STSJ Cataluña 2260/2011, 28 de Marzo de 2011
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:3908 |
| Número de Recurso | 6982/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2260/2011 |
| Fecha de Resolución | 28 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
AM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASUNCIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 28 de març de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2260/2011
En el recurs de suplicació interposat per Felicidad a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 3 juny de 2010 dictada en el procediment núm. 25/2010 en el qual s'ha recorregut contra la part Sts Gestio de Serveis Socio Sanitarios,
S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASUNCIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 12 gener 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de juny de 2010, que contenia la decisió següent:
" Que desestimando integramente la demanda presentada por Felicidad contra, debo declarar y declaro procedente el despido de la actora de fecha 1 de diciembre de 2009, convalidando todos los efectos que el mismo produjo, sin derecho a indemnización o salarios de tramitación, absolviendo a la demandada de todas las pretensiones contra ellas formuladas en la demanda".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
Las demandante han venido prestando servicios por cuenta y orden de la demandada STS Gestió de Serveis Socio- Sanitaris, SL, con arreglo a las siguientes circunstancias laborales:
- Felicidad : antigüedad de 22.1.09, categoría profesional de enfermera, y salario de 2.325, 60 euros al mes con prorrata de pagas extras.
(docs. del 3 al 21 del ramo de la demandada)
La demandante recibió carta de despido disciplinario el 1.12.09 con efectos del mismo día.
En la misma se le imputaba la comisión de una falta muy grave de trasgresión de la buena fe contractual, consistente en encontrarse, junto con el resto de las compañeras de turno de noche, durmiendo en vez de estar cumpliendo con las obligaciones del puesto de trabajo, dejando entre tanto desatendidos a los residentes entre una y dos horas.
Se da por reproducida la carta de despido que obra en el ramo de prueba de la demandada como documento nº 1.
El despido de la actora fue comunicado al Comité de empresa. (doc. nº 2 del ramo demandada).
El centro de trabajo de la actora es un centro socio-sanitario de asistencia y residencia de gente mayor.
En él hay personas impedidas.
(Folleto en ramo demandada)
El centro tiene una sala de descanso para el personal debidamente habilitada en la planta baja.
Sin embargo, el turno de noche hacía su descanso en la sala de estar de los residentes sita en la segunda planta, en frente de la sala de monitores, desde esta sala de estar no se ven los monitores pero se escuchan los timbres de las habitaciones. (interrogatorio de la demandada, de Bibiana y Magdalena, del 26 al 35 del ramo demandada)
El turno de noche está integrado por una enfermera y tres auxiliares o gerocultoras.
(no controvertido)
En el turno de noche la enfermera asigna la medicación pautada, realiza curas, electros, extracciones para análisis prescritos, prepara medicación de las 8 de la mañana, y carro de curas. Estas funciones se realizan entre las 10 de la noche y las 3 de la mañana y a partir de las seis. Durante todo el turno supervisa y atiende pacientes
Después de cada ronda se anotan las incidencias.
( doc. nº 23 del ramo demandada)
Los días y periodos que detalla cada carta de despido, la actora estuvo en la sala de estar de los residentes descansando; la mayor parte del tiempo y muchos de los días a la vez que las otras tres personas que integraban ese día el turno de noche.
Nunca se tumbó para dormir durante su turno.
Los periodos de descanso van desde la media hora hasta las dos horas aproximadamente.
(Interrogatorio de la demandada, Bibiana y grabaciones DVD aportadas por la demandada)
Se ha celebrado la preceptiva conciliación administrativa.
(en autos)
La parte demandante no ostenta ni ha ostentado en el último año la representación de los trabajadores en la empresa
(no controvertido)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contraria que el va impugna . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que declara procedent l'acomiadament disciplinari amb absolució de l'empresa demandada, és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Denuncia la infracció per no aplicació de l' article núm. 58 del Conveni col lectiu estatal de Serveis d'Atenció a les persones dependents i desplegament de la promoció de la autonomia personal, l'aplicació del qual no es discuteix, en el qual consta que havia d'haver tingut un termini de cinc dies per fer les al legacions prèvies a la imposició de la sanció màxima d'acomiadament. Argumenta que la norma convencional estableix que les sancions greus o molt greus hauran de ser notificades al Comitè d'empresa i a la part afectada per a presentar al legacions en aquest termini de cinc dies, obligació que no ha complert l'empresa en aquest cas. Entén que es tracta d'un tràmit reforçat perquè, a més de la informació a la representació social, es tracta d'un projecte de sanció que pot variar desprès de saber la informació proporcionada per la persona afectada, abans de determinar els càrrecs disciplinaris definitius, de manera que s'ha d'entendre que és una garantia per la persona treballadora semblant a la establerta en l' article núm. 68 del Estatut dels Treballadors o en l' article núm. 10 de la Llei orgànica de Llibertat Sindical . Conclou que, tractant-se d'un tràmit vinculador per l'empresa i sent els termes de la norma clars, d'acord amb l' article núm. 1281 i següents del Codi Civil, la no aplicació d'aquesta norma porta a haver de declarar la improcedència del acomiadament d'acord amb l' article núm. 55 del Estatut dels Treballadors, atès que al obviar aquest tràmit, la empresa va impossibilitar que un cop notificats els càrrecs disciplinaris, la recurrent podés presentar al legacions. També denuncia la valoració indeguda de la prova practicada, i manifesta que la recurrent en tot moment de la jornada laboral nocturna estava desperta, tal com es va demostrar en la vista oral a partir de la prova testifical, sense que el temps de descans consistís en becaines. Fa constar que la sala de descans es trobava a distància molt propera al lloc de treball de la recurrent i que la forma de descans sense dormir òbviament era consentida per l'anterior direcció, sense que la nova direcció del centre informés als treballadors de cap canvi d'hàbits prèviament adquirits. Fa referència a altres declaracions testificals referides a la conducta de altres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba