SAP Barcelona 248/2011, 28 de Febrero de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:2685 |
| Número de Recurso | 192/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 248/2011 |
| Fecha de Resolución | 28 de Febrero de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( sección décima)
Recurs d'Apel.lació nº 192/10-C
Procediment Abreujat nº 210/10 R
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms magistrats
Sr. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-vuit de febrer de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 290/10 del
Jutjat Penal nº 25 dels de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la
representació processal de l'acusat Luis María, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 10 de novembre de 2010 per delicte de robatori amb força en habitatge. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL,
qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Luis María como autor de un delito de robo con fuerza, en grado de tentativa y ejecutado en casa habitada, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de VEINTIÚN MESES de PRISIÓN, y al pago de las costas procesales. Sustituyo dicha pena privativa de libertad por su expulsión del territorio nacional y prohibición de regreso durante diez años, contados desde la fecha de su efectiva salida, y en todo caso mientras no haya prescrito la pena".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 17 de novembre de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 20 de desembre es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 23 de febrer 2011 per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense convocar vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerarla necessària el tribunal. Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi i efecte d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, que s'estudiaran en ordre invers al plantejat atesa la preferència de les hipotètiques vulneracions de legislació constitucional al·legades: 1) Infracció del precepte constitucional de presumpció d'innocència de l' art. 24.2 CE ; 2 ) Error en la valoració de la prova de càrrec respecte de l'autoria del delicte de robatori amb força imputat. 3) Infracció de l' art. 238 del Codi Penal per aplicació indeguda.
-
Atès que la defensa planteja en primer lloc la vulneració de l' art. 24.2 CE, en quan a la presumpció d'innocència, escau recordar que la Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant un ampli cos jurisprudencial -tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional- en relació a la praxis que han de seguir els tribunals en orde a la valoració de la prova en el procés penal. Ens matisa que l'estricte respecte del principi constitucional de presumpció d'innocència consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat de la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament i sense vulneració de l' art. 11 LOPJ, sotmeses a debat contradictori en el judici oral, amb intervenció de l'acusació i la defensa, analitzades de forma sil·logísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l' art. 741 Lecrim . En conseqüència, sempre que el/la jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta l'esmentat principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01 .
En el present cas, i atès que s'han respectat els anteriors requisits de constitucionalitat, el recurrent no pot pas al·legar vulneració d'aquell dret fonamental sinó una qüestió distinta derivada subsidiària, com és la seva discrepància en quan a la suficiència de l'abast...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba