STSJ Cataluña 4606/2012, 18 de Junio de 2012
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:6898 |
| Número de Recurso | 2441/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4606/2012 |
| Fecha de Resolución | 18 de Junio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
AM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 18 de juny de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4606/2012
En el recurs de suplicació interposat per Castellana de Seguridad, S.A. a la sentència del Jutjat Social
28 Barcelona de data 28- 12-2010 dictada en el procediment núm. 411/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Feliciano i -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27-4-2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28-12-2010, que contenia la decisió següent:
" Que, estimando la Demanda interpuesta por Feliciano, debo condenar y condeno a CASTELLANA DE SEGURIDAD, S. A. a a bonar al actor la cantidad principal de 8.989, 15 Euros, más 898, 92 del diez por ciento de interés por mora, totalizando : 9.888, 07 Euros.
Lo anterior se declara sin perjuicio de la responsabilidad del FONDO DE GARANTÍA SALARIAL en los términos del Artículo 33 del Estatuto de los Trabajadores . "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Feliciano prestó servicios por cuenta y orden de la Empresa CASTELLANA DE SEGURIDAD, S. A. (CASESA), con Antigüedad de 8 de Mayo de 2.004, con Categoría Profesional de VIGILANTE DE SEGURIDAD.
La Empresa adeuda al actor la cantidad principal de 8.989,15 Euros, en concepto de diferencias de horas extraordinarias, con arreglo a salario base (867,74 Euros), plus transporte (75,18 Euros), plus vestuario (74,53 Euros), plus peligrosidad (22,25 Euros), antigüedad (35,03 Euros), plus puesto de trabajo (171,9 Euros), plus festivos, plus nocturnidad y otros, variables; y prorrata de pagas extraordinarias de 216,93 Euros por cada uno de los meses de Febrero a Abril de 2.009; y de 225,69 por cada uno de los de Mayo a Octubre y Diciembre de 2.009; todo ello por los meses de Febrero a Diciembre de 2.009 y conforme al desglosó del cuadro del Anexo 1 de la Demanda.
En fecha de 12 de Marzo de 2.010, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, en Reclamación de Cantidad, contra la Empresa.
Dicho Acto se celebró a las 10.30 horas del día 29 de Marzo de 2.010, con el resultado de: intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i ho va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de l'empresa demandada condemnada contra la Sentència que estima la reclamació de diferències salarials derivades del preu de l'hora extraordinària en el Conveni col lectiu estatal d'Empreses de Seguretat, és reposar les actuacions al moment anterior a haver set infringides normes del procediment que causen indefensió, revisar els fets provat i examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 a), b ) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
El treballador va presentar escrit d'impugnació, oposant-se al recurs.
Planteja en primer lloc l'excepció de litispendència, perquè en el moment de la celebració del judici estava pendent de resoldre's el recurs de cassació de la sentència dictada per l'Audiència Nacional de 5 de març de 2010 en el conflicte 171/2007 sobre la interpretació de l'article núm. 42 del Conveni col lectiu Nacional d'Empreses de Seguretat per als anys 2005-2008.
Sense perjudici de no entrar en les disquisicions sobre prejudicialitat suspensiva o litispendència del recurs, l'apartat núm. 3 de l'article núm. 158 de la Llei de Procediment Laboral estableix que la sentència ferma produirà els efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals pendents de resolució o que es puguin plantejar sobre objecte idèntic al del conflicte col lectiu. Cal dir en aquest sentit que el criteri per fixar el preu hora extraordinària en relació al preu hora ordinària del sector de Seguretat va quedar definitivament establert per la Sentència ferma del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2007 .
Els conflictes col lectius que les associacions patronals han anat plantejant posteriorment per concretar els conceptes que conformen el preu hora ordinària i així concretar el preu mínim de l'hora extraordinària, i en concret l'últim conflicte col lectiu per revisar indirectament el preu hora ordinària i de retruc el preu hora extraordinària invocant el trencament de l'equilibri intern de la norma autònoma que suposa aquella Sentència de 21 de febrer de 2007 atesa la vinculació a la totalitat de l'article núm. 7 del Conveni col lectiu vigent pel període 2005-2008, no te ni repercussió formal ni material sobre la reclamació present, perquè existeix sentència ferma del Tribunal Suprem i perquè tracta d'un objecte diferent i no idèntic a la present pretensió de reclamació de diferències del preu hores extres abonat per l'empresa i el que el treballador considera li correspon d'acord amb els paràmetres de la Sentència ferma del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2007, que resolia justament en conflicte col lectiu el mateix objecte de la reclamació individual present en execució d'aquella sentència ferma de 21 de febrer de 2007, que es pronuncia sobre els complements salarials a tenir en compte per obtenir el preu hora ordinària i el preu mínim de l'hora extraordinària. Sense que podem oblidar que les parts negociadores del conveni sectorial estatal 2005-2008 tenien obligació de respectar el dret mínim necessari relatiu de millora que disposa l'article núm. 35.1 del Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995) en el moment de pactar el preu hora extraordinària, ja molt abans dels convenis de referència des de 2002, atenent al mandat estatutari de què en cap cas els convenis col lectius podran fixar un preu d'hora extraordinària inferior al de l'hora ordinària.
Considerem que la pretensió de reposició de les actuacions pretesa no te cabuda en la disposició de l'article núm. 158.3 de la Llei de Procediment Laboral a que cal remetre's per mantenir la necessària suspensió del judici, i conseqüentment la nul litat de la sentència de la instància dictada en aquestes actuacions. Ens remetem a la síntesi dels precedents substantius i processals de les accions empeses per les associacions patronals des de la sentència de 21 de febrer de 2007 que recopila el 1er. Fonament de Dret de la Sentència del Tribunal Suprem de 30 de maig de 2011 ( rec. 69/10 ) que coneix en cassació ordinària la sentència de l'Audiència Nacional de 5 de març de 2010 que desestima el conflicte col lectiu referit al trencament de l'equilibri intern del conveni sectorial i la infracció de l'article núm. 7 de vinculació a la totalitat derivada de la declaració de nul litat de l'article núm. 42 del Conveni estatal sectorial sobre el preu hora extraordinària acordada en la Sentència ferma del Tribunal Suprem de febrer de 2007. La part recurrent parteix de què la Sentencia del Tribunal Suprem de 30 de maig de 2011 no és ferma.
Sigui o no ferma, ja hem dit que no te relació amb la pretensió present perquè l'objecte d'aquell conflicte col lectiu i l'objecte de la reclamació de quantitat present difereix totalment, no és idèntic tal com exigeix l'apartat 3 de l'article núm. 158 de la Llei de Procediment Laboral. Des del punt de vista material, l'efecte de cosa jutjada de la reclamació de quantitat present es produeix en relació a la Sentència ferma del Tribunal Suprem de 21 de febrer de 2007 i de totes les posteriors i nombroses del Tribunal Suprem reiterant aquella Sentència.
Conseqüentment amb el raonat desestimem aquest primer objecte del recurs.
El segon objecte del recurs postula la revisió del fet provat segon de la sentència, el qual assenyala que l'empresa te un deute de 8.989,15 euros per diferències d'hores extraordinàries segons els conceptes que desglossa incloent els plusos salarials i conceptes que hi consten pel període des de febrer a desembre de 2009 i es remet al quadre Annex I de la demanda. La part recurrent proposa un text alternatiu que digui: " L'empresa deu al demandant la diferència per import d'hores extres en quantia de 1.667 euros, computant el valor de l'hora extra a 8,73 euros/hora, equivalent al import de l'hora ordinària, pels conceptes calculats en còmput global, sense que s'hagin acreditat els imports deguts de novembre d'aquest any: salari base ( 8677,40), antiguitat ( 280,24), Plus festius ( 451,96) Plus perillositat mínim garantit (225), Plus nocturnitat ( 393,11) Plus Barcelona ( 1890,90) i prorrata de les pagues extres ( 2239,44). Respecte de les hores realitzades el mes de febrer de 2009, es va presentar demanda de conciliació administrativa el 12 de març de 2010, de forma que ha prescrit." Basa la modificació en els valors del conveni col lectiu i en la demanda de conciliació administrativa.
Partim de la naturalesa extraordinària quasi de cassació del recurs de suplicació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba