SAP Barcelona 878/2007, 21 de Diciembre de 2007
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2007:13807 |
| Número de Recurso | 139/2007 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 878/2007 |
| Fecha de Resolución | 21 de Diciembre de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció Tercera Penal
Recurs d' apel·lació nº 139/07
Procediment Abreujat nº 57/06
Jutjat Penal nº 3 de Sabadell
S E N T È N C I A Nº 878/2007
Il.lms magistrats
Sr. JOSE GRAU GASSÓ
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Sr. JOSEP NIUBÓ CLAVERIA
Barcelona, vint-i-un de desembre de dos mil set
Vist en grau d'apel.lació per la Secció 3ª de l' Audiència provincial, el procediment abreujat nº 57/06 del Jutjat Penal nº 3 dels de
Sabadell, en tràmit davant d' aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal
de l'acusat Gregorio contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 28
de març de 2007, per delicte de robatori amb intimidació. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa
la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Gregorio como autor de un delito de robo con fuerza, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 18 MESES DE PRISIÓN con la accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, asi como el pago de las costas procesales causadas".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel.lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 26 de juny de 2007, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i oposició de la perjudicada MAPFRE Cia de seguros, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 5.12.07 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol.licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per íntegrament reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
La defensa del recurrent fonamenta l'apel.lació en tres motius complementaris que desenvolupa a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre :
1)- Infracció de precepte constitucional per vulneració de l' art. 24.2 CE garant del principi de presumpció d'innocència;
2)- Error en la valoració de les proves practicades en el plenari.
3)- Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda dels arts. 238.2 i 240 del Codi Penal, amb subsidiària aplicabilitat de la falta de furt prevista en l'art. 623 CP.
-
En quan a la denunciada vulneració de l' art. 24 CE, aquest tribunal ha de consignar que l'apel.lant no explicita pas quin és el motiu concret de la presumpta infracció del principi constitucional que -al seu parer- ha comès el jutge d'instància penal. L'escrit de recurs no fa esment a cap dada específica de caire objectiu que ens permeti inferir s'hagi pogut produir dita vulneració del dret fonamental a ser considerat innocent llevat de prova en contrari que recull l'esmentada norma, interpretada en els termes recollits en les STC 31/81 i 124/90.
Ans al contrari, l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral, palesa que en aquest procediment s'han aportat diverses proves vàlides en dret, de caire inequívocament incriminatori. La seva pràctica s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, publicitat, i contradicció d'acusació i defensa pròpies del plenari, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que ha analitzat i han format la convicció plena i imparcial de culpabilitat.
Una vegada més, cal recordar que no és pas el mateix -en clau d'àmbit constitucional- la inexistència absoluta de prova de càrrec que la discrepància (legítima però obviament parcial i interessada) en la valoració de la efectivament practicada en el judici oral. I és la pròpia defensa de l'apel·lant qui admet que en el judici oral van declarar contra seu diversos testimonis, així com que es van trobar en el lloc dels fets unes empremptes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba