SAP Barcelona 485/2011, 18 de Mayo de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:6000 |
| Número de Recurso | 302/2010 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 485/2011 |
| Fecha de Resolución | 18 de Mayo de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció desena)
Recurs d'apel.lació nº 302/10-C
Procediment Abreujat nº 152/10
Jutjat Penal nº 1 de Mataró
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, divuit de maig de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 152/10 del Jutjat Penal
nº 1 dels de Mataró, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació
processal de l'acusat Pascual, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 20 de juliol de 2010, per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime
de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Pascual como autor responsable de un delito de lesiones, sin la concurrencia de circunstancias modificativas, a la pena de UN AÑO de PRISIÓN con la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo. Asimismo le impongo el pago de las costas procesales."
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 15 de setembre de 2010, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 1.3.11 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió del recurs, sense celebració de vista pública atès que no ha estat sol·licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa del recurrent formalitza a l'empara de l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre
, d'enjudiciament criminal abreujat, l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada pel jutjat penal, tot al·legant: 1) Error en l'apreciació de la prova testifical i aplicació indeguda de l' art. 147.1 del Codi Penal . 2 ) Vulneració de l' art. 20.4t CP derivada d'inaplicació de l'eximent de legítima defensa. 3) Infracció de llei per inaplicació de la circumstància atenuant qualificada de dilacions indegudes.
Argumenta en primer lloc que la sentència condemnatòria s'ha construït exclusivament en base a la versió dels fets explicada pel denunciant i l'existència d'un informe mèdic de lesions, sense tenir en compte la declaració de l'acusat que des d'un principi va negar haver colpejat el primer al Sr. Abilio, amb el resultat de lesions de l' art. 147.1 del Codi Penal per fractura mandibular, que va menester assistència facultativa i tractament quirúrgic amb punts de sutura, malgrat que dita versió estava recolzada per la d'un testimoni presencial ( Sr. Claudio ). D'afegitó, enumera diverses contradiccions detectades en la declaració de la presumpta víctima i els dos testimonis que va presentar en el judici oral, alhora que recorda no ha quedat acreditat si el cop es va produir amb el puny o amb una llauna de cervesa.
Cal recordar, que el recurs d'apel·lació autoritza en principi al tribunal "ad quem " a revisar la valoració de la prova efectuada pel jutge d'instància penal, però limita tota possibilitat de modificació del relat de fets provats i conseqüent qualificació jurídica revocatòria de la condemna, a la prèvia constatació flagrant que en l'apreciació dels elements fàctics bàsics el jutge "a quo" hagi incorregut en un error manifest. No pot el tribunal d'apel·lació substituir pel seu personal criteri una valoració conjunta raonable i motivada emesa pel jutge davant de qui es van practicar les proves, atès que només ell ha gaudit dels principis d'immediació, oralitat i contradicció propis del plenari, la qual cosa predetermina que el tribunal de segona instància hagi de respectar la seva apreciació imparcial si analitza el material provatori d'acord amb les regles d'anàlisi sil·logístic recollides en l' art. 741 Lecrim ., i alhora, motiva de forma raonada la conclusió que predetermina el veredicte, bandejant tot dubte raonable en favor de l'acusat. Així ho recull la constant jurisprudència del nostre Tribunal Suprem, de la que en són exponents les STS de 28.10.00 i 5.5.10 .
En aquest cas, s'han complert aquests requisits legals puix que -com ens recorda també la STS de
16.01.97 - estem davant d'una simple discrepància valorativa per part de la defensa de l'acusat sobre una prova de caire personal, com és la declaració testifical en el plenari de la persona lesionada i dos testimonis presencials ( veïns) aliens a l'afer. No pot admetre's la tesi de la defensa que demana a la Sala atorgui plena credibilitat a la declaració del testimoni de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba