STSJ Cataluña 577/2012, 28 de Septiembre de 2012
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:10407 |
| Número de Recurso | 386/2010 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 577/2012 |
| Fecha de Resolución | 28 de Septiembre de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 386/2010
SENTÈNCIA Núm. 577/2012
Il·lms. Srs.:
President:
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats:
Sr. Juan Fernando Horcajada Moya
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona a, 28 de setembre de 2012.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, (Secció Cinquena), ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 386/2010, interposat per Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament de Catalunya y Federació Sindical de l'Ensenyament de Catalunya (Sindicat d'ensenyament USTEC-STEs), representat pel Procurador Sr. Santiago Puig de la Bellacasa i Vandellos i dirigit pel Lletrat Sr. Manuel Cerdà i Forès, contra el Departament d'Ensenyament, representat i dirigit pel Lletrat de la Generalitat. Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 19 d'octubre de 2010 la representació de la part actora va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs contra el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, del Conseller del Departament d'Educació, publicat al DOGC núm. 5686 de 5 d'agost de 2010, concretament contra els articles 4, 5, 6, 10, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 22, 31, 36, 41, 43, 44, 45, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 59, 60, i 61, i la disposició Addicional Tercera.
En data 23 de febrer de 2011 el sindicat recurrent va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari la nul·litat dels articles 4, 5, 6, 10, 12, 14, 17, 18, 19, 20, 22, 31, 36, 41, 43, 44, 45, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 59, 60, 61 i la disposició addicional tercera del Decret impugnat; hom va demanar alhora que es restableixi la situació jurídica anterior respecte la normativa aplicable i que es condemni en costes a l'Administració demandada.
L'actora fonamenta l'anterior pretensió en el fet que el Decret impugnat posa en perill la igualtat d'oportunitats dels alumnes, desproveeix els claustres de la seva capacitat de decisió, vulnera el principi d'especialitat per ocupar els llocs de treball, atempta contra la negociació col·lectiva, introdueix noves formes de provisió de llocs de treball, atorga a la direcció el poder de sancionar faltes lleus als professors, introdueix la possibilitat de finançament i endeutament extern dels centres públics, i atribueix la competència per regular l'autonomia d'organització i gestió dels centres de titularitat pública als ens locals amb independència de la normativa general.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments que al·legats, va demanar la desestimació d'aquest recurs.
Mitjançant resolució de data 18 d'abril de 2011 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit i atès que les parts no van proposar prova, actora i demandada van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Acte seguit, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
Es qüestiona en aquest procés la legalitat del Decret 102/2010 d'autonomia dels centres docents. Es tracta d'una norma que s'insereix en l'organització d'un servei públic com ara l'ensenyament, concretament una norma que regula un instrument de prestació del servei com son els centres educatius. En aquest sentit la Generalitat exerceix la competència que li correspon en el marc de les bases fixades per l'Estat segons que es desprèn del joc de l' article 139.30 de la Constitució espanyola i l'article 131 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, competència que abasta tant la potestat normativa com la de gestió.
En tractar-se de l'organització d'un servei públic la capacitat de innovació mitjançant reglament és mes amplia que no pas en els àmbits de subjecció general. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat disposa d'un marge significatiu d'autonomia organitzativa en abordar la configuració i el règim dels centres educatius.
Cal afegir finalment que una de les finalitats més rellevants del Decret impugnat és dotar de major autonomia de gestió als centres d'educació, una finalitat que troba aixopluc en el mandat de desconcentració de les administracions públiques establert a l' article 103 de la Constitució espanyola i també a l' article 71 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a les mateixes Lleis que son capçalera d'aquest sector normatiu - article 120 de la Llei orgànica 2/06 d'educació i article 2.3 de la Llei 12/09 d'educació de Catalunya-.
L'actora planteja una primera al·legació referida a la igualtat d'oportunitats. Hom considera il·legals en aquest sentit els articles 4.1, 12, 14, 19, 52.1 i 59.2.c en admetre les diferencies curriculars i l'adjudicació diferenciada de recursos en funció els resultats de cada centre amb violació dels articles 30, 115, 112.1 i 122.1 de la Llei orgànica 2/06 d'educació i dels articles 48.5, 50.3, 92, 98.2, 142.4 i 148.3.c de la Llei de Catalunya 12/09 d'educació. Específicament considera que els preceptes impugnats propicien una diferenciació en els currículums educatius, les normes d'organització i funcionament i la dotació de recursos als diferents centres.
En abordar la qüestió de la igualtat d'oportunitats cal tenir present que, en termes generals, el Tribunal Constitucional ha establert de forma constant que el principi d'igualtat és un principi de caràcter relacional i requereix l'aportació d'un paràmetre de comparació, de forma que la diferència de tracte quedi palesa entre grups, persones o situacions subjectives homogènies o equiparables - sentència núm. 96/2002 -. D'altra banda, perquè el tracte desigual esdevingui alhora inconstitucional, cal que aquesta desigualtat estigui mancada d'una justificació objectiva, raonable o resulti desproporcionada ( sentència núm. 46/2000 ), corresponent al legislador apreciar en quina mida la Llei ha de diferenciar situacions als efectes d'un tracte desigual ( sentència núm. 34/1981 ), de forma que en aquest punt la llibertat d'opció del legislador per ponderar els interessos en joc te un ampli marge d'acord amb la legitimitat democràtica que li és pròpia ( sentència núm. 55/98). Val a dir ja ara que l'autonomia dels centres és, com s'ha esmentat, una opció adoptada precisament per la Llei orgànica 2/06 i també per la llei 12/09.
No totes les desigualtats comporten una violació constitucional. Ans el contrari, la correcta aplicació d'aquest principi porta a tractar de forma desigual situacions que siguin desiguals, de forma que si la població a la que s'adreça el servei d'ensenyament no és homogènia als diferents indrets de Catalunya pel que fa a les seves característiques i necessitats, és raonable una configuració diferent de l'organització de l'ensenyament atenent a les necessitats, en aquest avaluades pels propis centres d'educació. No es pot acceptar en conseqüència que un sistema caracteritzat per l'autonomia dels centres docents pugui generar per aquest sol fet una situació de greuge al principi d'igualtat, especialment si es te en compte que el sistema normatiu assegura una homogeneïtat bàsica en el servei a partir de la identitat en la part essencial dels currículums educatius dels ensenyaments obligatoris que es deriva de la seva fixació amb caràcter general i transversal. En aquest sentit l'actora no ha aportat arguments que permetin constatar discriminacions arbitràries o no raonables vinculades al regim d'autonomia que el Decret impugnat incorpora.
En aquest context cal remarcar que les Lleis generals preveuen que els centres disposin d'un projecte educatiu com expressió de l'autonomia i identitat dels mateixos - article 120 de la Llei orgànica d'educació i articles 91 i 93 Llei d'educació de Catalunya -, essent així que l' article 4.1 del Decret impugnat es limita a reflectir aquest plantejament. La mateixa existència de projectes educatius propis comporta la possibilitat de concreció del currículum i les mesures organitzatives complementàries previstes a l ' article 14, amb recolzament explícit de l ' article 97 LEC . Tampoc no es poden qüestionar els articles 12 i 59.2.c/ doncs la possibilitat dels acords de coresponsabilitat no sols no està vedada a l ' article 122 LOE sinó que queda específicament admesa als apartats 2 / i 3/ del mateix article i als articles 48 i 201 LEC, essent així que aquests preceptes asseguren la dotació equitativa de recursos. El mateix succeeix amb l'article 19 doncs no hi ha cap precepte de rang superior que imposi una absoluta homogeneïtat organitzativa en els diferents centres docents, en el ben entès que l'estructura de direcció i gestió queda clarament fixada amb caràcter general al mateix Decret.
No s'entén la imputació que es fa a la demanda en allò que es refereix a l'article 52.1, precepte que es limita a una referència canònica al concepte de pressupost, sense que es pugui despendre del mateix alguna al·lusió a ingressos addicionals o a nivells diferenciats de dotació de serveis.
Així mateix la recurrent qüestiona el desapoderament que entén que el Decret impugnat efectua en relació al claustre de professors. Específicament impugna en aquest sentit els articles 5.1.c/, 5.3,
6.1, 6.2, 6.3, 10, 14, 17.2, 18.3, 19, 19.1.b/, 19.2, 20.1, 20.3, 22, 41.5, 43, 48.1, 48.2, 48.3, i 50.2. Entén que els preceptes esmentats vulneren els articles 121.1, 128, 129, 130, 132 de la Llei orgànica 2/06, així com la llibertat de càtedra, en la mida que és al claustre a qui correspon aprovar els currículums, el projecte educatiu del centre i la programació general anual, les mesures...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 8 de Enero de 2015
...de Cataluña, de fecha 28 de septiembre de 2012 , dictada en el recurso de dicho orden jurisdiccional seguido ante la misma bajo el núm. 386/10, a instancia de la misma parte recurrente, contra el Decreto 102/2010, de 3 de agosto, de autonomía de los centros educativos, del Consejero del Dep......