SAP Barcelona 965/2010, 22 de Noviembre de 2010
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2010:9772 |
| Número de Recurso | 140/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 965/2010 |
| Fecha de Resolución | 22 de Noviembre de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 140/10-C
Procediment Abreujat nº 523/09
Jutjat Penal nº 2 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il·lm. Sr. JOSEP Mª PIJUAN CANADELL
Il·lm. Sr. JOSEP Mª PLANCHAT TERUEL
Il·lm. Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-dos de novembre de dos mil deu
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 523/09 del Jutjat Penal nº 2 dels de
Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Miriam
contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 10 de juny de 2010 per delicte de robatori amb violència i lesions. Ha estat designat ponent
l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Miriam como autor de un delito de robo con violencia en grado de tentativa, y una falta de lesiones,, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, y le impongo por el primero la pena de UN AÑO de PRISIÓN, con accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo; por la falta le condeno a 40 DÍAS de MULTA con cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Asimismo, se le condena al pago de las costas procesales. Indemnizará a Amalia en 200 euros por las lesiones causadas".
Contra l'esmentada resolució va interposar, dins de termini legal, recurs la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 29 de juliol de 2010, prèvia impugnació formalitzada pel Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 4.10.10 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 10 de novembre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que escau donar per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu a l'empara del que permet l'art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistent en : Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència i error en la valoració de la prova de càrrec respecte de l'autoria en el delicte de robatori amb violència perpetrat el dia 5 de setembre de 2009.
La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina del Tribunal Constitucional en la praxis de la valoració de la prova d'acord amb el dret fonamental que recull l' art. 24.2 CE, tot matisant que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art.
11 LOPJ - i analitzades de forma sil·logísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l'art. 741 Lecrim
. En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01 .
Qüestió distinta és la discrepància en quan a l'abast incriminatori més o menys fiable de les proves practicades, ja que hom pot no compartir -legítimament- les conclusions a que arriba el jutjador d'instància en la seva valoració conjunta de la prova. Però llavors, ja no es tracta pas de reclamar l'aplicació de l'esmentat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba