STSJ Cataluña 116/2011, 8 de Febrero de 2011
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 08 Febrero 2011 |
| Número de resolución | 116/2011 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 490/08 i acumulat núm.547/08
Part recurrent: Segismundo i Luis Manuel
Procuradora: Maria Teresa Aznarez Domingo
Advocat: Joan Sánchez Gómez
Part recurrent: Ajuntament de Manresa
Procurador: Jordi Fontquerni Bas
Advocada: Judit Camprubí Duocastella
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 116
Magistrats:
Emilio Berlanga Ribelles
Núria Clèries Nerín
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 8 de febrer de 2011
ANTECEDENTS DE FET
Els procuradors esmentats, en representació de les parts actores, van interposar sengles recursos contenciosos-administratius contra l'acord del Jurat de 18 de juliol de 2008 que fixava el preu just de l'expedient número NUM000, de la finca dels actors-propietaris del carrer de DIRECCION000 número NUM001 de Manresa, que es troba qualificada pel Pla General de sistema d'espais lliures, places i jardins urbans (clau D.3).
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lés l'acte objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats. Tercer. La interlocutòria del dia 14 de setembre de 2009 va obrir a prova les actuacions i practicades les que van ser admeses, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fenthi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 3 de febrer de 2011.
FONAMENTS DE DRET
La representació dels senyors Segismundo Luis Manuel impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat de 18 de juliol de 2008 que fixava el preu just de l'expedient número NUM000
, de la finca dels actors-propietaris del carrer de DIRECCION000 número NUM001 de Manresa, que es troba qualificada pel Pla General de sistema d'espais lliures, places i jardins urbans (clau D.3). Diu que la finca ha de ser valorada com sòl urbà consolidat i, per tant, no ha de suportar cessions teòriques, despeses de preparació del sòl, despeses d'urbanització, ni costos d'enderroc i d'extinció de contractes d'arrendament. Quan a l'aprofitament, està d'acord en que li correspon el del polígon fiscal però no que s'adopti l'aprofitament d'1,41m2st/m2s enlloc del 3,49m2st/m2s. D'altra banda, pel que fa al valor de repercussió, fa una crítica dels paràmetres adoptats pel Jurat i proposa els seus com més assenyats. A més, demana un pronunciament pel que fa als interessos de demora i així diu que meriten des del 31 de juliol de 2007 -data de presentació del full d'apreuament davant l'ajuntament de Manresa. Per això, demana un preu just de 26.421.011,16#, els seus interessos i que l'imposin les costes a l'administració demandada. En tràmit d'al·legacions a la demanda contraria, s'hi oposa i dona contesta als motius de recurs i interessa la desestimació de la mateixa.
La representació de l'ajuntament de Manresa planteja, en primer lloc, la improcedència de la sol·licitud d'expropiació per ministeri de la llei; que el Jurat no havia de fixar el preu just quan el 10 d'abril de 2008 ja havia quedat resolta la no procedència de l'expropiació per la Resolució de l'alcalde que resolia la reposició contra la resolució de 25 d'octubre de 2007 que considerava improcedent la sol·licitud actora. Quan al fons, remarca l'ànim especulatiu de la propietària del sòl i refusa la valoració feta pel Jurat ja que no ha considerat que la finca es troba dins la situació bàsica de sòl rural. A més, posa de manifest les errades de càlcul fetes pel Jurat. Per tot això, demana que es deixi sense efecte l'acord del Jurat per la improcedència de l'expropiació. De mode subsidiari, que sigui fixat un valor de 363.041,90# d'acord amb la valoració de l'ajuntament de Manresa i, subsidiàriament a l'anterior, si fos considerada la finca en situació bàsica de sòl urbanitzat, sigui determinat d'acord amb els valors i deducció dels costos que proposa. En tràmit d'al·legacions a la demanda contraria, s'hi oposa i dona contesta als motius de recurs i interessa la desestimació de la mateixa.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. Quant a les al· legacions de l'ajuntament, que el cas que ens ocupa dona compliment a tots els requisits de l'article 108 del DL 1/2005 ; que un cop iniciat l'expedient per ministeri de la llei, el Jurat té l'obligació de resoldre; que la tramitació d'una modificació puntual del Pla General que afecta la finca s'inicià en posterioritat a l'inici de l'expedient i no l'afecta; que l'existència de pronunciament d'improcedència per part de l'ajuntament és posterior a l'inici de l'expedient i només té virtualitat com a expressió de la voluntat de l'ajuntament; que la finca s'ha de considerar com a sòl en situació d'urbanitzat; que sorprèn el qüestionament de la validesa dels valors estadístics proporcionats per la Direcció general d'habitatge de la Generalitat i que, en tot cas, no justifica que existeixi error en la valoració del Jurat i, finalment, que el valor de les indemnitzacions dels llogaters s'ha d'entendre inclosa en el menor valor de mercat considerat. I, en relació a la demanda dels propietaris, s'hi oposa perquè diu que aquests no tenen en consideració la realitat del sòl que valora; que només disposa d'una part dels serveis urbanístics; que essent sòl urbà no consolidat, hauran de cedir a l'administració expropiant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic, així com que s'ha de reservar un 20% de sostre per a habitatge de protecció oficial i un 10% d'habitatge a preu concertat per garantir la correcta equidistribució de càrregues i beneficis. També dona contesta als motius al·legats vers els paràmetres emprats pel Jurat per obtenir el valor residual i, finalment, recorda la doctrina que manifesta que quan el Jurat no es pronuncia sobre els interessos, tampoc ho ha de fer la Sala. Pel que fa a les costes, diu que no poden ser imposades per no haver-hi mala fe ni temeritat.
Atesa la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida a la valoració del sòl, són d'aplicació les disposicions contingudes a la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl (BOE de 29 de maig de 2007 ), tal i com s'ha dut a terme en la resolució impugnada i de conformitat amb la previsió de la Disposició Transitòria Tercera ("las reglas de valoración contenidas en esta Ley serán aplicables en todos los expedientes incluidos en su ámbito material de aplicación que se inicien a partir de su entrada en vigor"); en l'article 12.3, pel que fa a la consideració de sòl urbanitzat aquell que es troba integrat de forma legal i efectiva a la xarxa de dotacions i serveis propis dels nuclis de població; en el seu article 20.2b ) ("cuando se aplique la expropiación forzosa, al momento de iniciación del expediente de justiprecio individualizado o de exposición al público del proyecto de expropiación si se sigue el procedimiento de tasación conjunta"); en relació amb els criteris generals per a la valoració dels immobles, l'article 21.2 ("el suelo se tasará en la forma establecida en los artículos siguientes, según su situación y con independencia de la causa de la valoración y el instrumento legal que la motive"); i l'article 23.2, per a la valoració de sòl urbanitzat que es trobi edificat o en curs d'edificació.
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar la doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
També, que la Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC, constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l'article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
I, finalment, tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996, que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 28 de Enero de 2014
...Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Autónoma de Cataluña en el recurso contencioso administrativo seguido ante ella con el número 490/2008 y acumulado 547/2008, en el que se impugnó la resolución del Jurado de Expropiación de Cataluña, de fecha 18 de Julio de 2008, que fija el jus......
-
ATS, 1 de Diciembre de 2011
...de 2011, de la Sala de lo Contencioso- Administrativo (Sección 2ª) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, dictada en el recurso nº 490/08 y acumulado nº 547/08, sobre Por providencia de 22 de junio de 2011 se acordó dar traslado para alegaciones, por el plazo de diez días, a la part......