STSJ Cataluña 5169/2011, 19 de Julio de 2011
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2011:8655 |
| Número de Recurso | 3589/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5169/2011 |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2011 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
AM
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 19 de juliol de 2011
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5169/2011
En el recurs de suplicació interposat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 7-1-2010 dictada en el procediment núm. 434/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Jose María, Jesús Carlos, Alberto, Benito, Daniel, Faustino, Hernan, Leon, Onesimo, Secundino, Jose Ángel i Eva María, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 24-4-09 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7-1-2010, que contenia la decisió següent:
"Estimo íntegramente la demanda interpuesta por Jesús Carlos, Alberto, Benito, Daniel, Faustino
, Hernan, Jose María, Leon, Onesimo, Secundino, Jose Ángel i Eva María contra CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA, a la que condeno a abonar, en concepto de actualización financiera de las aportaciones individuales en su día reconocidas y posteriormente movilizadas, las siguientes:
ActorImporte actualización
Jesús Carlos 96.690,64
Alberto 44.772,33
Daniel 15.876,46
Faustino 1.282,98
Hernan 2.078,23 Jose María 112.340,54
Leon 22.815,55
Onesimo 1.568,43
Jose Ángel 12.223,42
Eva María 14.497,66
Benito 15.471,14
Secundino 15.038,42"
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- Los actores han trabajado para la entidad demandada con la antigüedad, categoría y salario que a continuación se especifica para cada uno de ellos, hasta la fecha de la extinción de su relación laboral, que también se especifica:
actorantiguedad categoríaúltimo salario fecha extinción
Jesús Carlos 13.09.76Jefe 4ª Nivel 310.669.584 ptas. 07.11.96
Alberto 01.02.74Oficial Superior 7.458.229 " 10.01.97
Benito 01.02.89Jefe 3ª Nivel 416.000.000 " 02.12.99
Daniel 07.01.85Jefe 5ª Nivel 5 9.200.000 " 29.05.96
Faustino 16.04.77Auxiliar A (95) 3.684.912 " 08.05.98
Hernan 05.07.71Oficial 2ª (95) 5.100.000 " 16.05.00
Jose María 01.10.68Jefe 3ª Nivel 510.900.000 " 09.09.96
Leon 20.01.86Jefe 5ª Nivel 1 8.543.136 " 07.11.95
Onesimo 06.07.70Oficial 2ª (95) 4.300.000 " 04.02.98
Secundino 03.09.90Jefe 3ª Nivel 510.231.534 29.10.96
Jose Ángel 13.07.87Jefe 5ª Nivel 5 9.599.784 19.07.99
Eva María 23.03.81Oficial 1ª 7.392.816 30.06.99
-
- En todos los casos, el despido de cada uno de los actores fue reconocido como improcedente por la demandada en conciliación administrativa o judicial.
-
- El Tribunal Supremo, en su sentencia de fecha 31.1.01 dictada en procedimiento de conflicto colectivo, en su fundamentación jurídica, reconoció "a los trabajadores que cesan anticipadamente en la empresa a rescatar o movilizar sus derechos consolidados en los supuestos y condiciones previstos en dicha legislación sobre planes de pensiones", desestimando la pretensión de la Caixa en sentido contrario. Hasta entonces La Caixa se había venido negando a reconocer a los empleados que cesaban anticipadamente en su relación laboral derecho alguno respecto de las reservas constituidas a su favor en el fondo interno creado por la empresa para atender la cobertura de los complementos de pensiones establecidos en el Convenio Colectivo del sector y en la normativa interna, recogidas en el Reglamento del Régimen de Previsión del Personal (doc. núm. 19 de la demandada, folios 351 a 370, que se da aquí por íntegramente reproducido).
-
- En base al efecto de cosa juzgada generado por este pronunciamiento, los demandantes, como otros muchos antiguos empleados de la demandada, obtuvieron sentencia inicialmente desestimatoria, dictada por el Juzgado de lo Social núm. 11 de Barcelona en fecha 12.6.02, que fue revocada por la del TSJ de Cataluña de 16.1.07, confirmada por la del Tribunal Supremo de 4.3.08. La parte dispositiva de la sentencia estimatoria, finalmente firme, dispuso:
"Que estimando la demanda, declaramos el derecho de los actores al rescate, transferencia o movilización de la dotación individual que tenían acreditada en el fondo interno de la entidad en el momento de la extinción de su relación laboral y, declaramos asimismo, que dicho derecho lo sea en las concretas cantidades que, para cada uno de los demandantes, debía ascender la dotación individual en el fondo interno de la demandada en el momento de la extinción de la relación laboral, especificadas en las sumas siguientes: Jesús Carlos 129.908,92 ; Alberto 62.591,98 ; Benito 48.294,20 ; Daniel 19.370,68 ; Faustino 2.503,33 ; Hernan 8.279,08 ; Jose María 145.639,92 ; Leon 24.825,86 ; Onesimo 2.867,14 ; Secundino 20.106,43 ; Jose Ángel 33.683,16 y Eva María 39.294,85, condenando a la entidad "LA CAIXA" a estar y pasar por tales declaraciones".
-
- La demandada procedió al cumplimiento efectivo de la misma en todos los casos poniéndose a disposición de cada uno de los actores, las cantidades en efectivo reconocidas en el fallo, en fecha 4.6.08, consignándolas ante el TSJ de Cataluña..
-
- Los actores reclaman la actualización financiera de las referidas cantidades desde la fecha de extinción de sus respectivas relaciones laborales -fecha a la que estaban cuantificadas dichas dotaciones individuales- hasta la fecha de la efectiva puesta a disposición de cada uno de ellos, 4.6.08, según cálculo actuarial que aportan y que se da aquí por íntegramente reproducido (folios 226-232), aceptado como correcto por la demandada en contestación a la demanda, y por las siguientes cantidades:
actorMedia rentab. financieraImporte actualización
Plans Pensions "la Caixa" (%)
Jesús Carlos 4,92 96.690,64
Alberto 4,85 44.772,33
Daniel 4,19 1.282,98
Faustino 2,82 2.078,23
Hernan 4,99112.340,54
Jose María 5,32 22.815,55
Leon 4,31 1.568,43
Onesimo 3,55 12.223,42
Jose Ángel 3,32 15.471,14
Eva María 4,93 15.038,42
Benito 5,11 15.876,46
Secundino 3,58 14.497,66
-
-En fecha 1.4.09 se intentó la conciliación previa, que resultó sin efecto.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i ho va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'empresa demandada planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la pretensió i la condemna a pagar els conceptes salarials reclamats. L'objecte del recurs és la revisió dels fets provats de la Sentència i l'examen de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Qui recorre postula l'addició d'un fet provat nou que digui:
" Els demandant van ser partícips del anomenat Règim de Previsió del Personal de la Caixa fins la data d'extinció dels seus contractes de treball. Aquest Règim de Previsió estava regulat en un Reglament aprovat el dia 16 de febrer de 1989 resultat de la negociació col lectiva, i modificat parcialment a l'any 1997. En l' article núm. 2.5 del Reglament, tan en la versió de 1989 com en la de 1997, s'establia que el partícip deixava de serho degut a "acabar la seva relació laboral amb el promotor." El Reglament no contenia cap previsió sobre el destí de la provisió constituïda en el Fons intern a la data de la extinció del contracte ni sobre l'existència de la figura de partícip en suspens." Basa l'addició en els documenta que consten en el procediment i fa referència al article del Reglament que cita per concloure que aquesta regulació no contempla la figura de partícip en suspens i que l'extinció laboral comportava la baixa automàtica com a partícip en el Fons intern.
També postula l'addició d'un altre fet provat nou que digui: " el procediment que va donar lloc al procediment precedent es va iniciar per papereta de conciliació presentada el dia 25 de maig de 2001." Es remet al document referit a aquesta papereta en reclamació del recat o mobilització de les aportacions individuals al Fons, i considera que és transcendent als efectes de que, en cas d'estimar l'actualització reclamada, el dies a quo ha de ser la data de la reclamació de la mobilització o rescat dels drets sobre el Fons.
Postula igualment un nou fet provat que digui: " El règim de previsió del personal, del qual els demandant eren partícips fins a la data que va quedar extingida la seva relació de treball amb la Caixa, es va extingir i liquidar amb efectes de 31 de desembre de 1999 per acord col lectiu d'empresa signat el dia 31 de juliol de 2000." Basa la modificació en els documents que consten en el procediment i en concret en el Pacte col lectiu de 31 de juliol de 2000, amb referència a la part expositiva, apartat tercer.
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències al respecte, per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba