STSJ Cataluña 2350/2012, 23 de Marzo de 2012
| Ponente | JOAN AGUSTI MARAGALL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:3319 |
| Número de Recurso | 73/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2350/2012 |
| Fecha de Resolución | 23 de Marzo de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
ECR
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
Barcelona, 23 de març de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2350/2012
En el recurs de suplicació interposat per Fructuoso a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 26 de setembre de 2011 dictada en el procediment núm. 433/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Cespa Compañia Española de Servicios Públicos y Auxiliares, S.A., Ministerio Fiscal i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL .
ANTECEDENTS DE FET
En data 5 de maig de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de setembre de 2011, que contenia la decició següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por Fructuoso contra la empresa CESPA, S.A. Y EL FONDO DE GARANTIA SALARIAL, con citación al MINISTERIO FISCAL, en reclamación por despido de fecha 25.03.11 que declaro IMPROCEDENTE. Debo absolver y absuelvo, a la empresa demandada y al FGS de los pedimentos en su contra formulados, al estar consignada en tiempo y forma la indemnización de 40.550 euros ya percibidos. Con notificación de la sentencia al MINISTERIO FISCAL."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- La parte actora, Fructuoso, con D.N.I. nº NUM000, inició su prestación de servicios en fecha
24.11.99 por cuenta y orden de la empresa CESPA, S.A., con la categoría profesional de chófer de día y salario mensual de 2.394,30 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
-
- El actor no ostenta ni ha ostentado en el último año la representación legal ni sindical de los trabajadores. 3.- En carta de fecha 25.03.11 y efectos del mismo día, el trabajador fue despedido disciplinariamente por disminución voluntaria del rendimiento de trabajo.
-
- La empresa reconoció la improcedencia del despido, consignando la indemnización de 40.550 euros.
-
- A principios del año 2011, la demandada instaló sistemas de GPS en todos los vehículos adscritos a los servicios de limpieza viaria y recogida de residuos de Cerdanyola del Vallés, para conocer la ruta realizada por cada vehículo.
-
- En el mes de mayo 11 se instaló el sistema efectivamente (antes habían tenido problemas informáticos) comprobándose que, en el período 21.02.11 a 25.03.11, el actor que conducía el vehículo ....
MSC, dejaba de realizar un porcentaje entre el 40% y 50% de su trabajo. Había excesos de tiempo de descanso y paradas injustificadas, docs 21 a 37 p. demandada.
-
- El trabajador realizaba jornada de 6 a 13 horas con 30 minutos para desayunar de 9 a 9,30 horas.
-
- Con anterioridad (años 2008 y 2009) hubieron incidentes entre empresa y trabajador, que quedaron sin efecto docs nº 11,16 y 19 p. actora y 42 a 59 y 63 p. demandada.
-
- El trabajador en fecha denunció ante Inspección de Trabajo que realizaba tareas de inferior categoría emitiendo informe Inspección en fecha 22.03.10 concluyendo que no existía incumplimiento de la normativa laboral, doc nº 18 p. actora.
-
- En carta de fecha 15.09.10, el actor fue sancionado por falta muy grave con suspensión de empleo y sueldo de 30 días, doc nº 19 p. actora.
Se alcanzó una conciliación ante el juzgado de lo social nº 9 de Barcelona reduciendo la sanción a dos días de suspensión de empleo y sueldo quedando en falta leve, folio nº 366.
-
- Es de aplicación el Convenio Colectivo de la empresa CESPA, S.A.
-
- El Fondo de Garantía Salarial no compareció al acto de juicio.
-
- Se solicita la declaración de nulidad alegando vulneración de la garantía de indemnidad y denuncia de acoso moral y subsidiariamente la improcedencia del despido.
-
-Se intentó la conciliación sin efecto.
Contra aquesta sentència la part actora Fructuoso va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i el va impugnar la part demandada CESPA COMPAÑIA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PUBLICOS Y AUXILIARES SA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El demandant interposa recurs contra la sentència d'instància, que desestimà la seva en demanda en impugnació d'acomiadament reconegut improcedent en base a la denúncia de vulneració del dret fonamental de la garantia d'indemnitat.
En primer lloc, per la via de l'apartat a) de l' art. 191 de la LPL, denuncia la infracció de l' art. 97-2 LPL en considerar que la sentència d'instància no recull fets essencials invocats a la demanda i acreditats en judici, concretament, el fet d'estar afiliat al sindicat CCOO des del 1.1.11 i constar com a cap de llista o primer candidat d'aquest sindicat en el procés electoral.
La denúncia, però, ha de ser rebutjada de pla: en primer lloc, i des del punt de vista estrictament processal, atès que -tractant-se en tot cas d'una omissió o insuficiència de la declaració de fets provats- la via processal d'impugnació és la prevista a l'apartat b) de l' art. 191 LPL i no la del apartat a).
Però, a més, en el segon fonament jurídic -amb indiscutible valor de fet provat- s'afirma que "consta en el doc. 20 que al parecer se afilió a principios d eenero 2011 al sindicato CCOO" i, abans, que "La Mesa electoral, mostrando su acuerdo la empresa, admitió la solicitud del trabajador de formal parte del proceso electoral, aunque ya había sido despedido".
Finalment, cal afegir que ni en l'escrit inicial de demanda ni en el posterior d'ampliació de la mateixa s'invoca la condició d'afiliat a CCOO des del 1.1.11, ni es vincula en cap moment el seu acomiadament a una intencionalitat anti-sindical, sinó exclusivament a la vulneració de la garantia d'indemnitat.
Per tant, ha de ser rebutjat aquest primer motiu del recurs.
El segon motiu del recurs, ja a l'empara de l'apartat b) de l' art. 191 LPL, postula diverses revisions fàctiques, en la forma que més en endavant s'analitza.
Abans, però, cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art.
74.1 TRLPL ), la qual cosa determina -entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal "ad quem" revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : "precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico". OSTS 21.10.2010: "en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo"), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica".
En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL, en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la "instància".
Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements "sine qua non", a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloentn'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador "a quo", sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir "una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba