SAP Barcelona 910/2011, 10 de Octubre de 2011
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2011:10950 |
| Número de Recurso | 192/2011 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 910/2011 |
| Fecha de Resolución | 10 de Octubre de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció desena)
Recurs d'Apel.lació nº 192/11-C
Procediment Abreujat nº 586/10 R
Jutjat Penal nº 2 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lm/es magistrat/ades
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, deu d'octubre de dos mil onze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 586/10 del Jutjat Penal nº 2 dels de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la defensa de l'acusada Constanza, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 31 de gener de 2011 per delicte de lesions en l'àmbit familiar. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a la acusada Constanza como autora de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de OCHO MESES de prisión con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo, prohibición de tenencia de armas por plazo de 2 años, y le impongo una orden de alejamiento respecto de Fernando por tiempo de 1 año y 8 meses, tanto del lugar de trabajo como de residencia. Asimismo, la condeno al abono de las costas procesales y a que indemnice al lesionado en la suma de 245 euros".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusada. Admès a tràmit per provisió de 9 de juny de 2011, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per interlocutòria de 30 de setembre es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió del recurs. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada per la recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils. FONAMENTS DE DRET
La defensa fonamenta l'apel.lació en tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre : A) Infracció de llei derivada d' aplicació indeguda de l' art. 153.1 i 2 del Codi Penal amb petició alternativa de condemna d'acord amb la falta de lesions de l' art. 617.1 CE ; B) Error en la valoració de la prova i aplicació indeguda del subtipus agreujat previst en el paràgraf 3er; i ©) Amb caràcter subsidiari, aplicació de l'incís 4t en orde a la reducció de la pena en existir atenuant de legítima defensa.
-
En coherència amb el plantejament de fons sobre l'abast del material
provatori practicat en el judici oral, on la pròpia acusada va reconèixer haver mossegat a la cara al denunciant, i sense sol·licitar cap modificació en el relat de fets provats que recull la sentència d'instància penal, reclama la defensa la lliure absolució atès que l'acció executada en data 5 d'octubre de 2010 dins la llar familiar va consistir en una disputa verbal recíproca entre la parella en relació a la custòdia del fill menor d'edat, de només 5 mesos, incident que va degenerar en una reacció defensiva de la muller quan l'home pretenia arrabassar-li amb violència el nadó que portava a les mans. Considera que la mossegada que l'acusada va etzibar al seu company va ser en legítima defensa del fill, és a dir, aliena a qualsevulla intenció dolosa de domini o menyspreu vexatori, per la qual cosa, la conducta imputada no reuneix els requisits objectius i subjectius mínims per a integrar el delicte de maltractament entre cònjuges o parella de fet en l'àmbit familiar que recull l'actual art. 153.1.2 CP d'acord amb la LO 15/03 de 25 de novembre i en relació amb la llei orgànica 1/04 de 28 de desembre, reguladora de la violència de gènere.
Conclou sol·licitant la revocació de la condemna i es decreti la lliure absolució, i subsidiàriament, se la condemni només com autora d'una falta de lesions lleus de l' art. 617.1 CP .
La tesi haurà de ser parcialment estimada com en altres afers similars ja ha exposat aquest tribunal en múltiples resolucions precedents des de l'entrada en vigor de la llei...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba