ATSJ Cataluña 47/2012, 5 de Julio de 2012
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:343A |
| Número de Recurso | 47/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE QUEJA |
| Número de Resolución | 47/2012 |
| Fecha de Resolución | 5 de Julio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
Recurs de queixa 47/2012
AM.
IL.LM.SR SEBASTIAN MORALO GALLEGO
IL.LMA.SRA ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL.LMA.SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 5 de juliol de 2012.
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats al marge,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
INTERLOCUTÒRIA núm. 47/12
En el recurs de queixa núm. 47/2012, interposat per Josep Canal Puso en nom de CIALVEN, SL, contra la resolució de data 19- 3-2012 dictada pel Jutjat Social 21 Barcelona en el procediment núm. 907/2011. Hi ha actuat com a ponent Il.lma.Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data de 27 de gener de 2012 es va dictar sentència pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona per la qual declarava la improcedència de l'acomiadament del demandant Sr. Baldomero i condemnava l'empresa ocupadora a abonar la indemnització quantificada, o a readmetre el treballador a la seva opció, i en tot cas a abonar-li els salaris de tramitació quantificats.
Dintre de termini en data de 7 de març de 2012 l'empresa ocupadora condemnada va anunciar el propòsit d'interposar recurs de suplicació i va aportar justificant d'haver ingressat el import del dipòsit en el compte del jutjat.
En el mateix escrit comunicava que exercia el dret d'opció per la readmissió del treballador en el seu lloc de treball sense especificar data concreta de reincorporació.
En data de 19 de març de 2012 es va dictar Aute pel qual s'acordava no tenir per anunciat el recurs de suplicació de la demandada i declarava ferma la sentència dictada en les actuacions en aplicació de l'article núm. 230. 5 de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 vigent a partir del 12 de desembre de 2011 per la Disposició Transitòria 2 ª 1, als efectes del recurs present ja que la sentència es va dictar ja vigent aquesta Llei.
RAONAMENTS JURIDICS
La part recurrent manté que s'ha complert amb el previst en els articles núm. 229 i 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social encara que no s'hagi acreditat la consignació perquè no és exigible atesa la readmissió a què s'ha optat. Tampoc ha establert el jutjat un termini de correcció d'acord amb l'article núm. 230 5 b) de la Llei. Argumenta que l'obligació d'assegurar la condemna econòmicament te per objecte respondre íntegrament de la condemna, i considera en aquest cas que havent optat per la readmissió no procedeix la consignació, perquè el treballador ja te el lloc de treball actiu i vigent i percep els corresponents salaris de tramitació. Conclou que l'empresa, al optar per la readmissió deixa sense efecte el cost de la indemnització per la improcedència de l'acomiadament i també els salaris de tramitació al liquidar-los directament al treballador. Considera que l'acció que s'exerceix deixa de ser pròpia de l'acomiadament improcedent i correspon a establir el propi jutjat social els costos processals devent fixar el valor quantitatiu del reclamat, sense haver de tenir en compte possibles interessos i fa referència a la possibilitat de recurs per afectació general....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba