SAP Barcelona 111/2011, 14 de Marzo de 2011
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2011:2684 |
| Número de Recurso | 380/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 111/2011 |
| Fecha de Resolución | 14 de Marzo de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 380/10
Judici ordinari 212/2009
Jutjat de 1a. Instància núm. 46 de Barcelona
S E N T È N C I A N. 111/2011
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Barcelona, catorze de març dos mil onze
La Secció Catorzena de l' Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 212/2009, seguides
pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 46 de Barcelona a instàncies de Ediciones Conde Nast, S.A.
contra Almudena que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la demandada
contra la sentència dictada el dia 24 de novembre de 2009 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que, con estimación de la demanda presentada por Ediciones Conde Nast SA, debo condenar y condeno a Almudena al pago de tres mil novecientos veintitrés euros con cuarenta céntimos (3.923,40#) con más sus intereses legales y sin que proceda emitir especial pronunciamiento en costas."
La demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 46 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 24 de febrer d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Ediciones Conde Nast SA reclama a Doña. Almudena 5.095,40# per la inserció publicitària en premsa especialitzada que li havia contractat. La demandada es va oposar al·legant que el contracte és nul per vici en el consentiment i subsidiàriament, pluspetició.
La sentència no aprecia el vici en el consentiment. Estima, per contra, pluspetició i redueix a 3.923,40 # la quantitat a abonar perquè no s'ha acreditat que la demandada hagués contractat la publicació a la revista Sposabella d'abril del 2007.
Contra l'anterior resolució, recorre la demandada que insisteix en la nul·litat del contracte Subsidiàriament,sosté que la demanda hauria de ser totalment desestimada perquè no s'ha acreditat que s'hagin publicat els anuncies per les que es reclama, ni tan sols a la revista Sposabella perquè la revista ha estat aportada extemporàniament i per tant el document no pot ser valorat. I en el cas que no es considerés així, no es podria reclamar més de 585,80 # per aquest anunci.
El consentiment, junt amb l'objecte i la causa, és un dels requisits essencials del contracte. No hi ha contractes si no concorren tots tres ( article 1261 CC ). El consentiment prestat no és més que la conseqüència de la voluntat contractual de la part que el dóna. Per tant, no hi ha consentiment quan no hi ha hagut voluntat contractual i s'haurà prestat de forma viciada si aquella voluntat contractual s'ha format de forma defectuosa, sigui amb error, violència, intimidació o dol (vicis del consentiment). La falta de consentiment determina la inexistència o nul·litat absoluta del contracte ( STS de 5 de juny del 2000 ) mentre que el vici en el consentiment determina la seva anul·labilitat o nul·litat relativa ( articles 1265 i 1301 CC ). En aquest darrer cas, el contracte inicialment és vàlid i eficaç però pot ser impugnat per part d'aquell contractant el consentiment del qual s'ha prestat de forma viciada. Conseqüentment la nul·litat relativa o anul·labilitat del contracte necessita que aquell que vol impugnar un contracte per la concurrència d'una causa que pugui determinar la seva anul·lació, com és l'existència d'un vici en el consentiment, ho demani.
Amb l'anterior legislació processal un important sector de la doctrina mantenia que es podia pretendre l'anul·labilitat del contracte per la via de l'excepció com a defensa davant de la reclamació de compliment contractual. Aquesta possibilitat, que un altre sector doctrinal no admetia, queda descartada amb l'actual legislació que limita l'ampliació de l'objecte del procés per la via de la simple oposició a la demanda a la invocació de la nul·litat absoluta del negoci jurídic ( article 408.2 LEC ). Per tant, la nul·litat absoluta es pot oposar en contestar la demanda...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba