STSJ Cataluña 4894/2011, 11 de Julio de 2011
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:8626 |
| Número de Recurso | 2380/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4894/2011 |
| Fecha de Resolución | 11 de Julio de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
fc
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 11 de juliol de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4894/2011
En el recurs de suplicació interposat per Segismundo a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 6 d'octubre de 2009 dictada en el procediment núm. 61/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Aplifun, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 23 de gener de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Indemnització danys i perjudicis, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2009, que contenia la decisió següent:
"Que, desestimando la Demanda interpuesta por Segismundo, contra Aplifun, S.A., sobre Reclamación de cantidad en concepto de indemnización de daños y perjuicios derivados de enfermedad profesional, debo absolver y absuelvo a la parte demandada".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
Segismundo prestaba servicios por cuenta y orden de la Empresa APLIFUN, S. A., a partir del día 6 de Marzo de 1.996, en el Polígono Industrial Coll de la Manya, Camí Can Janer, parcela 33, de Granollers (Barcelona), desde el año 1.996.
Su Categoría Profesional es la de CARRETILLERO EN FÁBRICA DE MOLDES.
El actor fue declarado en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual, derivada de Enfermedad Profesional, por Sentencia del Juzgado de lo Social Número 12 de Barcelona, que declaró probada: HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL BILATERAL, CON PÉRDIDA DE CAPACIDAD AUDITIVA DEL 63,8 % EN OD Y DEL 40,7 EN OI.
Por Sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, Número
2.845 / 2.008, de 3 de Abril de 2.008, se confirmó la anterior.
APLIFUN, S. A. se dedica a la fabricación de moldes para procesos de fundición de material férrico y actividades de recuperación de arena.
Dentro de la Empresa, la tarea del actor era la de conductor de carretillas, y también desempeñaba otras, tales como: limpieza de instalaciones del molino con martillo neumático y con rasqueta, limpieza del carro con martillo, limpieza del molino con aire y recuperadora.
El día 21 de Abril de 2.005, el actor fue diagnosticado por los servicios médicos de Creu Blanca, de:
HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL LEVE-MODERADA E HIPOACUSIA TRANSMITIVA DE UN MES DE EVOLUCIÓN.
El día 2 de Junio de 2.005, con los resultados del TAC que habían recomendado que le fuese practicado, los mismos servicios médicos determinaron que el actor padecía
HIPOACUSIA NEUROSENSORIAL BILATERAL Y OTITIS SEROSA EN EL OÍDO DERECHO.
A 16 de Junio de 2.005, también en la Creu Blanca, le diagnosticaron:
Hipoacusia perceptiva bilateral por traumatismo sonoro profesional, recomendando protección sonora.
El día 8 de Julio de 2.005, el actor fue dado de baja laboral, por sus problemas auditivos.
Catalana de Prevenció i Salut efectuó mediciones de ruido, los días 3 y 11 de Octubre de
2.005, según las cuales, el actor estuvo expuesto a un ruido de nivel Laeq, semanal, de 91.5 dB (A); y por tareas concretas, de:
Limpieza de instalaciones del molino con martillo neumático: Leq, d: 82,2 - Leq, p: 111,3.
Limpieza del carro con martillo: Leq, d: 91,5 - Leq, p: 125,2.
Limpieza del molino con aire: Leq, d: 112,1 - Leq, p: 124,8.
Ruido ambiental: Leq, d: 86,1 - Leq, p: 111.1.
Recuperadora (almacén): Leq, d: 88,2 - Leq, p: 104,1.
Conductor de carretilla elevadora: Leq, d: 83,1 - Leq, p: 128,4.
La Empresa entregó protectores auditivos a los trabajadores que ocupaban puestos con tales riesgos el día 14 de Septiembre de 2.005.
El Protocolo de Vigilancia de la Salud en el Ruido emitido por el Ministerio de Sanidad indica:
Nivel Sonoro en decibelios:
110: Banda de rock.
90: Vehículo pesado.
80: Calle con mucho tránsito.
30: Conversación normal.
El Programa de Vigilancia de la Salud de los trabajadores expuestos a ruido emitido por el Instituto Nacional de la Seguridad e Higiene en el Trabajo determina que, a los trabajadores considerados "apto con medidas preventivas especiales" se les ha de aplicar, por parte de la Empresa:
Restricción de tareas.
Adaptación del puesto de trabajo.
Intensificación de la vigilancia médica.
Y que el nivel mínimo de ruido que ha de dar lugar a la vigilancia de la salud es el nivel diario de 80 dB (A).
La empresa tiene como actividad la de fabricación de moldes de arena para la fundición, con una plantilla de cuarenta y dos trabajadores el 10 de Marzo de 2.006 (fecha de visita de Inspección) y concertado Servicio de Prevención Externo con Catalana de Prevención.
Por Sentencia Número 215 / 2.007, de 9 de Mayo, del Juzgado de lo Social Número 9 de Barcelona, en Autos Número 189 / 2.007, seguidos por el actor frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la MUTUA EGARSAT y la Empresa, se desestimó Demanda de Recargo de Prestaciones por Falta de Medidas de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Por Sentencia Número 8.155 / 2.008 de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, de 4 de Noviembre, en el Rollo de Suplicación Número 6.466 / 2.007, se confirmó la Sentencia de Juzgado sobre Recargo.
En fecha de 25 de Enero de 2.009, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, en Reclamación de Cantidad, contra la Empresa.
Dicho Acto se celebró a las 10.35 horas del día 14 de Febrero de 2.008, con el resultado de: intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima reconèixer el seu dret a percebre una indemnització per danys i perjudicis derivada de la manca de mesures de seguretat que van causar el reconeixement de la incapacitat permanent total derivada de malaltia reconeguda, és per examinar les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191, c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
La part recurrent denuncia la infracció per no aplicació dels articles núm. 1902 i núm. 1101 del Codi Civil en relació a l'actual doctrina i criteri jurisprudencial referent als danys i perjudicis derivats d'accident de treball o malaltia professional, citant en concret les SSTS. de 17 de juliol de 2007 i de 30 de gener de 2008, en relació amb el R. Decret 1316/1989 i 286/2006 de Protecció dels treballadors davant els riscos derivats de l'exposició al soroll, juntament amb la Directiva Europea 86/188/CEE .. Combat que el raonament de la sentència de la instància es basi exclusivament en què la sentència del Jutjat Social núm. 9 dels de Barcelona va desestimar el recàrrec per manca de mesures de seguretat en la malaltia professional adquirida, i que conclou que l'empresa no ha infringit cap regulació específica en matèria de prevenció de riscos laborals en la incapacitat permanent total per malaltia professional que li ha set reconeguda. Entén que la sentència ferma derivada del Jutjat núm. 9 i ratificada per la Sala no pot fer oblidar l'existència de la sentència del Jutjat Social núm. 12 ratificada també per la Sala, que va reconèixer la incapacitat permanent total derivada de malaltia professional per lesió acústica en el treball. Es remet als fets provats que no combat, en els quals es reconeix que el treballador va estar exposat a nivells de sorolls superiors a 90 dB, i en alguns casos fins a 128,4 o 125,2 dB, quedant provat que està exposat durant tota la jornada laboral a sorolls equiparables a un concert de rock segons els fets desè i onzè. Se li van diagnosticar acúfens l'any 2005 amb hipoacússia bilateral per traumatisme sonor professional segons els fet provat sisè. En el fet provat novè consta que el setembre de 2005 l'empresa va lliurar protectors auditius als treballadors que ocupaven llocs de treball de risc, sense cap altre control del seu ús o mesura per reduir les taxes de soroll tan altes, tal com consta en el fet provat octau sobre les mesures efectuades en l'empresa a l'octubre d'aquell any, sense que en constin de posteriors. Combat els arguments de la sentència que es basa en la manca d'imposició de recàrrec de les prestacions públiques de la Seguretat Social per manca de mesures de seguretat que van causar la malaltia professional, perquè, tant de les actuacions judicials precedents com dels fets provats de la sentència d'aquest procediment, consta que no hi ha un sol lloc de treball a l'empresa amb exposició al soroll inferior a 80dBA., i que el treballador va estar exposat a una mitjana de soroll de 110,69 dCB durant la jornada laboral, i els dissabtes a una pressió acústica de 113,85 dB. sense que l'empresa complís les mesures establertes en el RD. 1316/1989 i en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, perquè no va introduir mesures preventives ni mesures tècniques...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba