STSJ Cataluña 4878/2012, 29 de Junio de 2012
| Ponente | JOAN AGUSTI MARAGALL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:7975 |
| Número de Recurso | 1001/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4878/2012 |
| Fecha de Resolución | 29 de Junio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA
Barcelona, 29 de juny de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4878/2012
En el recurs de suplicació interposat per Ezequiel a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 19 d'octubre de 2011 dictada en el procediment núm. 260/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Servei Catala Salut (Tarragona), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.
ANTECEDENTS DE FET
En data 4 de març de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reintegrament despeses mediques, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'octubre de 2011, que contenia la decisió següent: " Que ESTIMANDO la excepción de incompetencia de jurisdicción alegada por la demandada respecto a los daños y perjuicios, se DESESTIMA la demanda en reclamación de reintegro de gastos medicos interpuesta por D. Ezequiel, con D.N.I. nº NUM000, contra el SERVEI CÁTALA DE LA SALUT, absolviendo a la demandada de los pedimentos de la parte actora. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El demandante D. Ezequiel, nacido el NUM001 -1952 solicitó al Servei Català de la Salut el reintegro de gastos médicos con fecha 13-8-2007. La cantidad solicitada ascendía a 830 euros por el pago que realizó por su asistencia a diversos centros médicos privados.
(docum. nº 2 de la parte actora unida a su demanda)
Por resolución del Gerente de la Región Sanitaria del Camp de Tarragona de la entidad demandada de fecha 17-11- 2009, se denegó al actor la solicitud del reintegro de los gastos médicos.
(expediente administrativo)
Interpuesta por la parte actora reclamación previa el 19-1-2010, fue desestimada expresamente por la entidad demandada por resolución de 26-1-2010.
(expediente administrativo)
Del historial clínico del demandante, queda constancia, que a través de su médico de cabecera, se le realizaron del 24-1-2006 al 21-7-2006, diversas analíticas, a fin de efectuar controles trimestrales del antígeno prostático específico (PSA). En fecha 30-8-2006, desde el CAP se solicita consulta al servicio de urología, por ser su última analítica de julio de 2006, de un PSA de 6,03 con cociente PSA libre/ PSA total 19,07% (>0,15%). El 23-11-2006 tiene la primera visita en el servicio de urología del Hospital Juan XXIII, y se solicita nueva analítica con fracción libre del mismo. En la segunda visita que el actor realizó en el Hospital Juan XXIII, el 19-12-2006, el PSA es de 8,78 con un cociente de 15,4%. Control en 6 meses. En fecha 19-7-2007, el demandante tenía una visita concertada en el Hospital Juan XXIII, no presentándose a la consulta.
El demandante Sr. Ezequiel, acudió el 26-7-2007 a un centro privado, a fin de realizarse una biopsia prostática ecodirigida. En fecha 23-10-2007 y 4-1-2008, se le realizan nuevas analíticas en el CAP, con el resultado de PSA 5,82 y 7,92, con PSA libre de 1,25 y ratio 15,76%.
El 7-2-2008 en centro privado se realiza una biopsia prostática ecodirigida, cuyos resultados concluyen la presencia de un adenocarcinoma en zona transicional. En el mes de febrero de 2008, el demandante solicitó la realización de pruebas médicas en los servicios sanitarios públicos, siendo derivado al Hospital San Pablo y Santa Tecla, donde continuó su tratamiento.
(documental unida por el actor a su demanda, expediente administrativo)
Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència d'instància aprecià la incompetència de jurisdicció respecte a la reclamació d'indemnització de danys i perjudicis per defectuosa assistència mèdica, i desestimà la demanda de rescabalament de despeses mèdiques. Contra aquesta sentència s'alça en suplicació el demandant.
El primer motiu, per la via de l'apartat a) de l' art. 191 LPL, denuncia la infracció dels articles
94.2, 142 LPL i 189.1. d) LPL, així com de l' art. 11.3 LOPJ .
En aquest extens primer motiu, comença el recurrent explicant que, requerit el Servei Català de la Salut per aportar l'expedient administratiu, el que finalment fou aportat era incomplert o insuficient, raó per la qual interessà del jutjat d'instància es requerís novament a la demandada a fi de completar-lo. El jutjat d'instància, però, denegà aquesta petició per provisió de 28.1.11, en considerar que ja era suficient l'expedient aportat, provisió contra la que recorregué en reposició el recurrent, recurs que fou desestimat per interlocutòria de
14.6.11. La recurrent demanà a l'acte de la vista que es tingués al Servei Català de la Salut per confés dels fets de la demanda, petició que -al seu entendre- no fou resolta per la sentència impugnada.
En raó d'això, considera el recurrent -en síntesi- que s'hauria vulnerat l' art. 142 LPL, en haver consentit que no fos aportat l'expedient en la seva integritat, l' art.11.3 LOPJ, en tant que la sentència no donà resposta a la petició de que la demandada fos tinguda per confessa, i, finalment, l' art. 94-2 LPL, en no tenir per confessa a la demandada tot i la manca d'aportació de l'expedient en la seva integritat.
Abans d'abordar aquestes diverses denúncies, escau recordar que l' art. 191 a) LPL té per finalitat assegurar els principis que han de presidir l'activitat, processal, és a dir, els principis d'igualtat de les parts, d'audiència, de contradicció i d'interdicció de tota indefensió, de manera que perquè el motiu determini l'obligada nul litat d'actuacions, amb la consegüent retroacció a l'estat que es va cometre la falta, és necessari la infracció d'una norma o tràmit en la regulació i en el desenvolupament del procés que hagi causat una situació de positiva indefensió al recurrent, privant o limitant els drets i interessos legítims a la seva qualitat de part, així com l'esgotament en la instància de tots els remeis admissibles encaminats a la subsanació o reparació del defecte, realitzant l'adequat recurs o protesta dintre del termini i en la forma escaient, sempre que això sigui possible, a fi que no s'entengui consentit o tolerat amb el silenci o la inactivitat processal.
La primera infracció, segons el recurrent, hauria estat la de l' art. 142 LPL, en haver consentit -el jutge d'instància- que no fos aportat l'expedient en la seva integritat. El magistrat d'instància, segons és de veure a la seva provisió de 28.1.11 i a la interlocutòria de
14.6.11, considerà -tot i la reiterada queixa de la part demandant- que l'expedient administratiu era suficient, especificant, a la segona resolució que en el mateix constaven " elementos y circunstancias probatorias suficientes para la resolución del objeto de la presente litis", i afegint que"si tras la práctica de la preuba ...fueran imprescindibles los documentos peticionados, en la que no se justifica su tenencia por la codemandada, este juzgador tendría la facultad de utilizar las diligencias finales".
L'éxit de la denúncia d'infracció de l' art. 142 LPL requeria, necessàriament, que s'hagués especificat quina part o documents mancaven a l'expedient administratiu aportat per la demandada, justificar la indefensió que generada per la seva manca d'aportació i, finalment, justificar que s'havia demanat com a diligència final -tal com possibilitava la resolució de 14.6.11- i el jutjat ho havia denegat.
El cert és -ja s'avança- que la denúncia no compleix cap d'aquests tres requisits que, a més, s'havien de donar conjuntament: ni s'especifica quina part, pretesament, faltaria de l'expedient administratiu (quan, segons al.legà l'administració demandada, sí s'havia aportat íntegrament, i així ho considerà el jutge d'instància); ni s'al.lega -ni es dedueix del DVD d'enregistrament- que el demandant fes ús de la possibilitat de demanar com a diligència final els documents que -al seu criteri- hi mancaven (tal com es va suggerir a la resolució de
14.6.11); i, sobre tot, no és s'especifica la transcendència d'aquests documents no aportats en ordre a l'objecte de debat, ni la indefensió generada per la seva no aportació.
Aquesta primera denúncia, per tant, ha de ser desestimada.
La segona denúncia formulada, encara dins del primer motiu emparat en l'apartat a) de l' art. 192 LPL, es refereix a l' art.11.3 LOPJ en relació a l' art. 94-2 LPL, que haurien estat vulnerats en tant que la sentència no donà resposta a la petició de que la demandada fos tinguda per confessa per la manca d'aportació de l'expedient administratiu.
Certament, consta que en l'acte del judici la lletrada del demandant formulà aquesta petició, la qual no ha merescut una resposta explícita per part de la sentència d'instància. Ara bé, dit això, aquesta manca de resposta explícita no determina necessàriament una incongruència omisiva que obligui a anul.lar la sentència d'instància, i això per diverses raons:
- Novament, com en el cas de la denúncia anterior, el recurrent -mes enllà de la genèrica al.legació d'indefensió- no ha justificat mínimament la mateixa, ni tan sols ha explicitat quins fets dels afirmats a la demanda haurien de donar-se per acreditats com a resultat de la ficta confessió documental pretesa.
- En segon lloc, cal recordar que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba