SAP Barcelona 347/2011, 31 de Marzo de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:4154 |
| Número de Recurso | 24/2011 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 347/2011 |
| Fecha de Resolución | 31 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció desena)
Recurs d'Apel·lació nº 24/11-C
Procediment Abreujat nº 475/09 R
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, trenta-un de març de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 475/09 del Jutjat Penal nº 25 dels de
Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Maximiliano contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 22 de març de 2010, per delicte contra la seguretat del trànsit. Ha
estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que condeno a Maximiliano como autor responsable de un delito contra la seguridad vial, en su modalidad de conducción etílica de vehículo a motor, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de DOS AÑOS de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores, más ONCE MESES de MULTA con cuota diaria de 5 euros y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, y 80 DÍAS de Trabajos en Beneficio de la Comunidad previa su aceptación presonal y consentimiento, así como al pago de las costas. Alternativamente, para el cso de no consentir la realización del TBC, le impongo la pena de 4 meses y medio de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena".
Admès el recurs a tràmit per provisió de 25 d'agost de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 19.1.11 es va registrar l'entrada de les actuacions. Mitjançant provisió d'11 de febrer es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu d'acord amb allò que permet l' art. 790 Lecrim. 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistent en : error de la jutge "a quo" en la valoració de la prova de càrrec i subseqüent infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 379.2 CP .
-
S'argumenta en primer lloc que s'ha infringit el dret de l'acusat a la presumpció d'innocència derivat de l' art. 24.2 CE, atès que en el judici oral es van exposar dues versions contradictòries, la de càrrec aportada pels Agents de l'Autoritat i la de descàrrec facilitada per dos testimonis amics de l'acusat, que confirmarien la seva declaració auto exculpatòria en quan a que no era el conductor del vehicle.
El recurs ha de ser desestimat. La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina exposada des d'un inici pel Tribunal Constitucional en la praxis de la obtenció dels mitjans de prova i garanties formals del procés, d'acord amb el dret constitucional a la presumpció d'innocència que recull l' art. 24 de la Carta Magna, que alhora prohibeix tota indefensió. Dita jurisprudència matisa que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de la culpabilitat vers la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ - i analitzades de forma sil·logísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l' art. 741 Lecrim.
En conseqüència, sempre que el jutge "a quo" ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01 . Així ha estat en aquest cas, com més endavant exposarem.
Qüestió distinta, i de fet el recurs s'empara en aquesta incidència cabdal, és l'abast incriminatori...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba