SAP Barcelona 102/2011, 10 de Marzo de 2011
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2011:2683 |
| Número de Recurso | 343/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 102/2011 |
| Fecha de Resolución | 10 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 343/10
Judici ordinari 671/2007
Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Mollet del Vallès
S E N T È N C I A 102/2011
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. CARMEN VIDAL MARTÍNEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Barcelona, deu de març de dos mil onze
La Secció Catorzena de l' Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 671/2007,
seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Mollet del Vallès a instàncies de Gregorio contra Allianz-Ras Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A. i Juan que estan pendents de ser
resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per l'actor i els codemandats contra la sentència dictada el dia 11 de novembre de 2009 i la interlocutòria d'aclaració dictada el dia 19 de novembre de 2009 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Estimar parcialmente la demanda interpuesta por Don Gregorio representado por la procuradora Sra. Colomina, declarando la responsabilidad civil de la compañía aseguradora Allianz Ras y Don Juan, representados por el procurador Sr. Davi, con la condena al pago a aquella de la cuantía de 31.349,30 euros, por las lesiones padecidas y derivadas del accidente, la cuantía de 60.000 euros en concepto de invalidez permanente total, y la de 701,15 euros en concepto de los daños soportados.
De esta cantidad total, debe descontarse la cuantía de 26.803,41 euros, dado que ya fueron pagados por la demandada tras el auto de allanamiento parcial, de forma que la cuantía total por la que deviene condenada es la de 65.247,04 euros.
La compañía aseguradora deberá pagar esta última cantidad con los intereses legales correspondientes, consistentes en un interés anual, desde la fecha del accidente, el 11 de abril del 2005, igual al del interés legal del dinero vigente en el momento en que se devenga, y con un incremento del 20% desde la fecha de 11 de abril del 2005, cuando quedan transcurridos más de dos años desde aquella. Cada parte pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad."
I es va dictar interlocutòria d'aclaració amb la part dispositiva següent: "Dipongo: Se acuerda rectificar el errror contenido en fallo en el que dice " ...con la condena al pago a aquella de la cuantía de 31.349,30 euros, por las lesiones padecidas y derivadas del accidente, la cuantía de 60.000 euros en concepto de los daños soportados. " y debe decir" con la condena al pago a la demandada a favor de la actora en un total de 102.842,41 que son las siguientes y por los siguientes conceptos:
-19 días con estancia hospitalaria* 58,19..............1.105,61 euros
-213 días impeditivos *47,28................................10.070,64 euros
-Las secuelas orgánicas 20 puntos *1.019,35...20.387,50 euros
-Los perjuicios estéticos 9 puntos *749,61 ............6.746,49 euros
- Subtotal................38.310,24 euros
- Más el 10% ..............3.831,02 euros
- Total días de baja y secuelas ...........42.141,26 euros
- En cualquier caso, la Invalidez total.....60.000.- euros
Total........102.141,26 EUROS
A esta cantidad se le ha de sumar los 701,15 euros de daños, lo que s.e.u.o. da un total de 102.842,41 euros"
quedando inalterados el resto de los pronunciamientos contenidos en dicha resolución."
L'actor i els codemandats apel·len contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Mollet del Vallès en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 17 de febrer d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El dia 11 d'abril del 2005 es va produir un accident de circulació en què es van veure implicats els ara litigants. No es qüestiona ni la mecànica ni la seva responsabilitat. El litigi s'ha plantejat només respecte determinades conseqüències lesives. La part demandada va acceptar una indemnització de 26.803,41#. Per resolució de 10 de març del 2008 es dictà interlocutòria d'assentiment parcial per aquella quantitat i per tant, el procediment ha seguit per la resta de pretensions.
La sentència estima en part la demanda. En base a la pericial judicial i la documentació mèdica aportada, fixa el 29 de novembre de 2005 com a data final del període de incapacitació temporal. D'acord amb el barem vigent a 2005 es concedeix al lesionat una indemnització per la incapacitat temporal, per les seqüeles i els perjudici estètic que li causa la cicatriu del genoll, en 38.310,24#. A aquesta quantitat afegeix un 10% com a factor de correcció i 60.000# per la incapacitat parcial per les ocupacions o activitats habituals.Desestima la reclamació de determinades despeses llevat de 701,15 # que la demandada admet. Finalment, imposa a l'asseguradora l'obligació de pagar els interessos des de la data de l'accident.
Contra l'anterior resolució recorren el demandant i l'asseguradora demandada.
Sosté el demandant que:
a).- s'ha valorat erròniament la prova pericial practicada en relació a la determinació del període de incapacitació temporal i les seqüeles
b).- la situació de invalidesa permanent i absoluta hauria de ser valorada en la quantitat màxima perquè ha quedat impedit per realitzar les tasques pròpies de la seva professió habitual
c).- les costes haurien de ser imposades a la demandada perquè ha estat la seva actitud la que l'ha obligat a interposar la demanda
La demandada impugna la sentència perquè: a).- el factor de correcció només s'ha d'aplicar sobre la indemnització concedida per les seqüeles, no sobre la que correspon a incapacitat temporal perquè el règim respecte aquest és diferent
b).- la situació de invalidesa ha de ser valorada en grau mínim perquè pot realitzar moltes activitats
c).- no procedeix la condemna al pagament de interessos perquè si no s'ha pagat la indemnització ha estat per causa justificada.
Els facultatius que tractaren el Sr. Gregorio van establir l'alta mèdica el 29 de novembre del 2005. Segons es recull en la història clínica del Fremat en aquella data, el metge va anotar que " se puede cerrar el caso ya que están agotadas las posibilidades de mejora. Solicito EBM para documentar el caso y procedo al alta laboral. Se realizará ICL con propuesta de IP ". El 9 d'agost de 2006 i prèvia la tramitació i valoracions corresponents se li va reconèixer la situació laboral de incapacitat permanent en grau de total per la seva professió habitual (oficial metal·lúrgic).
El Dr. Iborra, l'especialista que va portar la major part del tractament, en el seu informe d'11 de gener del 2006, fixa l'alta mèdica el 29 de novembre del 2005 amb persistència d'un linfedema secundari i irreversible de l'extremitat esquerra.
A part del linfedema, que és la seqüela més important que li ha quedat, en ser donat d'alta mèdica, el Sr. Gregorio presentava gonalgia posttraumàtica i era portador de material d'osteosíntesis. La prova biomecànica que se li practicà va permetre detectar una considerable pèrdua de la musculatura. D'altra banda, el metge forense, en la darrera visita que va fer al lesionat, va detectar una limitació de la flexió del genoll, que recollí com a seqüela. En el seu informe va explicar que el Sr. Gregorio movia activament fins un 90% i que de forma passiva arribava al màxim de la seva mobilitat. La resolució dictada per la Seguretat Social també recull la limitació de la mobilitat del genoll com una de les lesions que presentava si bé sense determinar el grau de limitació.
No obstant, el mateix perit del demandat, el 6 de març del 2007, data de la darrera de les visites que li va fer, va detectar que, no només havia recuperat la força muscular, sinó que la mobilitat del genoll era completa. El Dr. Mateo (pèrit judicial a instàncies de la demandada) ho ha ratificat.
La discrepància entre els litigants, que persisteix en apel·lació, rau en aquest punt. El demandant considera que la pèrdua de la massa muscular i la limitació de la flexió del genoll són dues seqüeles que li van quedar i que, d'una o altra manera, han de ser valorades. La sentència entén que, si actualment la mobilitat és completa i s'ha recuperat la força muscular, ja no es poden reconèixer ni concedir indemnització, raonament que no podem compartir, si més no, en la seva integritat.
La pèrdua de força muscular, en aquest cas, no és realment una seqüela (no es recull com a tal en el barem), sinó una conseqüència de la immobilitat i la falta d'exercici, després de la fractura, de la intervenció quirúrgica i l'episodi de limfangitis sèptica. En reemprendre una major activitat física, la força de la musculatura s'ha recuperat.
Per contra hem de discrepar de la sentència, en tant que no valora la limitació de la flexió que, si més no, fins el març de 2006 presentava el Sr. Gregorio . El sistema per la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba