SAP Barcelona 1008/2010, 17 de Diciembre de 2010
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2010:9649 |
| Número de Recurso | 334/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 1008/2010 |
| Fecha de Resolución | 17 de Diciembre de 2010 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 334/10-C
Procediment Abreujat nº 428/10
Jutjat Penal nº 2 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il·lm Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
Il·lma Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Il·lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, disset de desembre de dos mil deu
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 428/10 del Jutjat Penal nº 2 dels de
Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la respectiva representació processal dels acusats Jacobo i Lázaro contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 30 de setembre de 2010, per delicte de
robatori amb violència i lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Lázaro como autor de un delito de robo con violencia, un delito de lesiones, y un delito de daños, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia en el primero, a las penas de: A) por el delito de robo TRES AÑOS y SEIS MESES de PRISIÓN con la accesoria legal de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena; B) CUATRO MESES de PRISIÓN y acesorias legales por el delito de lesiones; C ) por el delito de daños, 12 MESES de multa con cuota diaria de 6 euros, responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de librtad por cada dos cuotas impagadas. Así como el abono de las costas procesales causadas, en 2/3 partes.
Debo condenar y condeno al acusado Jacobo como autor de un delito de robo con violencia y de uno de lesiones, concurriendo la circunstancia atenuante de reparación del daño, a las penas de: A) por el primero, DOS AÑOS de prisión con accesoria legal de inhabilitación para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo; B) por las lesiones TRES MESES de prisión y accesorias legales, así como al pago de 1/3 ava parte de las costas procesales. Ambos condenados deberán indemnizar conjunta y solidariamente a Roque en la cantidad de 310 euros, y al legal representante de la mercantil TELEPIZZA en 79'85 euros. Además, Lázaro indemnizará al Institut Català de la Salut ( ICS) en la suma de 1.528,88 euros."
Contra l'esmentada resolució van formalitzar recurs -dins de termini legal- les defenses d'ambdós acusats. Admesos a tràmit per provisió de 28 d'octubre de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 3.12.10 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i s'ha fixat el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la demanat la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Les defenses d'ambdós acusats recurrents fonamenten l'apel·lació en un motiu concurrent i quatre subsidiaris de caire individual a l'empara del que permet l'art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, per la qual cosa el primer serà estudiat de forma conjunta a fi i efecte d'evitar reiteracions innecessàries: 1) Error en l'apreciació de la prova en relació amb l'aplicació al cas de l'art. 147.2 del Codi Penal, atès que consideren escau aplicar la Falta de l'art. 617.1 en no existir tractament mèdic de les lesions sofertes per la víctima;
2) Infracció de llei per no aplicació de l'eximent incomplet de drogadicció i alcoholisme respecte de l'acusat Jacobo ; 3) Vulneració del principi acusatori en relació a la mètrica penològica, per excedir la pena imposada de la petició del Ministeri Fiscal; 4) Infracció de llei per no aplicació de l'atenuant d'alienació mental de l'art.
21.6 en relació al 21.1er CP respecte de l'acusat Lázaro
Evidents raons de sistemàtica jurídica obliguen a analitzar en primer lloc la tipificació punible del fet en l'àmbit de les lesions, abans de resoldre sobre les hipotètiques causes de justificació eximents o atenuants.
-
Argumenten ambdós recurrents que l'error judicial en la valoració de la prova rau en el fet d'haver considerat que les lesions sofertes pel denunciant van menester tractament mèdic o quirúrgic, més enllà d'una simple assistència facultativa. Consideren llurs defenses que la fractura d'un dit bé podria haver-se curat per altres mitjans terapèutics distints del que va dur a terme el Servei d'urgències de l'ICS, doncs en aquest concret cas no era necessari posar una fèrula immobilitzadora. Atesa la frontera delimitadora entre el delicte i la Falta, i vist que el metge forense va comparèixer en el judici oral per tal de ratificar el seu dictamen, conclouen sol·licitant es tipifiqui la conducta dins l'àmbit jurídic de l'art. 617.1er del Codi Penal .
La tesis ha de ser desestimada. La qüestió objecte de debat ha estat ja resolta en multitud d'ocasions per la nostra jurisprudència, i es recondueix a determinar si la lesió diagnosticada en l'informe forense és o no mereixedora de tractament mèdic. La conclusió afirmativa és inequívoca, doncs d'acord amb la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Suprem, entre moltes d'altres les STS de 2.06.94, 3.06.97, 11.4.00 i 10.4.02
, el resultat reuneix tots els requisits objectius i subjectius del tipus penal previst en l'art. 147 del Codi Penal, ja que es va haver de practicar un acte mèdic d'àmbit no estrictament pal·liatiu, consistent en implementació d'una i fèrula immobilitzadora del dit, amb subseqüent tractament d'antiinflamatoris i ulterior retirada per facultatiu sanitari.
Com ens recorda l'esmentada jurisprudència, existeix tractament des del punt de vista penal (distint del sanitari) en tota activitat facultativa adreçada a güarir les persones que excedeix d'una simple mesura de prevenció. I en concret, sempre que s'implanti en el pacient algun tipus de fèrula, com en afers similars ja van matisar les STS 432/99 de 22 de març i 1198/99 de 16 de juliol . Els avenços de la indústria clínica fan que lesions que anys enrere haurien necessitat múltiples intervencions clíniques, avui es puguin resoldre amb major facilitat (però no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba