SAP Barcelona 460/2011, 5 de Mayo de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:5992 |
| Número de Recurso | 314/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 460/2011 |
| Fecha de Resolución | 5 de Mayo de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 314/10-C
Procediment Abreujat nº 704/09
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Magistrats/ada
Il·lma Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Il·lm. Sr. JOSÉ MARIA PLANCHAT TERUEL
Il·lm. Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, cinc de maig de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 704/09 del Jutjat
Penal nº 25 dels de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la
representació processal de l'acusat Luis Angel, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 9 de setembre de 2010, per delicte de robatori amb violència i extorsió. Ha estat designat ponent el magistrat
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Conrado y a Luis Angel, como autores criminalmente responables de un delito de robo con intimidación, en grado de tentativa, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, y les impongo a cada uno la pena de QUINCE MESES de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena. Asimismo, como autores de un delito de extorsión en grado de tentativa, les condeno a una pena de NUEVE MESES de prisión con idéntica inhabilitación especial, y abono por mitad de las costas procesales causadas ".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l' acusat Luis Angel . Admès a tràmit per provisió de 4 d'octubre de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 1 de març 2011 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista pública atès que ni ha estat sol·licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal. Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació de la sentència condemnatòria en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, sota els següents epígrafs jurídics:
-
Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència, i conseqüent error en la valoració de les proves. B) Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 242.1 del Codi Penal en relació al 243 de la LO 15/03 de 25 de novembre .
Afirma la defensa lletrada que la jutge penal ha atorgat a l'únic testimoni presencial ( víctima del delicte) una credibilitat objectiva errònia, atès que el seu relat dels fets està ple de contradiccions i es tracta d'un jove amb antecedents d'internament en centres de justícia juvenil que pateix una influenciabilitat sugestiva i tendència a la fabulació. Censura a la jutge "a quo" que no valori en la sentència condemnatòria la manca de coincidència entre la xifra inicialment denunciada com a mòbil de l'extorsió ( 60 euros) i la finalment sostinguda en el plenari ( 3000 euros). Conclou sol·licitant la lliure absolució.
El motiu ha de ser desestimat. En el relat de Fets Provats que conté la sentència apel·lada es descriu amb detall quina va ser la conducta duta a terme per cada un dels tres copartíceps ( un d'ells menor d'edat que no és objecte d'aquest procés) i atribueix a l'autor material Conrado la direcció executiva de l'intent de robatori i ulterior extorsió econòmica, a l'ensems que matisa quins van ser els actes de cooperació necessària de l'avui apel·lant.
En el FD II es recull que la declaració de la víctima mereix plena credibilitat atesa la seva coherència expositiva, persistència en el temps i fermesa en l'exposició durant el judici oral, requisits exigits per la jurisprudència en les STS de 26 de setembre de 2007 i 2 de desembre de 2010 . Alhora que cal tenir en compte, afegeix, que acusats i perjudicat ja es coneixien d'antuvi per haver compartit residència en un centre de reforma juvenil, motiu pel qual els dos primers coneixien el pis tutelat on residia el seu ex company i van anar a exigir-li diners, com ells mateixos admeten.
... -
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba