STSJ Cataluña 4910/2011, 12 de Julio de 2011
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:8101 |
| Número de Recurso | 3577/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4910/2011 |
| Fecha de Resolución | 12 de Julio de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
AM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 12 de juliol de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4910/2011
En el recurs de suplicació interposat per Nicolas a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 29-12-2009 dictada en el procediment núm. 270/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.-(Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesoreria General de la Seguridad Social) i Herencia Yacente e Ignorados Herederos de Jose Miguel, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27-03-2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29-12-2009, que contenia la decisió següent:
"Refusar la demanda interposada per Nicolas contra Institut Nacional de la Seguretat Social, Tesoreria General de la Seguretat Social, i Herencia jacent i ignorats hereus de Jose Miguel, per tant, declaro absolts els demandats de les pretensions aquí reclamades."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El demandant Nicolas, prestava serveis per la demandada empresa Institut Nacional de la Seguretat Social, des del, amb categoria professional de, i cobrant un salari mensual de .
nascut el 7/4/1937, va sol·licitar el 22/11/2007 pensió de jubilació, que li va esser reconeguda per resolució de 29/11/2007 en el regim especial de treballadors autònoms, amb efectes de 1/11/2007, i en quantia del 53% de la base regulador mensual de 94.06 euros
Disconforme el demandant amb la pensió reconeguda, va formular el 4/2/2008 reclamació prèvia, que fou desestimada per nova resolució de 18/2/2008.
El demandant acredita un total de 5.514 dies de cotització efectiva en els següents períodes:
del22/02/1971al31/12/1977
del01/01/1978al31/10/1980
del01/12/1980al30/04/1981
del01/01/1983al30/06/1983
del01/01/1985al30/04/1985
del01/07/1986al31/07/1986
del01/01/1989al31/12/1990
del01/10/2005al31/12/2005
del01/01/2006al31/12/2006
del01/01/2007al31/10/2007.
El demandant va romandre d'alta en el regim especial de treballadors autònoms en els períodes:
del01/11/1980al30/11/1980
del01/05/1981al31/12/1982
del01/07/1983al31/12/1984
del01/05/1985al30/06/1986
del01/08/1986al31/12/1988
del01/01/1991al31/03/1994
en els quals no e varen ingressar les corresponents quotes estant en descobert en el seu pagament al moment del fet causant.
La prestació resultant d'incloure en el còmput de períodes cotitzats els que es pretén per la part actora, seria del 80% de la base reguladora de 543,58 euros mensuals.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la part demandant es planteja el recurs de suplicació contra la Sentència que confirma la Resolució del Institut nacional de la Seguretat Social de 29 de novembre de 2007 per la qual se li reconeixia la pensió de jubilació en els termes que consten. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment anterior a la infracció de normes o garanties del procediment, revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, a), b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, aprovada pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
En el primer objecte del recurs postula nul litat de les actuacions per infracció de l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola en relació amb els articles núm. 87.1 i 2;89.1, 90.1 i 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . Argumenta que la denegació del magistrat de practicar la prova testifical de les persones degudament citades a la vista oral que no van comparèixer en altre moment posterior del judici, va situar el recurrent en situació d'indefensió amb infracció del article núm. 78 de la Llei de Procediment Laboral, perquè va impedir que acredités els anys de treball amb el seu pare sense estar donat d'alta ni assegurat tal com va poder acreditar en judici davant el Jutjat Social núm. 16 de Barcelona en procediment anterior. Entén que la no suspensió del judici i la nova citació de testimonis o la seva declaració per exhort vulnera la tutela judicial efectiva, perquè de la seva pràctica podien haver comportat la fixació d'uns fets provats totalment diferents . També assenyala que en el tràmit de prova va proposar la pràctica d'interrogatori del demandant ara recurrent en empara en l' article núm. 83.7 de la Llei de procediment Laboral, que igualment li va ser denegada en base al que disposa l'article núm. 90.2, o sigui per haver-la demanat després dels tres dies abans del judici. Considera que la manca de motivació de la denegació en l'acte del judici li va crear indefensió. Considera que no es creava perjudici si es suspenia la vista oral per incompareixença del testimoni o si es practicava la prova per exhort. També denuncia la existència de litispendència, que constitueix causa de suspensió segons la doctrina que exposa sobre les diferències entre excepcions de cosa jutjada i litispendència, perquè el senyalament del judici havia de ser posterior a la fermesa de la sentència de 22 de maig de 2009 que va confirmar la del Jutjat Social núm. 16, recorreguda davant el Tribunal Suprem.
La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert(Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 1987\8804], 28 maig 1990 [RJ 1990\4510] y 9 d'abril 1991 [RJ 1991\3257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 1990\3452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 1985\1578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 1992\1611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 1991\7680 ]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 1988\2996 y RJ 1988\3625 ]", "o que no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989\7281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva ». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 1996\3 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 1989\43], 101/1991 [RTC 1990\101], 6/1992 [ RTC 1992\6] y 105/1995 [RTC 1995\105 ], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.
En el cas present la Sala no considera que s'hagin produït les irregularitats processals invocades. Quant a la invocada denegació de la practica de la prova testifical en la vista oral, no va ser causa d'indefensió a la part per actuació imputable al òrgan judicial. Aquest va admetre la prova quan se li va demanar que procedís a la citació de testimonis, que va acordar per provisió de 17 d'abril de 2009. Si la recurrent considerava que la persona que havia de testificar tenia dificultats de desplaçament al jutjat social, havia d'haver demanat la seva pràctica en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 25 de Febrero de 2014
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 12 de julio de 2011, en el recurso de suplicación número 3577/10 , interpuesto por DON Teodulfo , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 21 de los de Barcelona de fecha 29 de diciembre de 2......