SAP Lleida 176/2012, 16 de Mayo de 2012
| Ponente | FRANCISCO SEGURA SANCHO |
| ECLI | ES:APL:2012:402 |
| Número de Recurso | 44/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN FALTAS |
| Número de Resolución | 176/2012 |
| Fecha de Resolución | 16 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
SECCIÓ PRIMERA
______________________
C/ Canyeret s.n porta A, planta segona -Lleida
Tel.: 973 705.826; Fax: 973 700.282
Rotlle Apel·lació Faltes núm. 44/2012 - Judici de Faltes núm.:164/2011
Jutjat Instrucció 1 Lleida (ant.IN-1)
S E N T È N C I A NÚM. 176/12
Lleida, Lleida, setze de maig de dos mil dotze
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Francisco Segura Sancho President Magistrat/da de la Secció 1 ha vist, en grau d'apel·lació constituït en Tribunal unipersonal, les actuacions de judici de faltes núm.: 164/2011 del Jutjat Instrucció 1 Lleida (ant.IN-1) i del qual dimana el rotlle de Sala núm.:44/2012. La part apel·lant és PELAYO MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, defensada per la lletrada MARIA TERESA MINGUELLA BERTRAN. La part apel· lada és Simón, defensada pel lletrat José Pol Bellart.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat d'Instrucció va dictar una sentència, la part dispositiva de la qual diu:"Condeno solidariamente a Doña Carla y a la compañia PELAYO. S.A., en calidad de responsables civiles directos, a pagar a Don Simón la cantidad de DIECISÉIS MIL SETECIENTOS SESENTA Y SIETE EUROS CON OCHENTA CÉNTIMOS ( 16.767,80 EUROS), por los daños personales, materiales y perjuicios sufridos a causa del accidente, más el interés legal del artículo 20 de la Ley de Contrato de Seguro respecto de PELAYO, en cuanto a la cantidad no consignada, y desde la fecha del siniestro, y el interés legal del dinero respecto del condenado y de PELAYO, en cuanto a la cantidad sí consignada, y desde la fecha de la denuncia. CONDENO a Don Amadeo, en calidad de responsable civil subsidiaria, al pago de las cantidades referidas en el párrafo anterior de este fallo, más los intereses legales correspondientes desde la fecha de interposición de la denuncia. Con expresa condena en costas de la condenada, a salvo de los honorarios de Abogados y Procuradores."
Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel·lació mitjançant un escrit del qual se'n va donar trasllat a les parts contràries perquè l'impugnessin o s'hi adherissin. Un cop fet aquest tràmit, les parts van impugnar-lo i van sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència.
Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Primera, que va acordar formar rotlle i designar magistrat competent per conèixer del recurs. Les actuacions es van passar al magistrat perquè dictés la resolució corresponent.
FETS PROVATS ÚNIC. S'admeten els que conté la resolució objecte del recurs, sempre que no s'oposin ni contradiguin això que a continuació s'argumenta.
FONAMENTS DE DRET
A través del recurs d'apel·lació interposat contra la sentència condemnatòria d'instància s'alça, en primer terme, l'entitat asseguradora del vehicle conduït per l'acusada a l'impugnar el pronunciament relatiu a la quantificació dels perjudicis derivats de la impossibilitat de l'explotació del vehicle destinat a servei de taxi, activitat professional a que es dedica el conductor perjudicat a conseqüència de l'accident de circulació en el qual va resultar lesionat, al considerar que la quantia de 10.400 euros, a raó de 130'75 euros/dia, no va resultar acreditada en la mesura en què apareixia únicament fonamentada en la certificació expedida per l'Associació Provincial d'Auto Taxi, amb el que interessa la revocació d'aquell pronunciament i de la indemnització a la qual venia associada I en segon terme impugna el relatiu a la meritació dels interessos sobre la quantitat consignada al sostenir que va haver una actuació diligent des del moment en què es va presentar una oferta motivada a la qual va seguir una consignació posterior, la qual cosa exclou la imposició dels interessos legals corresponents a la indemnització des del moment en què es va interposar la denúncia. Per la seva part, la representació processal del perjudicat va impugnar el recurs interposat de contrari al temps que es va adherir a ell en l'apartat relatiu a la meritació d'interessos.
Quant a aquesta última posició processal, aquesta Sala ha vingut sostenint en altres ocasions anteriors (SS 27 d'octubre de 2004, entre moltes altres), la impossibilitat processal que qui acata al seu moment la sentència, sense impugnar-la, pugui posteriorment postular la seva revocació en sentit contrari al pretès per l'apel·lant dins el termini i en la forma escaient ( SS 10 de juny i 16 de novembre de 1992 ; 10 i 26 de març de 1993 i 10 i 13 de desembre del mateix any ; 4 de juliol de 1994 ; 3 de maig i 29 de juliol de 1995 ; 6 de juny i 5 de juliol de 1996, entre moltes altres). Vam dir llavors que el terme "adhesió" havia de considerar- se equivalent a insistència o conformitat amb la concreta pretensió processal de l'apel·lant i no simple coincidència en la voluntat que la sentència sigui revocada, encara que en sentit diferent, i inclús i tot oposat al pretès per la part que exercita, dins el termini i en la forma escaient, el seu dret d'impugnació. Així resultava en l'anterior redacció de l' article 795.4 de la L.E.Cr . quan utilitzava la disjuntiva "o" amb el que venia a oposar adhesió a impugnació, de manera que qui no s'oposava podia adherir-se, però no era possible, com en aquest cas, impugnar i a la vegada adherir-se a l'apel·lació però en un sentit diferent, i fins i tot contrari, al de l'apel·lació principal quan ja havia transcorregut el termini per articular la seva pròpia impugnació. Per tant no pot tenir-se per adherit al recurs plantejat per la part contraria després d'haver transcorregut el termini per impugnar aquella decisió.
Quant al principal motiu en el qual se sustenta el recurs, es troba referit a la indemnització derivada de la paralització d'un vehicle, en aquest cas destinat a la seva explotació comercial de servei de taxi, durant el temps en què el seu propietari i conductor va estar impedit de fer-ho a conseqüència de les lesions que va patir a causa de l 'accident, concretament un total de 80 dies impeditius que va precisar per a la curació de l'esquinç cervical i de la lumbàlgia posttraumàtica que van ser-li diagnosticats.
Així, enfront del criteri acollit en la sentència d'instància, en la que la quantificació dels perjudicis derivats de la paralització del vehicle de taxi es va realitzar a partir de la certificació expedida per l'Associació Provincial d'Auto Taxi, en el que es van xifrar "les despeses fixes diàries d'un taxi normal" en 130'75 euros, la recurrent ho impugna al considerar-lo insuficient per procedir a aquella quantificació, el que deriva la qüestió impugnatòria al valor que cal reconèixer a aquest certificat gremial o la manera en què ha de acreditar-se els perjudicis derivats de la paralització d'un vehicle destinat, pel seu propi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba