SAP Barcelona 640/2010, 2 de Noviembre de 2010
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2010:8903 |
| Número de Recurso | 203/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 640/2010 |
| Fecha de Resolución | 2 de Noviembre de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 640/2010
Barcelona, dos de novembre de dos mil deu
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
M. Carmen Vidal Martínez
Marta Font Marquina
Rotlle n.: 203/2010
Judici ordinari n.: 483/2009
Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 32 de Barcelona
Objecte del judici: reclamació per danys provocats per un incendi en un parking
Motiu del recurs: indeguda aplicació de la teoria del risc en la LRCSCVM
Impugnant: Anibal
Advocat: J. Clusella i Fabrés
Procurador: M. Llinàs Vila
Apel·lats: Celestino i Mapfre Automóviles, S.A. i Reale Seguros Generales
Advocat: C. García Pérez i J. Castellanos Llauger, respectivament
Procurador: A. Martínez Sánchez, del primer
ANTECEDENTS DE FET
-
RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
1.1 El dia 24 de març de 2009 Reale va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni Mapfre i el Sr. Celestino, de forma solidària, al pagament de 13.418,43 euros, més els interessos meritats des de la interpel·lació judicial, amb expressa imposició de costes judicials. Relata que el 2 d'octubre de 2007 el vehicle del Sr. Celestino es va incendiar en el parking de la seva assegurada, la comunitat de propietaris, i va causar danys d'electricitat i pintura que l'actora va indemnitzar i s'hi subroga.
La part demandada va contestar a la demanda i oposa manca de legitimació activa (no s'hauria provat el pagament de la indemnització, el causant és membre de la comunitat assegurada i el demandat no és tercer respecte a Reale, sinó assegurat indemnitzat), prescripció d'un any, manca de legitimació passiva (no hi ha fet de circulació i no s'ha provat la causa de l'incendi) i responsabilitat de la comunitat per manca de mesures de seguretat. També oposa pluspetició (la previsió de fons de la comunitat va ser menor) i concurrència de responsabilitats. 1.2 Es va acumular demanda del Sr. Anibal contra la comunitat de propietaris i Mapfre, per mateix incendi, en el que el Sr. Anibal demana la seva condemna al pagament de 259,23 euros, pels danys que va patir.
El dia del judici, l'actor desisteix de l'acció respecte a la comunitat i dirigeix l'acció contra Mapfre com asseguradora del vehicle del Sr. Celestino .
Mapfre contesta i oposa manca de legitimació activa (no consta que el Sr. Anibal sigui titular del vehicle, ni la reparació, ni l'afectació del vehicle de l'actor), manca de legitimació passiva (Mapfre no era asseguradora de la comunitat i no es tracta d'un accident de circulació) i manca de prova de l'origen de l'incendi.
1.3 La sentència recorreguda, de data 12 de novembre de 2009, interpreta les SSTS de 10 d'octubre de 2000 i 2 de desembre de 2008 en el sentit de que l'assegurança obligatòria només cobreix les aturades en ruta, per quin motiu considera que Mapfre no ha de respondre. Per això, el jutge desestima la primera demanda encara que sense condemnar cap de les parts a costes, i també desestima la demanda acumulada, sense condemnar cap de les parts a costes, per dubtes de dret.
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ
No podem tenir en compte el recurs de Reale, perquè ha estat declarat desert, segons interlocutòria ferma, que no va ser recorreguda. Per aquesta mateixa raó, no té sentit atendre a l'escrit d'oposició del Sr. Celestino i Mapfre a aquest recurs desert.
L'altre part recorrent, el Sr. Anibal, s'ha adherit, no obstant, al recurs de Reale, tècnica de remissió que ens obliga a considerar, com a única qüestió i només respecte a la seva reclamació de 259,23 euros, si és aplicable, com fa la sentència, o no la doctrina del risc i la inversió de la càrrega de la prova i si és o no un fet de la circulació l'incendi d'un cotxe en un garatge.
No podem estudiar la resta de motius de recurs per "adhesió" perquè no guarden relació amb la postura del Sr. Anibal com actor i de Mapfre en la contestació al judici verbal acumulat. En remetre's per l'adhesió als motius de l'apel·lant principal, ha fet renúncia el Sr. Anibal a qualsevol altre consideració impugnatòria de la sentència basada en la seva pròpia postura processal.
Mapfre s'oposa a l'adhesió i diu que el Sr. Anibal va presentar demanda contra l'asseguradora de la comunitat, que no és Mapfre, sinó Reale. No podem tenir en compte l'escrit d'impugnació en tant signat pel Sr. Celestino, perquè no va ser demandat en el plet acumulat i, per tant, no és part apel·lada respecte a l'adhesió. El propi demandat admet a la contestació que és usdefruitari de la plaça d'aparcament i ho confirma la documental (f.90), per quin motiu no es podria tampoc dir que sigui un comuner assegurat.
No cal, doncs, estudiar tampoc si el Sr. Celestino no ha de respondre o sí perquè és comuner (perquè no era part en el judici verbal), ni les altres excepcions oposades per Mapfre (si consta o no si el Sr. Anibal és titular del vehicle, o la reparació real, o l'afectació del vehicle de l'actor, o la manca de legitimació passiva perquè Mapfre no era asseguradora de la comunitat), perquè no ha mantingut aquestes excepcions en alçada.
-
TRÀMITS EN LA SALA
L'assumpte s'ha registrat en la Secció l'11 de març de 2010. Reale no ha comparegut en alçada i el seu recurs ha estat declarat desert. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 7 d'octubre de 2010. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l'article 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
LA DOCTRINA JURISPRUDENCIAL SOBRE EL "FET DE CIRCULACIÓ"
Hem de considerar errònia la interpretació que realitza el jutge de les SSTS de 10 d'octubre de 2000 i 2 de desembre de 2008 perquè la primera fa referència a una situació d'estacionament permanent, que no és el cas aquí estudiat, i és exclosa expressament en la segona sentència del Tribunal Suprem com a precedent (FD 4t) i la sentència de 2008 només es pronuncia sobre les aturades durant un trajecte, ja sigui per exigències del propi trajecte, ja sigui per exigències legals, per a facilitar el degut descans del conductor, supòsit que tampoc adiu amb el que estudiem.
No es pot negar que és qüestió aparentment no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba