STSJ Cataluña 19/2011, 30 de Marzo de 2011
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:10774 |
| Número de Recurso | 3/2011 |
| Procedimiento | DEMANDAS |
| Número de Resolución | 19/2011 |
| Fecha de Resolución | 30 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA
Barcelona, trenta de març de dos mil onze
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta sentència.
SENTÈNCIA NÚM. 19/2011
A les actuacions núm. 3/11 i acumulades 6/11, iniciades en virtud de demanda de conflicte col.lectiu, ha actuat com a ponent la Ilma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
Amb data 12 de gener d'enguany va tenir entrada en aquest Tribunal Superior, demanda de conflicte col.lectiu, promoguda per els responsables de SINDICATO USOC y FEDERACIÓ DE SERVEIS PUBLICS DE LA U.G.T. DE CATALUNYA (FSP-UGT) i COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA contra ACEA ( ASSOCIACIÓ CATALANA D'EMPRESARIS D'AMBULÀNCIES) solicitant la declaració de dies de permís retribuïts en concepte de lliure disposició contemplats en el Conveni Col.lectiu de transport de malalts i accidentats d'aquesta Comunitat Autònoma.
Per resolució de 13 de gener de 2011, es va acordar la formalització de les presents actuacions, el seu registre en el llibre corresponent i la designació de ponent.
Per Decret de la Sra. Secretaria judicial d'aquesta Sala de data 27 de gener d'enguany es va admetre a tràmit la demanda presentada; senyalant-se dia i hora per la celebració dels actes de conciliació i/ o judici i per altressi es va tenir per aportada acta de conciliació prèvia.
Mitjançant Interlocutòria del 1 de març de aquest any, la Sala acorda acumular a aquestes actuacions, la que amb el núm. 6/2011 es segueix en aquesta mateixa Sala, per poder ser resoltes en el mateix procés. Notificada a les parts per compareixença davant la Sra . Secretària d'aquest Tribunal, en data 23 de febrer es va suspendre el dia senyal.lat per el judici, fent-to novament per el 22 de març de 2011 a les 10,10 per conciliació i 10,30 per judici.
FONAMENTS DE DRET
El present conflicte col lectiu afecta a tot el col lectiu de treballadors del sector de transport sanitari de Catalunya, al qual és d'aplicació el Conveni Col lectiu de treball per a empreses i treballadors de transport de malalts i accidentats en ambulància, de la Comunitat Autònoma de Catalunya, publicat al DOGC número 5777, de data 17/12/2010, patronal agrupada en la demandada Associació Catalana d'empresaris d'ambulàncies (ACEA).
Les parts del conveni regeixen les relacions laborals per conveni d'àmbit de Catalunya des de l'any 2002. En aquest Conveni es regula, dins dels apartat de permisos retribuïts, el dret dos dies de lliure disposició, amb el redactat de l' article 30 i, i aclarit per l' article 31, normes que van passar sense modificació als posteriors convenis col lectius, fins al actualment vigent. Des del conveni de 2002-05, s'estipula en el conveni una jornada anual de 1.800 hores de treball efectiu.
La interpretació de l' article 30 apartat i) del conveni, relatiu als dies de lliure disposició, ho havia donat lloc a divergències interpretatives, ja que s'admetia de forma pacífica i majoritària, des de l'ampliació del permís de lliure disposició a dos dies per previsió expressa del conveni de l'any 2003, per part de les empreses del sector, que el permís retribuït no era recuperable i computava per tant pels 1800 hores de jornada anual, fins el mes de febrer de 2010, data en què, arrel del canvi de pràctica d'algunes empreses, es planteja la queixa dels representants dels treballadors.
A instància del president del Comitè d'empresa de "Ambulancias Domingo", que va denunciar un canvi en la interpretació de l' article 30 i), després de vuit anys de gaudir del permís retribuït sense recuperació de hores, en data 6 de maig de 2010, es va reunir la comissió paritària del Conveni, amb l'únic objectiu de interpretar l' article 30 i). Va finalitzar la reunió sense acord entre la patronal del sector i els sindicats presents CCOO, UGT i USOC.
Després de la indicada reunió de la Comissió Paritària, la patronal ACEA va donar indicacions, en una circular dirigida als seus associats, en el sentit de que els dies de lliure disposició no havien de computar pel compliment efectiu de la jornada anual de 1.800 hores prevista en el conveni col lectiu.
En data 27 de maig de 2010 va tenir lloc en el Tribunal Laboral de Catalunya PCB 408/2010, intent de conciliació, a instància dels sindicats CCOO i UGT, sobre la interpretació de l' article 30 i) del conveni vigent, anys 2006-2009, amb el resultat de sense acord.
En el mes de novembre de 2010 es va arribar a un acord sobre el nou Conveni Col lectiu del sector, pels anys 2010-2013 (DOGC 17-12-2010) que manté idèntica redacció de l' article 30 i) relatiu als dies de lleure retribuïts i a la jornada anual de 1.800 hores de treball efectiu.
En data 1 de febrer de 2011 es va realitzar l'acte de conciliació davant el TLC, previ a la demanda presentada per CCOO, en matèria de interpretació de l' article 30 i) que va finalitzar sense acord.
-
RAONAMENTS JURÍDICS
S'ha d'examinar amb caràcter previ la excepció oposada per les empreses demandades que al leguen la manca d'adequació de la demanda a la conciliació administrativa prèvia, amb infracció de l' article 80 de la Llei de procediment laboral, respecte al procediment iniciat a instància de Unió General de Treballadors (UGT), indicant que la pretensió formulada davant del Tribunal Laboral de Catalunya el 27 de maig de 2010, no és coincident amb la que es planteja en la demanda, fet que denúncia que li ha generat indefensió. No oposa aquesta excepció en la demanda acumulada, de la que és actora CCOO en la que admet s'ha esgotat la via de la conciliació prèvia en relació al nou conveni col lectiu actualment vigent.
Atès que consta que l'objecte dels Actes de conciliació finalitzats sense acord, davant del TLC, de dates 27 de maig de 2010 i 1 de febrer de 2011, és exactament el mateix, encara que tinguin diferent redacció i amb remissió a dos convenis diferents, que conserven el mateix article 30 i), s'ha de rebutjar la infracció al legada, ja que si bé l' article 80 de la LPL estableix la prohibició de què la demanda al legui fets diferents als adduïts en la conciliació administrativa prèvia, l' article 11-3 LOPJ imposa als jutjats i tribunals la obligació d'entrar a resoldre les qüestions de fons, i a no rebutjar les pretensions per motius formals, sempre que el defecte sigui subsanable o no es subsani i s'ha d'afegir, que sigui essencial i generi efectiva indefensió. En el cas jutjat ni es poden considerar fets diferents, ja que el litigi versa sobre la interpretació del mateix precepte, ni es pot valorar que s'hagi generat indefensió en la part demandada, que era perfectament coneixedora de l'objecte del litigi ja que el pacte del nou conveni col lectiu no ha donat lloc en cap cas a modificar la redacció de l'article ni a modificar la pretensió de les parts. Es desestima, en conseqüència, la excepció oposada per la demandada.
Els fets declarats provats resulten de la prova practicada: documental, d'interrogatori de la demandada i declaració d' un testimoni, fent-se constar que aquest darrer ha estat valorat d'acord amb els criteris de la sana crítica. S'ha partit de les al legacions formulades per les parts i de l'aplicació del principi general de la càrrega de la prova de l' article 217 de la LEC . Respecte a la pràctica de les empreses del sector, únic punt fàctic de discrepància, si bé no es pot arribar a la conclusió de què la pràctica generalitzada ha estat uniforme i constant, en considerar el dia de lleure de l' article 30 i) com a jornada retribuït i treballada, si que s'evidencia que des de la signatura del primer conveni de Catalunya l'any 2002, resulta provat que aquesta ha estat la interpretació majoritària (tal com indica la declaració del testimoni) i ja que de l'interrogatori de la demandada, que sosté la que pràctica no ha estat uniforme, tampoc es nega de manera categòrica. Per altra banda, s'admet que no es va pronunciar la patronal en un altre sentit fins al moment en que es demanda la intervenció de la Comissió Paritària per un Comitè d'empresa, que denuncia canvi de praxis en una empresa del sector, després de vuit anys de interpretació pacífica. Finalment, no ha aportat cap element probatori per la demandada en el sentit contrari, quan es tractava de l'únic fet discrepant de l'objecte del litigi i tenia gran facilitat per fer fer constar una altra aplicació material del precepte en sentit contrari. La conclusió ha de ser doncs, forçosament, que existia un pràctica empresarial majoritària i constant de les empreses del sector, en el sentit d' interpretar que els dies de lliure disposició retribuïts es computaven com a jornada efectiva dins de les 1800 hores de conveni, fins que s'emet la circular de recomanació contrària, el maig de 2010. I així s''ha fet constar en el relat fàctic.
Partint de la conclusió anterior, l'objecte del litigi se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 16 de Octubre de 2012
...la sentencia dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de fecha 30 de marzo de 2011, Núm. Procedimiento 3/11 y acumulados 6/11 , en actuaciones seguidas en virtud de demanda a instancia de SINDICATO USOC, FEDERACION DE SERVICIOS PUBLICOS DE LA UGT CATA......