SAP Tarragona 325/2007, 19 de Septiembre de 2007
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2007:1726 |
| Número de Recurso | 539/2006 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 325/2007 |
| Fecha de Resolución | 19 de Septiembre de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 539/06
Verbal 160/06 del Jutjat de 1ª Instància de Falset
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 19 de setembre de 2007.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Blanca, representada
en aquesta instància pel Procurador Sr. Fabregat Ornaque i defensada pel Lletrat Sr. Corbí Verge, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància de Falset de data 13-9-2006, en procediment Verbal 160/06, en el que figura com a demandant Héctor, i com a demandada la recurrent.
ANTECEDENTS DE FET
En data 7-11-2006 es va presentar per Blanca recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimo la demanda interposada per Héctor contra Blanca, i es reconeix a la finca propietat de la Sra. Blanca el dret d'ús de l'aigua emmagatzemada a la bassa situada a la propietat de l'actor durant dos dies, havent d'utilitzar l'aigua durant aquests dos dies de sol a sol, havent de tancar la sortida de l'aigua de la canonada que es dirigeix a la seva propietat cada ocàs. Així mateix es reconeix al Sr. Héctor el dret a usar durant quatre dies l'aigua emmagatzemada a la bassa, únicament de sol a sol, amb la mateixa obligació de tancar l'aixeta de la bassa cada ocàs. No procedeix condemna en costes".
Héctor en data 1-12-2006 es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
S'impugna la sentència, en primer lloc, al·legant incongruència ultra petitum de la mateixa, per haver establert a favor de l'actor el dret a usar l'aigua de la bassa durant quatre dies, quan la demanda no sol·licitava tal declaració i pot perjudicar la mateixa els drets de tercers no demandats.
Examinant el iter processal, es va interposar demanda pel Sr. Héctor en que es suplicava que es declarés, amb caràcter principal, que la finca del actor no estava gravada amb cap servitud de treure aigües ni d'aqüeducte a favor de la finca de la demandada, ni que aquesta tingués cap dret sobre l'aigua de la mina situada a la propietat del actor, tenint dret l'actor a utilitzar en exclusiva l'aigua de la mina; i, subsidiàriament, pel cas que la demandada demostrés tenir algun dret sobre l'aigua, que es declarés que aquest dret es limitarà al cabal que surt de la mina (no l'aigua emmagatzemada a la bassa) durant dos dies a la setmana. La demandada es va oposar a la demanda, al considerar que tenia dret des de sempre a utilitzar l'aigua de la bassa durant dos dies a la setmana. La sentència desestima totalment la demanda, però fa unes declaracions sobre l'ús de l'aigua per part de l'actor i de la demandada ("es reconeix a la finca propietat de la Sra. Blanca el dret d'ús de l'aigua emmagatzemada a la bassa situada a la propietat de l'actor durant dos dies, havent d'utilitzar l'aigua durant aquests dos dies de sol a sol, havent de tancar la sortida de l'aigua de la canonada que es dirigeix a la seva propietat cada ocàs. Així mateix es reconeix al Sr. Héctor el dret a usar durant quatre dies l'aigua emmagatzemada a la bassa, únicament de sol a sol, amb la mateixa obligació de tancar l'aixeta de la bassa cada ocàs").
S'ha de partir, certament, que la sentència d'instància és incorrecta, doncs desestimant totalment la demanda cap mena de declaració es pot fer, ni procedeix fer, diferent a la desestimatòria, en la part dispositiva de la mateixa.
Ara bé, procedeix examinar primer si el recurrent -demandat en el plet- té legitimació, com a perjudicat per la sentència, per a poder recorre en apel·lació la mateixa.
Com diu la SAP Tarragona, sec. 1ª, S 10-2-2005, nº 81/2005, "tal y como ya declaramos en la sentencia de 2 de febrero de 2004, el gravamen es lo que legitima al apelante, debiendo tomar como referencia la parte dispositiva de la sentencia, y por ello únicamente están legitimados...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba