SAP Tarragona 210/2012, 5 de Junio de 2012
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 05 Junio 2012 |
| Número de resolución | 210/2012 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 426/2011
JUDICI VERBAL Nº 641/2010
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 8 - EL VENDRELL
SENTÈNCIA
MAGISTRAT
IL·LM. SR. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, a 5 de juny de 2.012.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per
D. Adrian i DÑA. Reyes representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Recuero Madrid i defensats pel Lletrat Sr. Crua Bonillo, contra la sentència de 9 de març de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 del Vendrell, judici verbal núm. 641/2010, al qual figura com a part demandant D. Fulgencio i DÑA. Esmeralda, i com a part demandada els ara apel·lants.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"ESTIMAR la demanda interpuesta por D. Fulgencio Y Dª Esmeralda contra D. Adrian Y Dª Reyes y condeno a los demandados a devolver la cantidad entregada en concepto de fianza por importe de 1.800 euros, más intereses legales, con imposición de costas procesales a la parte demandada."
Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de D. Adrian i DÑA. Reyes d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
FONAMENTS JURÍDICS
Interposa la representació processal de D. Adrian i DÑA. Reyes el present recurs d'apel·lació impugnant la totalitat dels pronunciament de la sentència d'instància pels quals s'estima íntegrament la demanda, i al·legant incorrecta identificació de la naturalesa de la fiança de l' article 36 de la L.A.U ., així com inversió de la càrrega de la prova i presumpció iuris tantum de responsabilitat de l'arrendatari "respecto del posible deterioro o pérdida que sufría de la cosa arrendada" (foli 129), i error en la valoració de la prova; finalment, i per al cas de no estimar-se el recurs d'apel· lació, sol·licitava la revocació del pronunciament relatiu a la condemna en costes "pues el caso reviste de importantes dudas de hecho y derecho" (foli 134).
Com ja vam dir a la nostra sentència de 29-04-2011, rotllo 453/2010 (amb cita de la SAP de Madrid de 15-12-2010 ), l' article 36 de la L.A.U . configura "la fianza como un derecho de crédito, del que es deudor el arrendador y acreedor el arrendatario, en cuanto establece como regla general que, al final del arriendo, el arrendador deberá restituir al arrendatario el saldo de la fianza constituida en metálico. La finalidad de la fianza es garantizar el cumplimiento de las obligaciones propias del arrendatario de cuidado y conservación de la cosa arrendada y de la restitución de la posesión; consecuencia de ello es que el arrendador queda obligado a devolver o restituir la fianza al finalizar el contrato, salvo que por el incumplimiento del arrendatario el importe de la misma deba aplicarse a cubrir las responsabilidades para las que se constituyó, dentro del mes desde que el arrendatario ha entregado las llaves, o mejor, con la entrega efectiva del inmueble (art. 36.4), una vez terminado el arriendo. En consecuencia, una vez resuelto el contrato de arrendamiento el arrendador dispone de un mes parta devolver la fianza o, en su caso, determinar el saldo que proceda ser restituido, correspondiéndole a él la carga de acreditar tales extremos, a fin de poder efectuar su compensación con la fianza" .
El problema de la part ara recurrent no és que no hagi quedat acreditat que els actors van ocasionar danys a l'immoble llogat pels demandats i als que reclamen que retornin la fiança, essent la Jutgessa d'instància molt clara al respecte a la pàgina 5/8 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba