STSJ Cataluña 1087/2012, 8 de Noviembre de 2012
| Ponente | MARIA PILAR GALINDO MORELL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:11299 |
| Número de Recurso | 667/2012 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 1087/2012 |
| Fecha de Resolución | 8 de Noviembre de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO
SECCIÓN PRIMERA
RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) 667/2012
Partes: ALDESA CONSTRUCCIONES, S.A.
C/ AJUNTAMENT DE VILANOVA DEL VALLES
S E N T E N C I A Nº 1087
Ilmos. Sres.:
PRESIDENTE
D. EMILIO BERLANGA RIBELLES
MAGISTRADOS
D. EMILIO ARAGONÉS BELTRÁN
Dª. PILAR GALINDO MORELL
D. DIMITRY BERBEROFF AYUDA
En la ciudad de Barcelona, a ocho de noviembre de dos mil doce.
VISTO POR LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN PRIMERA), constituida para la resolución de este recurso, ha pronunciado en el nombre del Rey, la siguiente sentencia en el recurso contencioso administrativo nº 667/2012, interpuesto por ALDESA CONSTRUCCIONES, S.A., contra AJUNTAMENT DE VILANOVA DEL VALLES .
Ha sido Ponente el/la Ilmo/a. Sr/a. Magistrado/a Dª. PILAR GALINDO MORELL, quien expresa el parecer de la SALA.
Por el titular del Juzgado de Instancia nº 5 de Barcelona mediante auto de 26 de abril de 2012 plantea una cuestión de legalidad referida literalmente a:
" Debo acordar y Acuerdo plantear cuestión de ilegalidad ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya del artículo 6 de la Ordenanza Fiscal número 7 reguladora de la "Taxa per la prestació dels serveis d'intervenció integral de l'Administració municipal en activitats i instal.lacions" del Ayuntamiento de Vilanova del Vallès, en cuanto a la concreta tarifa establecidad en el punto 4 y relativa a las actividades del "Annex II". (4700 euros) y a la establecida en el apartado relativo a "Activitats sense llicència. Quan iniciï una activitat sense haber sol.licitat prèviament la corresponenet llicencia municipal, la tarifa s'incrementarà en un 100% respecta a aquella que correspondria pagar si s'hagués sol.licitat la llicència abans d'iniciar-la", por una posible vulneración del artículo 24.2 del Real Decreto Legisltivo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, tal y como se pone de manifiesto en el Fundamento de Derecho cuarto de dicha sentencia estimatoria dictada por este juzgado."
Continuando el proceso su curso por los trámites que aparecen en autos, se señaló día y hora para la votación y fallo, diligencia que tuvo lugar en la fecha fijada.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales.
Mediante auto de 26 de abril de 2012, el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 5 de Barcelona y su provincia ha planteado, conforme al art. 123 LJCA, cuestión de ilegalidad respecto de la Ordenanza Fiscal núm. 7 del AYUNTAMIENTO DE VILANOVA DEL VALLÈS, reguladora de la tasa de "per la prestació del serveis d'intervenció integral de l'Administración municipal en les activitats i instalacions" en cuanto a la tarifa establecida en el punto 4 y relativa a las actividades del Anex II (4.700 euros) y a la establecida en el apartado relativo a "Activitats sense llicència. Quan iniciï una activitat sense haber sol.licitat prèviament la corresponenet llicencia municipal, la tarifa s'incrementarà en un 100% respecta a aquella que correspondria pagar si s'hagués sol.licitat la llicència abans d'iniciar-la".
Dicho auto ha sido dictado en el recurso contencioso-administrativo abreviado nº 348/2010, interpuesto por la entidad mercantil ALDESA CONSTRUCCIONES SA. contra liquidación por la expresada tasa y estimado por la sentencia del Juzgado de 10 de febrero de 2012, a la que se remite el auto de planteamiento de la cuestión.
En dicha sentencia se señala, lo siguiente:
«L'objecte d'aquest recurs és la resolució de 12 d'abril de 2010 adoptada per la Junta de Govern local de l'Ajuntament demandat en virtut de la qual es desestima el recurs de reposició interposat contra la liquidació número 1004000006 de 12 de febrer de 2010 per import de 9.400 euros.
L'administració demandada planteja una qüestió prèvia consistent en desviació processal pel fet que el recurs administratiu i la demanda es centren en la petició de nullitat d'un dels conceptes de la liquidació, concretament de la sanció, per la qual cosa l'objecte d'aquest procés, entén, ha de quedar limitat a la sanció sinó es vol incórrer en desviació processal. L'actora s'oposa a dita allegació tot manifestant que en la demanda es diu que no és d'aplicació la taxa.
En efecte, consta a la demanda que l'ajuntament demandat no és competent per concedir la llicència d'activitats de que es tracta i per a liquidar la taxa i a la petita de la demanda l'actora sollicita:
"Que tenga por presentada esta demanda (...) contra la liquidación nº 1004000006 por la licencia de actividad solicitada para la instalación de una planta de hormigón para las obras de la línea de alta velocidad (...) por importe de 9400 #".
Per tant, no es pot admetre que l'objecte d'aquest recurs es limiti únicament a la "sanció" liquidada, el qual import és de 4700# sinó que fa referència a la total taxa liquidada i per aquest motiu cal desestimar la qüestió prèvia plantejada.
La liquidació que va ser confirmada al desestimar el recurs de reposició inclou dos conceptes: un que anomena "llicència d'activitat" i l'altra que anomena" sanció inici activitat sense llicència".
Per una millor comprensió d'aquesta resolució judicial començarem per analitzar aquest darrer concepte, és a dir, la sanció per haver iniciat l'activitat sense llicència. En aquest punt i sense més consideracions caldria declarar la nullitat de ple dret d'aquesta "sanció" en tant que s'hauria imposat una sanció sense seguir el procediment legalment establert, sense respectar les garanties legalment establertes i provocant a la recurrent una evident indefensió material proscrita constitucionalment.
Ara bé, l'administració demandada allega que el concepte "sanció" és un error ja que del que es tracta és d'un increment de la tarifa previst a l'Ordenança Fiscal pels supòsits en què s'inicia una activitat sense haver sollicitat llicència.
En efecte, així es pronuncia la resolució impugnada a l'assenyalar: "Vista la darrera reunió amb representants d'aquesta UTE on se'ls va aclarir de paraula en què consistia el deute tributari de la liquidació comunicada i que, en concret, l'expressió "sanció" es referia a la tarifa i no cap tipus de multa o gravamen ".
Per tant, no respondria a la potestat sancionadora sinó a la potestat reglamentaria. De fet, l'Ordenança Fiscal núm. 7 reguladora de la taxa per la prestació dels serveis d'intervenció integral de l'administració municipal en les activitats i installacions regula a l'article 6 la quota tributària i pel que fa a la quantia de la taxa distingeix, pel que aquí ens interessa:
"- Activitats no específiques de l'annex II.2 " a les que fixa una quota de 4700 # i
"- Activitats sense llicència. Quan s'iniciï una activitat sense haver sollicitat prèviament la corresponent llicencia municipal, la tarifa s'incrementarà en un 100 % respecte a aquella que correspondria pagar si s'hagués sollicitat la llicencia bans d'iniciar-la."
En conseqüència, en aplicació generosa del principi de tutela judicial efectiva hom pot admetre que la liquidació emesa utilitza erròniament l'expressió "sanció" quan de fet l'import liquidat respon únicament a l'aplicació estricte de l'Ordenança fiscal i es correspon amb una taxa.
Si admetem un possible error material en el sentit que s'ha utilitzat erròniament l'expressió "sanció" quan del que es tracta és d'una taxa que s'aplica a les activitats iniciades sense llicència, cal tenir en compte que l'actora ha aportat a les actuacions una sollicitud de llicència d'obertura de l'activitat de nova implantació consistent en planta de formigó (installació temporal) al Polígon 8, parcella 162, presentada davant l'ajuntament demandat en data 2 de juny de 2008; per la qual cosa de tractar-se de la mateixa activitat que aquella per la qual es practica la liquidació que aquí s'impugna, resultaria que l'actora hauria demanat la llicència d'inici d'activitat i per tant, no s'hauria d'aplicar l'increment del 100 per cent de la quota assignada a les activitats sense llicència. Ara bé, la demandada allega que es tracta d'una altra activitat i el cert és que la parcella per la qual es sollicita la llicència és la número 162 mentre que la parcella per la qual es practica la liquidació és la número 164; per la qual cosa, a manca de prova en contra que ni tan sols ha estat proposada, cal deduir que es tracta d'activitats desenvolupades en llocs diferents, és a dir, d'activitats diferents, i, per tant, estaríem davant d'una activitat sense llicència.
Situats en aquest punt cal recordar que la liquidació que va ser confirmada i que aquí s'impugna es refereix a la taxa per la prestació del servei d'intervenció integral de l'administració en les activitats i installacions. Taxa que es regula a l'Ordenança Fiscal número 7, el qual article 2 determina que:
Constitueix el fet imposable de la taxa l'activitat municipal, tant tècnica com administrativa, que tendeix a verificar i comprovar si les activitats i installacions que es desenvolupin o realitzin en el terme municipal de Vilanova del Vallès s'ajusten al marc normatiu...
Precepte reglamentari que s'ha de relacionar amb l'article 24.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals que estableix:
En general, i d'acord amb el que preveu el paràgraf següent, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no pot excedir, en el seu conjunt, el cost real o previsible del servei o l'activitat de què es tracti...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba