STSJ Cataluña 4470/2012, 13 de Junio de 2012
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:6184 |
| Número de Recurso | 1846/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4470/2012 |
| Fecha de Resolución | 13 de Junio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 13 de juny de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4470/2012
En el recurs de suplicació interposat per Maximino a la sentència del Jutjat Social 2 Mataró de data 20 de desembre de 2011 dictada en el procediment núm. 823/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Construcciones Afigouiez.S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 18.10.11 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de desembre de 2011, que contenia la decisió següent:
"DESESTIMAR la demanda interposada pel treballador Maximino, dirigida contra l'empresa "CONSTRUCCIONES AFIGOUIEZ, SL", la qual queda absolta de les reclamacions formulades en la seva contra."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El treballador Maximino va iniciar prestació de serveis per compte i sota la dependència de l'empresa "CONSTRUCCIONES AFIGOUIEZ, SL" el dia 27 de juny de 2011, sent donat d'alta en aquella data en base a contracte temporal.
En data 4 d'octubre de 2011 el treballador demandant envia telegrama a l'empresa demandada, carrer Santiago Rusiñol, 2, 2on 4rt, de la localitat de Mataró, demanant a l'empresa que reconsideri acomiadament verbal del dia 30 de setembre de 2011, donant-se totalment per reproduït el contingut del telegrama, que consta en la documental de la part demandant, sense constar, però, que fos efectivament entregat. TERCER.- En data 11 de novembre de 2011 es va intentar sense efecte la prèvia conciliació entre les parts, donada la incompareixença de l'empresa demandada, havent-se presentat papereta de conciliació el dia 17 d'octubre de 2011 i demanda judicial el dia 14 d'octubre de 2011.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de l'apartat a) de l' art. 191 TRLPL denuncia la part actora la infracció d'allò previst als arts. 24.1 CE i 97.2 TRLPL, en entendre que la Sentència no és exhaustiva en el relat de fets provats, atès que no hi consta ni l'enquadrament professional de l'actor, ni el seu salari; alhora es considera que el contingut del fet provat segon és predeterminant, el què es cohonesta amb el contingut del fet fonament jurídic tercer en el què s'afirma que no s'ha provat l'existència de l'acomiadament; i, finalment, s'afirma que no es justifica el perquè es té per no provada l'existència de l'acomiadament.
Val a dir que l'actor interposà demanda en la què afirmava que havia estat acomiadat en data 30 de setembre en forma verbal, indicant, a més que venia prestant els seus serveis amb anterioritat al contracte que signà -que es titllava com fraudulent, a més, per no reunir l'obra caràcter temporal, ni tenir substantivitat pròpia i no s'identificaven els treballs. La demandada no comparegué en el judici i la prova practicada consistí en dos documents -informe de vida laboral- en el què l'actor consta d'alta amb efectes del 27 de juny, sense haver estat donat de baixa, així com el telegrama al què es fa esment en el fet provat segon. La sentència ha desestimat la demanda per considerar que no s'havia acreditat l'existència d'un acomiadament, indicant que consta l'alta del treballador a l'empresa en base a un contracte temporal -en relació a l'esmentat informe de vida laboral-, però que no es pot arribar a la conclusió que existeixi contractació temporal i que no es pot donar eficàcia probatòria al telegrama remés pel demandant, atès que no consta efectivament lliurat. És clar, en conseqüència, que el jutjador del primer grau decidí no aplicar la fictia confessio.
En aquesta tessitura -i més enllà de la confusió de conceptes jurídics del recurs- és obvi que aquest motiu ha de decaure. Efectivament la Llei de Ritus Laboral exigeix que en les sentències d'acomiadament es faci constar l'enquadrament i el salari, però ocorre que en el present cas no s'ha aportat cap full de salari, certificat d'ingrés bancari o una altra prova en la què es pugui sostenir aquests extrems, el què -per la referida no aplicació de la fictia confessio- impossibilita que aquests extrems es recullin a la sentència. Al què, en tot cas, caldrà afegir que la dita omissió no causa indefensió, atès que res impedeix al demandant la revisió fàctica per la via del recurs. D'altra banda, és obvi que el fet provat tercer no predetermina la part dispositiva, atès que ni es tracta d'un fet redactat en sentit negatiu, ni ens trobem davant cap concepte jurídic -el jutjador es limita a constatar que no consta l'avís de recepció-. I, finalment, caldrà indicar que contra allò que s'afirma pel recorrent no existeix cap omissió justificativa per part del jutjador en la fonamentació jurídica, atès que clarament explica les regles de la càrrega de la prova respecte la figura de l'acomiadament i valora en forma concreta la prova practicada en relació al telegrama.
Per tant, és evident que no és apreciable cap error processal susceptible de produir indefensió al demandant, el què ha de comportar l'anunciada desestimació d'aquest motiu.
Per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL se'ns demana la modificació de fets provats. Així, d'entrada es postula la modificació de l'ordinal primer, en relació al document del foli 32, amb la següent proposta de modificació: "El treballador Maximino va iniciar la prestació de serveis per compte i sota la dependència de l'empresa "CONSTRUCCiONES AFIGOUÍEZ, S.L." el dia 27 de juny de 2011, sent donat d'alta en aquella data en base a contracte temporal per obra o servei determinat sense formalització escrita, amb categoria d'Oficial de 1a i amb un salari brut mensual amb ¡inclusió de pagues extraordinàries, de
2.027,66.- Euros, segons el Conveni de treball del sector de la Construcció i Obres públiques de la província de Barcelona". I, d'altra banda, es postula el canvi de redacció de l'ordinal segon, en relació al document del folis 34, amb la següent proposta de redacció: "En data 4 d'octubre de 2011 el treballador demandant envià telegrama a l'empresa demandada, al seu domicili social, al carrer Santiago Rusiñol, 2, 2on 4rt, de la localitat de Mataró, demanant a l'empresa que reconsideri acomiadament verbal del día 30 de setembre de 2011, restant a l'espera de la seva immediata reincorporació o, al seu cas, Ii lliurin preceptiva carta d'acomiadament sense que l'empresa demandada hagi donat resposta al citat telegrama"
Aquests motius també han de decaure. En efecte, caldrà observar que el document del foli 32 és el certificat de vida laboral, en el què consta com epígraf el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba