constitucional d'innocència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba