SAP Barcelona 532/2012, 24 de Octubre de 2012
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2012:11811 |
| Número de Recurso | 171/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 532/2012 |
| Fecha de Resolución | 24 de Octubre de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penal núm. 171/2012
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 17 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 278/2011
Data sentència recorreguda: 12/06/2012
SENTÈNCIA NÚM. 532/2012
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 171/2012, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 17 BARCELONA en data 12/06/2012, en procediment Abreujat núm. 278/2011. Han estat parts Ruperto, representat per la procuradora Carme Cararach Gomar; María Inés, representada pel procurador Andreu Oliva Baste, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, vint-i-quatre d'octubre de dos mil dotze.
Antecedents de fet
El 12 de juny de 2012 el Jutjat del penal núm. 17 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno al acusado Ruperto, como criminalmente responsable en concepto de autor, sin la concurrencia de circunstancia alguna modificativa de la responsabilidad criminal:
De un delito de abandono de sus deberes familiares por impago de pensiones económicas periódicas en favor de la exposa y del hijo, imponiéndole la pena de seis meses de prisión y la inhabilitación especial para ejercer el derecho al sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
De un delito de amenazas en el ámbito familiar, imponiéndole las penas de nueve meses de prisión, y la inhabilitación especial para ejercer el derecho al sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y privación del derecho a tenencia y porte de armas durante dos años, y prohibición de comunicación y aproximación a menos de mil metros de María Inés durane un tiempo superior en dos años a la pena de prisión.
De una falta de injurias, a las penas de ocho dias de localización permanente, así como prohibición de comunicación y aproximación a menos de mil metros de María Inés durante un tiempo de seis meses.
Así como al abono de las costas procesales, con inclusión de las de la acusación particular. Por el concepto de responsabilidades civiles deberá abonar a María Inés, la cantidad que sea fijada en ejecución de sentencia relativa a las cantidades adedadas desde el 22 de marzo de 2006 hasta el 21 de junio del 2010, suma que deberá incrementarse según el aumento de I.P.C. anual, y de los intereses procedentes. ".
A la sentència es declaren provats els fets següents: " Se dirige la acusación contra Ruperto, mayor de edad y sin antecedentes penales, a quien por sentencia de fecha 22 de marzo de 2006 dictada por el Juzgado de Primera Instancia num. 15 de Barcelona en que se decretó el divorcio respecto de su esposa María Inés se le impuso la obligación de satisfacer mensualmente a la misma la suma de 3.600 euros en concepto de pensión compensatoria y la de 1.000 euros en concepto de alimentos por el hijo de ambos, cantidades actualizables anualmente con arreglo al IPC que debía ingresar durante los 6 primeros días de cada mes.
El acusado, desde que se dictó la mencionada resolución hasta el mes de junio de 2010, ha venido incumpliendo de forma reiterada y sistemática las mencionadas obligaciones, efectuando, excepto los dos primeros meses, impagos totales o parciales de las referidas pensiones sin alcanzar la suma establecida en sentencia a pesar de tener capacidad económica para ello.
El día 21 de junio de 2010 María Inés, en compañía de su hijo José Luis, se dirigió al lugar de trabajo del acusado, la emprea regentada por éste en la calle Menorca num. 4 de Santa Perpetua de Mogoda, donde entablaron una discusión con motivo del impago de las referidas pensiones, en el transcurso de la cual, al reclamarle ella el pago de las cantidades referidas el acusado, tras manifestrle expresiones como "puta, guarra", le dijo que no le iba a pagar y obrando con evidente ánimo de menoscabar la tranquilidad personal de su exesposa le dirigió las expresiones: "te voy a enviar unos sicarios para que te rompan las piernas y te callen de una vez", generando en ésta y en el hijo de ambos un gran temor y desasosiego ".
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Ruperto, el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
S'accepta el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda.
Fonaments de dret
L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància adduint diversos motius d'impugnació sota dos enunciats: " sobre error en la apreciación de las pruebas e infracción del art. 171-4, del art. 227-1 CP, y art. 620-2 CP " i " sobre infracció de precepte constitucional ", fent esment de l' article 24 de la Constitució, predicant vulneració dels drets a la presumpció d'innocència i al dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties. I sobre aquests motius interessa " que se absuelva a mi patrocinado del delito de amenazas, de abandono de familia y de la falta de injurias por los que se le ha condenado, y para el supuesto de que sea declarado culpable del delito de abandono de familia, no se establezca indemnización ".
En realitat, els motius de discrepància estan defectuosament exposats. Així, l'al·legació sobre vulneració del dret fonamental a la presumpció d'innocència no gaudeix de la més mínima autonomia i s'ha de vincular necessàriament a la d'error en l'apreciació de la prova, doncs el propi apel·lant reconeix l'existència de prova de càrrec, però qüestiona llur valoració per la jutgessa del penal (" la versión de la Sra. María Inés y de su hijo... no son creíbles "); i la vinculació argumental de l'al·legació sobre vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties al primer motiu del recurs la reconeix l'apel·lant expressament dient al segon motiu que " damos por reproducidos los argumentos vertidos en la alegación primera del presente recurso ".
Pel que fa al primer enunciat, és també imprecís. Respecte del delicte d'amenaces, el recurrent no qüestiona el judici de tipicitat sobre la base dels fets que a la sentència recurreguda es declaren provats, sinó que l'objecte de discrepància rau, exclusivament, en la valoració de les proves, i concretament de la testifical practicada al plenari, encara que al final de llur exposició l'apel·lant introdueix unes consideracions desproveïdes de conseqüències dient que si va existir amenaça " esta no ha provocado desasosiego, cuanto menos de forma racional, al margen de que tal amenaza objetivamente no sería efectiva, por cuanto refiere la Sra. María Inés que el miedo lo tiene porque el Sr. Ruperto está rodeado de gente sudamericana, lo cual es un argumento xenófobo y cuanto menos surrealista ". Aquestes consideracions estan desproveïdes de conseqüències perquè si s'ha provat que el recurrent manifestà a l'acusadora particular " te voy a enviar unos sicarios para que te rompan las piernas y te callen de una vez ", és evident que el tipus penal del delicte d'amenaces a la dona que va ser l'esposa es realitzà, doncs aquella frase, en llur objectivitat, significa anunci o advertiment de la causació d'un mal greu constitutiu de delicte, amb independència de la seriositat de l'amenaça des de la perspectiva de l'emissor, i precisament perquè podia no tenir l'ex marit la intenció seriosa de donar compliment al seu anunci, i resolent el dubte a favor seu, no es qualificà d'amenaça greu, de l' article 169 del Codi penal, sinó d'amenaça lleu que, de no existir la prèvia relació matrimonial, hagués constituït simple falta de l' article 620.2n...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba