SAP Barcelona 221/2012, 27 de Abril de 2012

PonenteFRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ
ECLIES:APB:2012:3453
Número de Recurso595/2011
ProcedimientoVERBAL - COGNICIóN
Número de Resolución221/2012
Fecha de Resolución27 de Abril de 2012
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª

SENTÈNCIA N. 221/2012

Barcelona, vint-i-set d'abril dos mil dotze

Audiència Provincial de Barcelona, Secció 14ª

Magistrat Únic:

Francisco Javier Pereda Gámez

Rotlle n. 595/2011

Judici verbal n.: 348/2010

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 4 de Igualada

Objecte del judici: indemnització arran de danys soferts en aparèixer un porc senglar a la via ( art. 1902 C.c .) Motiu del recurs: errònia interpretació de la Llei 17/2005, de Caça - LC

Apel·lant: Societat de Caçadors de Pierola

Advocat: A. Hernández Rovira

Procuradora: C. Pascuet Soler

Apel·lat: Calixto

Advocat: J. Calderón Gosálvez

Procurador: J. Gassó i Espina

ANTECEDENTS DE FET

  1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

    El dia 17 de juny de 2010 el Sr. Calixto va presentar demanda en la que sol·licitava que es dictés sentència per la qual es condemnés la demandada Societat de Caçadors a satisfer-li 1.125 euros en concepte de principal, més els interessos legals des de la interposició de la demanda i més les costes. Relata que el dia 21 de juliol de 2009, cap a les 7:30 h, circulava per la carretera B-231, a Hostalets de Pierola, i sobtadament va sortir un porc senglar i el va col·lidir. Diu que va esbrinar que en la zona hi ha acotament de caça regit per l'actora i invoca l' art. 33 LC i la D.A. 9ª de la Llei 17/2005 i critica que no hi hagi tanques al terreny. Reclama el valor venal del vehicle i un 25% de valor d'afecció.

    El dia del judici, el demandat contesta i sosté manca de legitimació passiva (era època de veda i no es podia caçar), culpa exclusiva de l'actor, manca de negligència, ni d'obligació de fer tanques, que correspon a la propietat, i manca de prova de que el senglar procedís d'hàbitat permanent.

    La sentencia recorreguda, de data 7 de març de 2011, reprodueix la legislació aplicable i doctrina interpretativa i considera que no s'ha provat culpa de l'actor i no hi havia acte de cacera, però no ha provat la demandada que adoptés les mesures necessàries per a evitar que el senglar sortís del coto, per quin motiu estima la demanda i condemna la Societat de Caçadors de Pierola a pagar a Calixto 1.125 euros, més els interessos moratoris des de la interposició de la demanda el 17 de juny de 2010 i amb expressa imposició de costes procaces a la demandada.

  2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS

    La part recorrent sosté que hi ha error en la interpretació de la norma, perquè estant en època de veda no és aplicable l' art. 33 LC, no podien accedir a la finca i que la llei no obliga, ni permet, posar tanques a la societat de caçadors ( art. 62, f de la Llei 42/2007, de patrimoni natural i biodiversitat). Nega negligència. Cita sentències d'aquesta Sala de 18 de setembre de 2009, que recull altres, 18 de febrer de 2001, 27 de juliol de 2007 .

    La part apel·lada s'oposa i diu que ha provat la culpa i que es presumeix. Destaca que en l' interrogatori de la demandada va admetre una superpoblació de senglars i no va adoptar mesures de control.

  3. TRÀMITS EN LA SALA

    L'assumpte s'ha registrat en la Secció el 17 de juny de 2011. No s'ha practicat prova ni s'ha celebrat vista. Les actuacions han quedat a la vista per a sentència el dia 19 d'abril de 2012. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini previst en l' article 465.1 de la Ley de Enjuiciamiento civil (LEC ), per causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' ...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR