STSJ Cataluña 895/2012, 3 de Febrero de 2012
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:1783 |
| Número de Recurso | 5963/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 895/2012 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MM
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 3 de febrer de 2012
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 895/2012
En el recurs de suplicació interposat per Sociedad Calisensa, S.L. a la interlocutòria del Jutjat Social
17 Barcelona de data 11/04/2011 dictada en el procediment núm. 333/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Tatiana i F.G.S. (Fondo de Garantia Salarial), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En fase d'execució de sentència i en data 17/01/2011 es dictà interlocutòria la part dispositiva de la qual a la lletra deia:
" a) declarar que el importe de los salarios de tramitación generados en este proceso adciende a
19.961,70 # netos;
-
requerir a "Calisensa SL" para que abone la citada cantidad a Tatiana ;
-
condenar al Fondo de Garantía Salarial a estar y pasar por los anteriores pronunciamientos. "
Contra aquesta interlocutòria la part executada CALISENSA S.L. va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 11/04/2011, la qual va desestimar el dit recurs.
Contra aquesta interlocutòria la part executada CALISENSA S.L. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET ÚNIC. Es deriva de les presents actuacions que el jutjat del primer grau dictà Sentència en data
23.07.2009 en la què declarava la improcedència de l'acomiadament de l'actor. Interposat recurs per l'empresa, la Sala a la seva Sentència 2584/2010, de 12 d'abril, acordà declarar la nul litat d'actuacions des del moment de la citació de les parts per a judici. Celebrat aquest de nou, es dictà Sentència pel jutjat del social en data
08.10.2010, en la què de nou es declarà la improcedència de l'acomiadament. L'empresa demandada optà per la indemnització per escrit presentat en data 19.10.2010. Sol licitada l'execució de la sentència per la part actora i després de l'oportuna compareixença, es dictà interlocutòria en data 17.01.2011, en la què, entre d'altres acords, es fixaven els salaris de tramitació en quantia de 19.961 euros amb 70 cèntims, computant als dits efectes tots els meritats des de la data de l'acomiadament fins als de la segona Sentència del jutjat.
S'alça ara la demandada en suplicació contra aquesta interlocutòria. I ho fa a través de varis motius que articula tots ells per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL . En el primer es denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 200 TLPL, en entendre que el mandat legal allà contemplat en relació a la reposició de les actuacions al moment de produir-se la indefensió també afecta als salaris de tramitació. En el segon es denuncia l'aplicació indeguda de la STS 11.02.2009, per considerar que es tracte de supòsits diferents; en tercer lloc, es denuncia la infracció de l' art. 24 CE, atès que la lògica de la interlocutòria recorreguda comporta castigar a l'empresa que ha estat víctima processal de l'anul lació d'actuacions; i, finalment, s'afirma que s'ha infingit el mandat constitucional de "reformatio in peius", amb cita de la STC 13.01.1998 .
És obvi que ens trobem davant un únic argument, per bé que situat en diversos prismes interpretatius, atès que en tots ells allò que en definitiva ve a discutir-se és si els salaris de tramitació han d'abastar també el període afectat per la prèvia declaració de nul litats de les actuacions per part de la Sala. D'aquí que analitzem els diferents motius en forma conjunta.
Doncs bé, la qüestió aquí debatuda ha estat abordada amb reiteració per la doctrina cassacional. Així, en la citada STS UD 21.10.2002, en la què s'afirma: "La tesis correcta es la de la sentencia recurrida por lo siguiente:
-
La Sala de lo Social que dictó la primera sentencia de suplicación funda la nulidad de actuaciones decretada, en vulneración del art. 97.2 LPL por falta de hechos probados, ordenando reponer las actuaciones al momento anterior a dictar sentencia; se trata por tanto de un supuesto de nulidad absoluta con efectos ex tunc, incluyendo por tanto, la opción empresarial en favor de la indemnización; decisión dictada por la Sala de Suplicación aunque no se diga expresamente, apoyada en los arts. 238 y 240.2 de la LOPJ, y cuyas consecuencias, tienen efectos retroactivos; si como establecen los arts. 6.3 del CC en relación con el 1303 del mismo cuerpo legal toda nulidad supone la contravención de una norma imperativa o prohibitiva como es en este caso el art. 97.2 de la LPL, que obliga al Juzgador a que la sentencia declare expresamente los hechos probados, fundamentando el fallo siendo...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba