SAP Tarragona 38/2008, 7 de Enero de 2008

JurisdicciónEspaña
Fecha07 Enero 2008
Número de resolución38/2008

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 91/07

Ordinari 249/05 del Jutjat de 1ª Instància 6 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 7 de gener de 2008.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Carmela,

representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Sánchez Busquets, i defensada pel Lletrat Sr. Prieto Rodríguez, contra

Sentència del Jutjat de 1ª Instància 6 de Tarragona de data 6-11-2006, en procediment Ordinari 249/05, en el que figura com a

demandant la recurrent i com a demandat OFESAUTO.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En data 14-12-2006 es va presentar per Carmela recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància que disposava: "Que apreciant l'excepció de prescripció al·legada i desestimant la demanda formulada per Carmela, absolc OFESAUTO de les peticions formulades contra ella, amb imposició de costes a l'actora".

SEGON

OFESAUTO en data 9-1-2007 es va oposar al recurs.

TERCER

En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER

La sentència impugnada considera prescrita l'acció de responsabilitat extracontractual exercitada per haver passat més d'un any des de que es podia reclamar fins a la reclamació.

Es va exercitar, en el present cas, acció de responsabilitat extracontractual pels danys personals patits per l'actora al ser atropellada per un vehicle el 12-7-1999. Interposada denúncia, es varen incoar Diligències Prèvies que varen ser sobresegudes provisionalment per falta d'autor conegut en data 13-1-2000. Es va presentar seguidament judici executiu per títol de quantia màxima, estimant l'oposició plantejada i deixant sense efecte l'execució despatxada, resolució que va ser confirmada per l'Audiència per Interlocutòria de data 20-2-2004, notificada a l'actora el dia 12-3-2004. L'actora va presentar el dia 14-3-2005 la demanda de procediment ordinari que ha donat lloc al present procediment.

SEGON

El instituto de la prescripción extintiva supone una limitación al ejercicio tardío de los derechos en beneficio de la certidumbre y de la seguridad jurídica, no fundada en razones de intrínseca justicia, y que, en cuanto constituye una manera anormal de extinción del derecho o acción, debe merecer un tratamiento restrictivo en la aplicación e interpretación de sus normas (SsTS 17 de diciembre de 1979, 16 de marzo de 1981, 2 de febrero de 1984, 19 de septiembre de 1986 y 6 de noviembre de 1987, entre otras); este fundamento de carácter objetivo de la prescripción, consistente en la seguridad jurídica, no excluye otro de carácter subjetivo, cual es la presunción de abandono del derecho por parte de su titular que no ejercita la acción correspondiente (SsTS 27 de mayo de 1983, 4 de octubre de 1985 y 17 de marzo de 1986). Consecuencia de ello, es la tendencia jurisprudencial a una reinterpretación del art. 1973 CC, de acuerdo con la realidad social ( art. 3.1 CC ) y el derecho constitucional a la tutela judicial efectiva ( art. 24.1 CE ), ya que el tratamiento restrictivo de la prescripción lleva consigo implícita una interpretación amplia y flexible de las causas que determinan la interrupción del plazo prescriptivo (SsTS 7 de julio de 1983 y 17 de marzo de 1986).

La prescripción, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 1973 CC, se interrumpe por su ejercicio ante los Tribunales, por la reclamación extrajudicial y por cualquier acto de reconocimiento de la deuda por el deudor.

La reclamación extrajudicial no exige una forma especial siendo válida cualquiera que permita su debida acreditación, por lo que se ha considerado plenamente eficaz la efectuada mediante carta o telegrama, como nos enseña la STS de 24 de diciembre de 1994. Si bien la declaración de voluntad en que consiste la reclamación extrajudicial a la que el art. 1973 del Código Civil reconoce la virtud de interrumpir la prescripción extintiva, tiene naturaleza receptiva por lo que debe ir dirigida al sujeto pasivo y recibida por éste, aunque sus efectos se producen desde la fecha de la emisión y no de la recepción, no es necesario que el sujeto a quien va dirigida llegue efectivamente a conocer la reclamación siendo bastante a los indicados efectos su recepción.

Otro supuesto interruptivo es el reconocimiento de la deuda por el deudor como acto interruptivo de la prescripción, siendo constante la jurisprudencia del Tribunal Supremo cuando, en interpretación del citado artículo 1973, se establece que respecto al reconocimiento, basta cualquier conducta del sujeto pasivo, de la cual resulta directa o indirectamente su conformidad con la existencia de la prestación (STS. de 12 de marzo de 1970), precisando la STS. de 24 de junio de 1991, que la expresión "cualquier acto", comprende todo tipo de conducta y situaciones por los cuales resulte acreditado que el sujeto obligado pone de manifiesto, directa o indirectamente, su voluntad de zanjar o concretar la disputa, de tal manera que venga a reconocer la pretensión de la otra parte, aunque no la admita totalmente.

TERCER

Front a la prescripció decretada oposa el recurrent:

I)Que el termini de prescripció seria el de 15 anys, conforme l' art. 1964 CC, perquè és una acció ex delicto, ja que considera que, segons el parer de la part recurrent, els fets serien delictius.

El motiu d'impugnació s'ha de desestimar. Òbviament perquè sigui una acció civil derivada d'un delicte i el termini sigui el de 15 anys, és necessari que hi hagi prèviament una sentència ferma que condemni a algú per a la comissió de tal delicte del que derivi la responsabilitat civil que es reclama, com expressament diu l'AP Tarragona, sec. 1ª, S 3-10-2005, nº 398/2005 -citada pel recurrent-: "si el proceso penal finaliza con sentencia condenatoria o resolución declarando la existencia del ilícito, el plazo genérico es de 15 años establecido para el común de las acciones personales", i en el mateix sentit, AP Tarragona, sec. 3ª, S 2- 5-2006, nº 135/2006. En el present cas, el procediment penal iniciat va ser sobresegut provisionalment per falta d'autor conegut en data 13-1-2000, per la qual cosa ningú va ser condemnat pel fet que donaria lloc a la responsabilitat civil que aquí es reclama.

II)Subsidiàriament, al·lega que el termini de prescripció seria el de tres anys, previst a l' art. 121-21 del CC de Catalunya.

El motiu d'impugnació s'ha de desestimar. No té en compte el recurrent, de manera correcta, ni la diferència que hi ha entre el naixement de l'acció i el seu exercici, ni el que disposa la DT Única del CC de Catalunya, quan diu que: "Las normas del libro primero del Código civil de Cataluña que regulan la prescripción y la caducidad se aplican a las pretensiones, las acciones y los poderes de configuración jurídica nacidos y aún no ejercidos con anterioridad al 1 de enero de 2004, con las excepciones que resultan de las normas siguientes:

  1. El inicio, la interrupción y el reinicio del cómputo de la prescripción producidos antes del 1 de enero de 2004 se regulan por las normas vigentes hasta aquel momento.

  2. Si el plazo de prescripción establecido por la presente Ley es más largo, la prescripción se consuma cuando ha transcurrido el plazo establecido por la regulación anterior".

Per tant, naixent l'acció civil el dia del fet que va poder donar lloc a la responsabilitat civil que es reclama (12-7-1999), data d'inici doncs del termini per a la prescripció de l'acció derivada del mateix, sense perjudici que aquest termini de prescripció, certament ja iniciat, fos interromput pel procediment penal primer i pel executiu després, data que és clarament anterior a 1-1- 2004, són d'aplicació els apartats a) i b) de la DT Única, que aplica al inici, la interrupció i el reinici del còmput de la prescripció produïts abans del 1-1-2004 les normes del Codi Civil, el qual estableix, per l'acció aquí exercitada, el termini d'un any, no podent per tant aplicar l' art. 121-21 del CC de Catalunya (AP Tarragona, sec. 3ª, S 12-4-2007; AP Tarragona, sec. 1ª, S 13-9-2006 i AP Lleida, sec. 2ª, S 26-4-2006, nº 132/2006, entre moltes).

III) Subsidiàriament, al·lega que, en cas d'ésser el termini d'un any, s'hauria d'interpretar l' art. 5 CC de manera amplia, i, com el termini de la prescripció concloïa el dia 12-3-2005, que era dissabte i no podia presentar demanda, s'hauria d'ampliar el termini fins el dia 14-3-2005, dilluns, que va ser quan es va presentar la demanda, al empara de l' art. 182 i ss LOPJ.

És cert que en la doctrina de les Audiències hi ha doctrina contradictòria al respecte, ara bé, la doctrina del Tribunal Suprem és clara i constant quan considera que el termini pel còmput de la prescripció és un termini civil o substantiu, no processal, de forma que no es poden aplicar les normes processals per allargar-lo, ja siguin les de la LOPJ o les de la LEC.

Dintre de la doctrina de les Audiències, mantenen la tesi del recurrent, entre altres:

-AP Cantabria, sec. 4ª, S 26-1-2007, nº 102/2007: "El art. 5 del Código Civil establece: "....Y si los plazos estuviesen fijados por meses o por años se computarán de fecha a fecha... En el cómputo civil de los plazos no se excluyen los días inhábiles". Efectivamente el plazo de prescripción tiene carácter sustantivo y no procesal, por ello y de conformidad con el art. 5 del código el cómputo se cuenta de fecha a fecha y sin excluir los días inhábiles. Ahora bien, el acto de presentar una reclamación judicial, forma de interrumpir la prescripción, es un acto procesal, regido por normas procesales. El día 19 de noviembre de 2005, día que concluía el plazo para interrumpir la prescripción, era sábado. El art. 182 de la Ley Orgánica del Poder Judicial,...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • ATS, 16 de Marzo de 2010
    • España
    • 16 Marzo 2010
    ...la Sentencia dictada, con fecha 7 de enero de 2008, por la Audiencia Provincial de Tarragona (Sección Tercera), en el rollo de apelación nº 91/2007, dimanante de los autos de juicio ordinario nº 249/2005 del Juzgado de Primera Instancia nº 6 de - Mediante Providencia de 14 de abril de 2008 ......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR