STSJ Cataluña 3913/2012, 22 de Mayo de 2012
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:5756 |
| Número de Recurso | 7223/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3913/2012 |
| Fecha de Resolución | 22 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MM
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 22 de maig de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3913/2012
En el recurs de suplicació interposat per Baldomero a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 28/07/2011 dictada en el procediment núm. 758/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Jacinto, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 15/09/2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28/07/2011, que contenia la decisió següent:
" Acollint l'excepció de prescripció de l'acció i sense entrar a conèixer del fons de l'assumpte, absolc la demandada Jacinto de la demanda instada en contra seva. "
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
L'antiguitat del treballador es de 22 de juny de 2009, la seva categoria professional la de xofer i el seu salari es de 710,69 euros mensuals amb inclusió de pagues extres (docs. demandada).
L'1 d'agost de 2009 l'actor va deixar voluntàriament la feina (full de vida laboral i no contradit, al ram actora).
L'actor, que no ha estat representant sindical, el dia 21.07.10 remeu burofax a l'empresa reclamant la liquidació d'havers per import de 1.600 euros, per haver cessat l'1.08.09 (doc. ram actora).
L'actor va demanar conciliació el dia 6 d'agost de 2010 i la conciliació preceptiva es va intentar sense efecte. Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La sentència del primer grau jurisdiccional ha desestimat la demanda, en considerar que les quantitats reclamades a la demanda estaven prescrites, atès que la papereta de conciliació es presentà en data 06.08.2010, quan la fi del vincle contractual es produí en data 01.08.2009. Als dits efectes el jutjador del primer grau declara provat que l'actor remeté a l'empresa un buró fax en data 21 de juliol de 2010 reclamant el pagament de 1600 euros en concepte de "liquidación y saldo". La tesi de la sentència passa per la consideració que aquest buró-fax no interrompé la prescripció, atès que aquest efecte només és possible per la interposició de la sol licitud de conciliació administrativa prejudicial, al què s'hi afegeix, a més, que la quantitat reclamada a la demanda és superior a la què consta en la l'esmentada documentació.
Val a dir que en l'escrit inicial del procés es postulava el pagament de la quantitat de 4.880 euros corresponents a 41 dies de salaris (del 22 de juny a l'1 d'agost de 2009), 1200 euros com prorrata de pagues extraordinàries i 400 euros com a part proporcional de vacances. En el judici, la part demandada -a banda d'al legar la prescripció- negà l'existència de cap deute, atès que havia pagat els salaris dels mesos de juny a agost de 2009 i que l'actor no havia respectat el termini convencional de preavís per finalització del contracte de quinze dies, que no corresponia el pagament de les vacances postulades, que la reclamació de les parts proporcionals de pagues no s'havia reclamat en la conciliació administrativa i, finalment, que el total reclamat era inferior a la quantitat abonada pels conceptes de la demanda, pel que esqueia l'aplicació de la compensació.
Com es pot comprovar, en el relat fàctic la sentència no conté -en el què és indubtablement una mala tècnica- cap declaració en relació a si l'empresa deixà de pagar o no els conceptes reclamats, les quantitats efectivament abonades i la data d'efectes de l'extinció contractual en relació a la notificació. Per tant, si la Sala arribés a la conclusió que no existeix prescripció del dret, restaria evident que no podria entrar en el coneixement del fons de l'assumpte, atès que existeix un buit fàctic que no es pot cobrir en suplicació, sense que podem acudir a la seva cobertura per raons d'economia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba