STSJ Cataluña 790/2010, 29 de Noviembre de 2010
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:9611 |
| Número de Recurso | 295/2008 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 790/2010 |
| Fecha de Resolución | 29 de Noviembre de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA. BARCELONA
Recurs ordinari (Llei 1998) núm. 295/2008
Part recurrent: Taller de Flors, S.A.
Procurador: Jordi Fontquerni Bas
Advocat: Josep Maria Majó Codina
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Carles Arcas Hernández
Advocada: Isabel Miró Gero
Part contra la qual es recorre: Endesa Distribución Eléctrica, S.L.U.
Procurador: Antonio Maria de Anzizu Furest
Advocat: Javier Castellet Grau
SENTÈNCIA NÚM. 790
Magistrats:
José Manuel de Soler Bigas
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 29 de novembre de 2010
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra les resolucions del Jurat d'Expropiació de Catalunya de 20 d'abril de 2007 (expedient 4253-06) i la confirmatòria de 28 de setembre de 2007, que fixava el preu just de part de la finca número 1 del terme municipal de La Palma de Cervelló, afectada pel projecte "Derivació línia aèria 220Kv Can Jardí-Sant Boi entre T-32 bis i Subestació Cervelló", així com contra la resolució del Jurat de 30 de novembre de 2007, que valora l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria de 13 de maig de 2009 va obrir a prova les actuacions i un cop practicada la que va ser admesa, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió que va tenir lloc el dia 25 de novembre de 2010.
FONAMENTS DE DRET
La part actora impugna les resolucions del Jurat d'Expropiació de Catalunya de 20 d'abril de 2007 (expedient 4253-06) i la confirmatòria de 28 de setembre de 2007, que fixava el preu just de part de la finca número 1 del terme municipal de La Palma de Cervelló, afectada pel projecte "Derivació línia aèria 220Kv Can Jardí-Sant Boi entre T-32 bis i Subestació Cervelló", així com contra la resolució del Jurat de 30 de novembre de 2007, que valora l'activitat econòmica que s'hi desenvolupa. Demana l'anul· lació de l'acord del Jurat i que se li reconegui un preu just en la xifra demanada al seu full d'apreuament -3.006.308,06#-, més els interessos legals corresponents i ho fa perquè considera que hi ha una lesió en la valoració dels béns i drets afectats superior a una sisena part; per la manca d'aplicació dels criteris correctes en la valoració del sòl expropiat; que s'ha de valorar el sòl, les servituds de pas aèria i de vol, el vol afectat i, l'afectació de les activitats econòmiques i d'esbarjo que s'hi desenvolupen de la forma que proposa i, finalment, que el retard en la fixació i pagament del preu just ha de meritar els interessos legals.
La representació del Jurat d'Expropiació de Catalunya s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació; que d'acord amb la normativa vigent s'ha de valorar el sòl segons la seva classificació urbanística i que, en aquest cas, és sòl no urbanitzable; que l'obra que motiva l'expropiació és d'interès general supramunicipal doncs afecta a dos termes municipals i, finalment, defensa la conformitat a dret del preu just determinat pel Jurat. Per tot això, demana que sigui desestimada la demanda amb imposició de les costes processals a l'actora per la seva temeritat.
Per la seva banda, la representació d'Endesa Distribución Eléctrica, S.L.U. s'hi oposa tot adherint-se als fets i consideracions jurídiques de la Generalitat de Catalunya i recordant la presumpció d'encert de les resolucions dictades pel Jurat d'Expropiació, que la finca no es urbanitzable i la impossibilitat de la valoració que fa l'actora. Per tot això, demana la desestimació del recurs i la imposició de les costes i despeses del mateix a l'actora.
Cal, en primer lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl no urbanitzable, li és d'aplicació l' article 26 de la Llei 6/1998 . Després, per a la valoració de la servitud, s'aplicarà l' article 32 de l'esmentada Llei .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar que:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996 .
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
c)Tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996, que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen coneixements tècnics, sinó que té per objecte subministrar al jutge els elements de coneixement, estudi i experiència que li manquen, perquè pugui prendre la seva decisió, de forma que el dictamen pericial no pot imposar-se exclusivament per l'autoritat que dimana de la professió o titulació dels pèrits, sinó, a més, per l'argumentació convincent d'aquests i, en el cas de les valoracions expropiadores, suficient, amb el seu detall i força argumentaria, per destruir la presumpció d'encert de la valoració prèviament realitzada amb caràcter administratiu pel jurat d'expropiació des d'una posició d'imparcialitat i solvència tècnica.
Finalment, també hem de recordar que l'objecte del procediment és la revisió de la legalitat dels acords impugnats, en base i amb els límits de les pretensions concretes de la demanda. L'objecte del procediment no és fixar un quart preu just desprès del proposat per l'administració expropiant, l'expropiada i el Jurat, sinó examinar les objeccions i motius d'impugnació que realitza la demanda en relació amb els paràmetres emprats per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba