SAP Barcelona 340/2012, 6 de Junio de 2012
| Ponente | FRANCISCO ABELLANET GUILLOT |
| ECLI | ES:APB:2012:6608 |
| Número de Recurso | 122/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 340/2012 |
| Fecha de Resolución | 6 de Junio de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 122/2012
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 16 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 432/2010
Data sentència recorreguda: 06/02/2012
SENTÈNCIA NÚM. 340/2012
Magistrats/des:
Joan Francesc Uria Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Francesc Abellanet Guillot
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 122/2012, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 16 BARCELONA en data 6 de febrer de 2012, en procediment Abreujat núm. 432/2010. Han estat parts Augusto, representat pel procurador Ignacio Valentin Nin, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot.
Barcelona, sis de juny de dos mil dotze.
Antecedents de fet
Jutjat de lo penal Jutjat del Penal nº 16 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent : " Que debo condenar y condeno al acusado, Augusto, como autor y responsable de un delito de malos tratos sin lesión en el ámbito familiar concurriendo la eximente incompleta del artículo 21, 1ª en relación al artículo 20, 2ª de nuestro Código Penal, prevenido y penado en el artículo 153.1 y 3 de nuestro Código Penal, a la pena de seis meses de prisión, con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de duración de la condena, un año y un día de privación del derecho a la tenencia y porte de armas, prohibición de aproximarse a la víctima, Florinda, a una distancia inferior a mil metros, así como prohibición de comunicarse o relacionarse por cualquier medio con la perjudicada por tiempo de dos años, así como la imposición de las costas procesales causadas en la presente instancia.
Dedúzcase testimonio de particulares y levántese tanto de culpa contra Pura por la eventual comisión de un delito de falso testimonio previsto y penado en el artículo 458 de nuestro Código Penal ."
A la sentència es declaren provats els següents fets: "ÚNICO: Resulta probado, y así se declara, que sobre las doce y media de la madrugada del día catorce de Julio de dos mil diez el acusado, Augusto, se encontraba junto a su pareja sentimental, Florinda, en el domicilio familiar sito en la calle DIRECCION000
, número NUM000, NUM001 piso, puerta NUM001, de esta ciudad de Barcelona, teniendo lugar entre ambos una fuerte discusión en el transcurso de la cual, guiado por el ánimo de menoscabar la integridad física de su pareja, Augusto le propinó un fuerte empujón proyectándola hacia atrás y haciéndola caer al suelo en presencia de los agentes de la Policía Autonómica que habían acudido al lugar a requerimiento de los vecinos. A resultas de dicha caída la víctima sufrió contusiones varias."
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de l'acusat, el Jutjat l'admeté a tràmit, el donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
S'accepta la totalitat el relat dels fets declarats provats en la sentència.
Fonaments de dret
En primer lloc el motiu d'apel·lació es basa, en definitiva, en que hi ha hagut errada en l'apreciació de la prova.
Les declaracions testificals d'uns testimonis directes del fet agressiu s'ha de considerar suficient per destruir la presumpció d'innocència ja que no hi ha cap raó per desconfiar dels testimonis que no tenen cap relació amb l'acusat ni amb la víctima. Així docs les manifestacions d'uns testimonis directes com van ser els agents dels mossos són suficients per establir la culpabilitat de l'acusat tot i que la víctima i la seva mare manifestessin que no hi va haver cap agressió per part de l'acusat en vers ella.
Amb les declaracions de dos testimonis presencials coincidents i lineals amb les seves manifestacions fetes ja en el procés d'investigació del fet n'hi prou per considerar una prova solida i suficient per declarar la culpabilitat de l'acusat quan a més consta un document mèdic en el que es constata les lesions. Tot i això nomes s'ha de donar per acreditat la acció de l'acusat consistent en haver donat una empenta contra la paret a la víctima.
Pe aquesta raó s'ha de desestimar el motiu recurs interposat .
En segon lloc posa en qüestió l'apel·lant la aplicació al supòsit de fet del art. 153.1 i 3 del CP
L'objecte de debat és doncs si ha quedat acreditat que ambdós en el curs de la relació que van tenir, aquesta es pot significar com una relació d'afectivitat anàloga a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba