STSJ Cataluña 5886/2012, 5 de Septiembre de 2012
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:9173 |
| Número de Recurso | 3960/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5886/2012 |
| Fecha de Resolución | 5 de Septiembre de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 5 de setembre de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5886/2012
En el recurs de suplicació interposat per Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 28 de febrer de 2011 dictada en el procediment núm. 370/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Nemesio i Pedro, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 14 d'abril de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de febrer de 2011, que contenia la decisió següent: "Que estimando en parte la demanda interpuesta por Nemesio y Pedro contra ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS SA (ADIF), en reclamación de cantidad, debo condenar a la demandada a que abone a los actores las siguientes cantidades, por los conceptos reclamados, sin el incremento del 10% de mora por la razonable litigiosidad: a Nemesio 1907,65 euros y a Pedro 1429,98 euros. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Los actores prestan sus servicios para la demandada la Entidad Pública Empresarial ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS (ADIF), dedicada, entre otras, a la construcción y administración de infraestructuras ferroviarias, con las siguientes circunstancias de antigüedad, categoría y salario: Nemesio, 15.6.1974, Mando Intermedio, 2867,21 euros, Pedro 2.4.1982, Mando Intermedio, 3.200 euros (documentales, no controvertido; se tienen por reproducidas y probadas las nóminas)
En su sistema retributivo tienen incluido un Complemento de Puesto, y en los puestos de mando y cuadro en que se establecen condiciones específicas relativas a puesto de socorro, toma y deje, jornada partida o nocturnidad se abona mediante el Complemento de Puesto. El "Toma y deje" es un complemento salarial que se abona, atendida la índole de la función desempeñada, cuando los trabajadores han de anticipar su entrada o retrasar su salida al trabajo con relación al horario normal (documentales, incluido el informe al interrogatorio evacuado por la demandada)
Los actores durante el período reclamado, correspondiente a los meses de febrero a diciembre de 2008 realizaron las horas por día trabajado que constan en la demanda (hecho séptimo, columna horas reconocidas y abonadas en nómina), y fueron abonadas por la empresa bajo del concepto de complemento de puesto por toma y deje (clave 303) y han percibido las cuantías mensuales que para cada uno de ellos se especifican en la columna "cobré" del hecho séptimo de la demanda, que se dan por reproducidas (documental, e informe evacuado en interrogatorio por la demandada).
En las tablas salariales para el año 2008 del I convenio colectivo de ADIF figura para complemento de toma y deje un valor de 8,864925 # en el año 2.008 (documental)
El valor de la hora ordinaria para el año 2008, computando los conceptos salariales, fue en el caso del actor Nemesio 19,14 euros diarios, y en el caso del actor Pedro 16,68 euros diarios. Computando sueldo, cumplimiento de objetivos y objetivos del año anterior el valor horario asciende respectivamente, a 17,09 euros y 16,41 euros. En ambos casos se computan 216 días laborales y una jornada de 1728 horas (documentales)
Los actores, que son personal de circulación, deben anticipar la entrada media hora y del mismo modo la salida, y las cantidades abonadas con la clave 303 se deben a esta circunstancia (testifical).
Lo actores formularon reclamaciones previas que fueron desestimadas por silencio administrativo (documental).
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que estima en part la demanda, i condemna al pagament de part de les quantitats interessades, presenta la part demandada recurs de suplicació, que ha estat impugnat per l'actora.
Entrant en l'anàlisi del primer motiu del recurs, la part demandada interessa per la via de l' article 191 b) de la LPL, la revisió dels fets provats, concretament amb la proposta d'addició d'un nou fet provat vuitè, que digui que segons certificació expedida pel Director de Planificació i Política Retributiva de l'AIF, els valors alçats de les hores extraordinàries contemplats en les taules salarials del XV Conveni Col.lectiu d'ADIF s'acomoden al que estableix l'art. 22 de les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, de manera que les variables de la massa salarial bruta es calculen en termes de homogeneitat pels períodes objecte de comparació tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat del mateix com al règim privatiu de treball, jornada, hores extres efectuades i altres condicions laborals (...), segons resulta de la certificació, el valor de la hora extraordinària fixat en la demanda per a cadascun dels demandants excedeix del límit del 2% establert en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2008.
S'ha de tenir present que per tal que prosperi la modificació del relat fàctic que es proposa, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs de suplicació, és necessària la concurrència dels següents elements:
-
l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
-
que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
-
que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;
-
que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
-
que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades. Doncs bé, el document que cita el recurrent, foli 316, document 9 de la part demandada, diu el que es proposa, però no pot ser incorporat com a part del relat fàctic doncs es tracta de una mera declaració, que dona suport a les al legacions de la part demandada, i com a tal afirmació no resulta vinculant pel jutjador, ni evidencia cap error del jutjador per no haver estat incorporat als fets provats, donada la manca de transcendència per a resoldre la qüestió de fons plantejada.
Per la via del article 191 c) de la LPL, la part recurrent invoca la infracció de les normes, en els motius següents:
-
Per aplicació indeguda de l' article 35.1 de l'E.T ., quan diu que el valor de la hora extraordinària no podrà ser inferior al valor de la hora ordinària, i pel concepte d'inaplicació, segons el que disposa el Marc Regulador del Comandament Intermig i Quadre, desenvolupat en el Títol VIII del XII Conveni Col.lectiu de RENFE (BOE 14-10-98), Cap III, apartat 3.2 "Complemento de puesto: ... Los complementos por Brigada de Socorro, Toma y Deje y Jornada Partida, se abonarán por cada día de trabajo efectivo en esas condiciones, con los siguientes valores: T y D 1.180 pts., abonándose la mitad del valor cuando la contraprestación por este concepto no exceda de media hora diaria".
Infracció de l' article 35.1 de l'E.T ., en relacio a l'apartat 4.3 del Cap. IV del Títol IV del XII Conveni Col.lectiu de RENFE, quan diu que els excessos que sobre la jornada ordinària de treball es puguin produir, es compensaran exclusivament amb temps de treball equivalent.
Infracció de l' article 20 (Trabajos de puesta en marcha y cierre de los demás) del R.D. 1561/1995, de 21 de setembre de 2005, sobre jornades especials de treball (BOE 26-5), en relació a l' article 34.7 de l'E.T .
Cita les sentències de l'AN sobre impugnació de conveni col lectiu, de 28-02-06, en el que es va formular la pretensió relativa a la declaració de nul litat dels preceptes convencionals, sentència confirmada per la Sala Social del T.S. de 11/06/2008, que va admetre la legalitat dels preceptes relatius al "toma y deje" del conveni de RENFE.
-
També per aplicació indeguda de l' article 35.1 de l'E.T ., en relació a l' article 34.1 del mateix E.T ., que regula la jornada màxima ordinària en 40 hores de treball efectiu de promig en còmput anual. Y en relació al mateix al.lega la doctrina jurisprudencial continguda en les sentències del T.S. que exigeix a la part actora la complida prova de l'excés de jornada ( STS 5- 07-98; 31-01-1990 ; 26-09-1990 ; 23-04-1991 ). I al lega també la inaplicació dels articles 210 i 229 del X Conveni Col lectiu de RENFE, en relació als articles 3.1.b ) i 82.3 de l'E.T . sobre eficàcia normativa i vinculant dels convenis col lectius de treball, així com la doctrina jurisprudencial sobre la eficàcia vinculant de la norma col lectiva sobre retribució de les hores extraordinàries, de la que diu que són exponents les sentències del T.S. de 20-02-2007 i 9-12-2010 .
Exposa el recurs d' ADIF, en definitiva, que en el judici no es va provar la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba