STSJ Cataluña 5681/2012, 24 de Julio de 2012
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:9000 |
| Número de Recurso | 3139/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5681/2012 |
| Fecha de Resolución | 24 de Julio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 24 de juliol de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5681/2012
En el recurs de suplicació interposat per Exter V, S.L. a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 21 de novembre de 2011 dictada en el procediment núm. 757/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Cecilia, Ministeri Fiscal i Fogasa, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data11 d'abril de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de novembre de 2011, que contenia la decisió següent:
"Que DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda interpuesta por Dña. Cecilia contra EXTER V. SL y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, DECLARO LA EXISTENCIA DE RELACIÓN LABORAL ESPECIAL ENTRE LA ACTORA Y LA EMPRESA DEMANDADA, Y LA IMPROCEDENCIA DEL DESPIDO que efectuó la empresa en fecha 28 de junio de 2011; y CONDENO A LA EMPRESA DEMANDA a que dentro del plazo de cinco días desde la notificación de esta Sentencia, readmita de manera inmediata a la trabajadora en su puesto de trabajo con las mismas condiciones en las que estaba inmediatamente antes del despido, o le abone en concepto de indemnización veinte días de salario por año trabajado, prorrateándose los periodos inferiores a un año, con el máximo de doce mensualidades, a razón del salario de 305,56 euros diarios, y si en dicho plazo la empresa no hace manifestación alguna, se entenderá que opta por el pago de la indemnización".
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
La demandante ha prestado servicio por cuenta y orden de la demandada desde el 1 de abril de 1999, con la categoría de Directora Comercial, en el Grupo de cotización 3, con salario mensual de 9.166,80, con inclusión de pagas extras, y no ostenta ni ha ostentado en el último año la representación legal de los trabajadores.
El Día 28 de junio de 2011 le ha sido notificada por la empresa carta por burofax comunicándole el cese de su cargo. En dicha carta se le comunica que se le cesa como miembro del Consejo de Administración, ya que la empresa entiende que la actora es miembro del Consejo de Administración y que no tiene con la misma relación laboral.
Se ha intentado la conciliación previa ante el SCI, que ha concluido sin avenencia por oposición de la empresa demandada.
En el acto del juicio la parte demandada ha alegado falta de requisitos legales en el modo de proponer la demanda, argumentando falta de requisitos en la demanda, basada en el art. 80.1.c de la Ley de Procedimiento Laboral, por ausencia de enumeración clara y concreta de los hechos sobre los que verse la pretensión y de todos aquellos que, según la legislación sustantiva, resulten imprescindibles para resolver las cuestiones planteadas. También ha planteado la demandada la inadecuación del procedimiento. Igualmente ha planteado la excepción de falta de jurisdicción por ser una cuestión que se debe conocer en el ámbito mercantil. En cuanto a la primera excepción, ya que la demanda contiene los elementos indispensables para determinar los hechos, fundamentos jurídicos y la súplica, por lo que en mérito al principio de conservación de la acción y porque no se ha generado indefensión alguna para la demandada, ha de rechazarse. En relación a la inadecuación del procedimiento, aún cuando en la demanda se señala "vulneración de derechos fundamentales", la demanda se admitió y tramitó como despido, que es el procedimiento adecuado, aceptándolo tácitamente la actora, y, por tanto, nada puede oponerse en relación al procedimiento seguido. En cuando a la falta de jurisdicción, se acordó que se resolvería con el fondo, habida cuenta de que precisamente en el desarrollo del juicio podría determinarse la falta de jurisdicción, debiendo recordarse que dicha cuestión, con independencia de que sea alegado por las partes, es una cuestión de orden público, y puede y debe determinarse de oficio si se apreciara. En cuanto a la cuestión de fondo, la demandada afirma que la relación de la actora con la empresa es mercantil, que el marido de la demandante dirigió la empresa entre 1993 y 2008, como Consejero y Consejero Delegado, y la actora le sustituyó de hecho en tales cargos.
La actora ha ejercido poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa, en su actuación referida a los objetivos generales de la empresa, y su actividad la ha desarrollado con autonomía y plena responsabilidad sólo limitadas por los criterios e instrucciones directas emanadas de los órganos superiores de gobierno y administración de la sociedad.
No existe por la actora una relación de integración orgánica en la administración social, y las facultades que por la misma se ejercitan directamente no lo son por su condición de miembro del Consejo, sino en virtud de su puesto de Directora General.
Contra aquesta sentència la part demandada EXTER V,SL. va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, considerant que la seva relació de treball amb la demandada era de naturalesa laboral, però especial d'alta direcció, ja que no formava part del Consell d'Administració i declarà improcedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació.
Abans d'entrar a examinar els sis primers motius del recurs, correctament emparats en l'apartat
-
de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral, en el qual es sol.licita la revisió dels fets declarats provats, cal posar de relleu que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.
Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L 'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits:
-
La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.
D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent:
-
S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de la revisió; b) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i c) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.
Tenint en compte els anteriors principis, cal ara examinar els motius al.legats per la recurrent. En primer lloc es demana la modificació del fet provat primer, en el sentit de que s'hi inclogui que l'actora signava les seves pròpies nòmines i que era Directora General i Consellera de la Companyia des del 2 d'octubre de 2006, amb amplis poders. Fonamenta la pretensió en els documents que cita. La pretensió ha de ser estimada, perquè en el document nº 25 dels aportats per la demandada consta una escriptura de data
11.7.2007 en la qual es van elevar a públics els acords de la Junta General extraordinària de data 2.10.2006 on s'acorda el nomenament de l'actora com Consellera i en el doc. nº 27 consten els amplis poders atorgats a aquesta com a Consellera i, pel que fa a que actuava com a Directora General, també es pot comprovar per la resta de documents (rebuts de salaris, pàg. web) on figura amb aquesta categoria.
Seguidament es pretén la modificació del fet provat segon, en el sentit de que s'hi afegeixi de que el dia
23.6.2011 se li va notificar el cessament del seu càrrec de Consellera i que li va ser lliurada la notificació en la Junta General d'accionistes celebrada aquell mateix dia, a la qual ella va assistir. També s'haurà d'accedir a la citada modificació,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba