STSJ Cataluña 2451/2008, 17 de Marzo de 2008
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:3364 |
| Número de Recurso | 8783/2006 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 2451/2008 |
| Fecha de Resolución | 17 de Marzo de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 17 de març de 2008
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2451/2008
En el recurs de suplicació interposat per Santiago a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 24 de juliol de 2006 dictada en el procediment núm. 889/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part I.N.S.S. LL, T.G.S.S LL., MUTUA FREMAP i
ANTECEDENTS DE FET
En data 8 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de juliol de 2006, que contenia la decisió següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por D. Santiago en reclamación de prestación de IT contra Juan Manuel, contra MUTUA FREMAP y contra el INSS y la TGSS, debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda formulada en su contra."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El demandante, D. Santiago, afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM000, prestó servicios como peón para Juan Manuel desde el 8-3-04 hasta el 25-6-04, en el sector de la construcción.
La empresa tenía cubiertas las contingencias profesionales de sus trabajadores con la Mutua FREMAP.
El 29-3-04 el demandante sufrió un accidente mientras prestaba servicios para la empresa demandada.
El mismo día 29-3-04 los servicios médicos de FREMAP extendieron parte de baja por accidente de trabajo, con diagnóstico de "fractura-luxación de húmero cerrada".
La empresa demandada se ha deducido de los boletines de cotización la prestación de IT por la baja del actor desde el 29-3-04 hasta el 25-6-04.
A partir de la extinción del contrato con la empresa demandada (25-6-04), el actor ha percibido la prestación de IT de la Mutua FREMAP.
El demandante reclama la cantidad de 2.174,17 euros en concepto de prestación de IT correspondiente al 30 y 31 de marzo, Abril, Mayo y hasta el 25 de Junio de 2.004, según detalle de la demanda que se da por reproducido y probado.
El actor no ha reclamado a FREMAP durante el período litigioso el anticipo de la prestación de IT.
La forma habitual de pagar las nóminas la empresa al demandante era en mano y en casa del empresario.
El 9-8-04 la empresa demandada entregó a la Mutua una carta con el siguiente contenido: "Que ha pagado las nóminas correspondientes al período de 29/03/04 a 25/06/04 señor Santiago. Que en el momento de hacer efectivo el pago, señor Santiago no ha firmado las nóminas, ya que no estaban aún disponibles, y quedando para días posteriores para firmar, éste ya no se ha presentado".
La base reguladora de la prestación de IT asciende a 29,95 euros diarios.
La empresa demandada está al corriente en el cumplimiento de sus obligaciones de Seguridad Social y en el pago de cuotas a la Mutua.
El actor presentó papeleta de conciliación contra la empresa, celebrándose el acto con el resultado de "intentado sin efecto". No ha presentado reclamación previa ante la Mutua ni ante INSS y TGSS.
Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, QUE EL VA IMPUGNAR EN FORMA MUTUA FREMAP. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que sense entrar a decidir sobre el fons desestima la demanda en reclamació de prestacions d'incapacitat temporal derivada d'accident de treball per manca de reclamació prèvia, i absol la part demandada. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment en què es trobaven al moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió, en empara en l' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
Qui recorre denúncia la infracció per no aplicació de l' article núm. 139 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb l'article núm. 24 de la Constitució Espanyola, perquè el jutjat social havia de corregir el defecte de la no presentació de la reclamació prèvia establerta en l'article núm. 71 de la norma processal, que no va fer. En el moment del judici en adornar-se'n del defecte per manifestacions de la Mútua demandada, el jutjat social havia d'haver suspès el judici per a possibilitar a la recurrent procedir a aquest tràmit en el seu cas. També denuncia la infracció de l' article núm. 215 de la Llei d'Enjudiciament Civil en relació amb la vulneració de la tutela judicial efectiva, perquè considera que la sentència havia d'haver entrat a resoldre la demanda respecte de l'empresari i dels responsables subsidiaris. Conclou que s'ha d'anul lar la sentència per a corregir el defecte i resoldre la instància sobre el fons de la controvèrsia.
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 1987\8804], 28 maig 1990 [RJ 1990 \4510] y 9 d'abril 1991 [RJ 1991\3257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 1990\3452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 1992\1611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 1991\7680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 1988\2996 y RJ 1988\3625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no sea imputable a la parte (entre otras, S. 5 junio 1982, que también figura en el rollo), o no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989\7281])».. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996\3 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 1989 \43], 101/1991 [RTC 1990\101], 6/1992 [ RTC 1992\6] y 105/1995 [RTC 1995\105], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.
En el cas que es debat no s'ha entrat a conèixer el fons de la controvèrsia perquè la sentència de la instància observa defecte formal obstatiu d'entrar a resoldre sobre el fons de la controvèrsia, pel fet de no haver presentat la part demandant la preceptiva reclamació prèvia que preveu l' article núm. 71 de la Llei de Procediment Laboral en reclamacions en matèria de prestacions de seguretat social davant l'ens gestor o Tresoreria General de la Seguretat Social.
Sobre l'exigència del requisit de reclamació prèvia en cas de prestacions derivades d'accident de treball, la Sala Social del Tribunal Suprem ja es va pronunciar en STS de 18 de març de 1997, Rec. 2885/1996 que en cita d'anteriors (...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba