SAP Barcelona 186/2009, 15 de Abril de 2009
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2009:4504 |
| Número de Recurso | 610/2008 |
| Procedimiento | VERBAL - COGNICIóN |
| Número de Resolución | 186/2009 |
| Fecha de Resolución | 15 de Abril de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 610/2008
Jutjat de Primera Instància núm. 4
de Sabadell
Actuacions de procediment verbal núm. 553/2007
Sentència Núm. 186
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Ramón Foncillas Sopena
Maria del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 15 d'abril de 2009
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 610/2008 les actuacions de recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr.
Cots i Duran, en representació del Sr. Adrian, part
actora en aquesta litis, contra la sentència dictada el 2 d'abril de 2008 pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Sabadell a les actuacions de procediment verbal
núm. 553/2007 i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Desestimo íntegramente la demanda, absolviendo a Doña Carmen de los pedimentos habidos en su contra, con expresa condena en costas del demandante".
La part demandant recurrent va comparèixer en alçada a través del procurador Sr. Martínez Sánchez.
La part demandada oponent va comparèixer en alçada a través de la procuradora Sra. Manzanares Corominas.
Es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l' audiència del dia 2 d'abril d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.
Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments jurídics:
La part actora recorre la sentència d'instància (f. 67 i f. 72 i ss.) pels següents motius: 1er) infracció per aplicació indeguda de l' art. 1145 CC ; per errònia interpretació de dit precepte; invoca a l'efecte la sent. AP Barcelona -12a- de 9-11-2006 quin FJ tercer explica precisament que hom pot repetir els pagaments parcials fets per un deutor solidari des de que s'han fet, als altres codeutors, perquè la doctrina sosté que l'acció de l' art. 1145 CC no és una veritable acció de subrogació, podent ser repetit allò en que s'ha aprofitat el codeutor solidari cobert, fent una interpretació analògica del que per a la fiança estableix l' art. 1839 CC ; i en la mateixa línia la sent. AP Madrid -21a- de 30-10-2001, FJ quart; 2on) subsidiàriament, infracció per aplicació indeguda de l' art. 394.1 LEC, per al cas de no prosperar la demanda; no s'han d'imposar les costes a l'actor depenent la decisió com depèn d'una estricta interpretació jurídica. Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda i subsidiàriament la no imposició de costes.
La part demandada s'oposa (f. 80 i ss.) pels següents motius: 1er) l'acció de l' art. 1145 CC és de regrés; la seva raó radica en rescabalar el solidari que paga en més de la seva quota; l'apartat 1er exigeix que el pagament extingeixi el deute, l'obligació principal, el que implica un pagament íntegre que aquí no s'ha donat; la solidaritat desapareix amb el compliment de l'obligació per un dels deutors i neix aleshores el dret a rescabalar-se dels demés en allò que hagi pagat de més respecte de la seva quota personal interna; 2on) subsidiàriament, si s'admet el rescabalament del pagat parcialment en base a l' art. 1145 CC, el deute reclamat per La caixa a ambdues parts era de 14.725,04 euros, de manera que cadascun dels dos deutors devia en la relació interna entre ells 7.362,52 euros; de manera que, havent pagat l'actor a La Caixa la suma de 4.724,72 euros, inferior a la seva quota interna, tampoc pot repetir de l'altre, perquè no hi ha cap excés de pagament del que rescabalar-se; així ho entén la sent. AP Barcelona -16a- de 6-10-2006 . Postula la confirmació amb costes.
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
L'actor reclama al demandat la suma de 2.362,36, interessos i costes (17-5-2007).
-
No es discuteix que ambdues parts, el 3-10-2003, essent matrimoni aleshores, van contractar un préstec amb La Caixa del que es van deixar d'abonar les quotes a principis de 2005 presentant finalment l'entitat creditícia una demanda de judici canviari (actuacions núm. 900/2005 del Jutjat 3 de Primera Instància núm. Sabadell, demanda i documents als f. 6 i ss.) reclamant-li als dos 11.326,96 euros de principal i 3.398,08 que finalment es van manar retenir del salari de l'ara actor (Acte de 13-10-2005 al f. 13 i ss., manament al f. 15).
-
Admet així mateix el demandant que fins a data de la demanda (en realitat d'abril de 2006 a novembre de 2006) se li han retingut per l'empresa on treballa Rieusset SA (f. 16) 4.724,72 euros, raó per la qual en reclama la meitat a l'altre deutor, aquí demandat.
-
Consta reclamació prèvia a aquesta litis per burofax de 7-2-2007 (f. 17 i ss.).
-
Al judici celebrat el 2-4-2008 (f. 58 i ss. i DVD) l'actora es va ratificar a la demanda i la demandada es va oposar admetent ser deutora solidària amb l'actor front de la caixa i entenent que l'actora no pot exercitar l'acció de repetició perquè l' art. 1145.1 CC exigeix saldar tot el deute per poder reclamar, extingint l'obligació principal;
el que aquí no ha passat; no ha pagat més del que li correspon, que és la ratio del precepte; no té res en que rescabalat fins i tot admetent el rescabalament de pagaments parcials; la demandada, altrament, no ha disposat ni usat mai dels imports del préstec; i sol·licita la desestimació amb costes. No es va practicar més prova que la documental.
La sentència d'instància, de data 2-4-2008 (f. 60 i ss.), acull l'excepció de la demandada de manca de requisits per a la subrogació de l'actor, per defecte de pagament complet al tercer creditor, establint que per això no pot repetir; a més, tractant-se de deutors solidaris front d'un mateix creditor, la part impagada per un dels deutor -per l'ara demandat- ha de ser suplida pels altres ( art. 1145 CC, 1210 CC a contrario).
El primer motiu del recurs entén que l'acció de l' art. 1145 CC no és subrogatòria i que, per tant, dit precepte no exigeix, entre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba