SAP Tarragona 37/2011, 26 de Enero de 2011
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2011:173 |
| Número de Recurso | 245/2010 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 37/2011 |
| Fecha de Resolución | 26 de Enero de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3a
Apel·lació 245/10
Ordinari 150/06 del Jutjat de 1a Instància 7 del Vendrell
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)
Tarragona, 26 de gener de 2011
Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Jose Carlos, representat en aquesta instància pel
Procurador/a Sra. Carrera Portusach i defensat pel Lletrat/da Sr. Margarit Panicello, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 7 del Vendrell de data 31-3-2009, en procediment Ordinari 150/06, en el que figura com a demandant el recurrent, i com a demandats Promociones y Construcciones S.L., Soto Scipions 2003 S.L.
i Pedro Miguel, aquest últim en rebel·lia processal.
ANTECEDENTS DE FET
La Sentència d'instància disposa: "Desestimo la demanda presentada per Jose Carlos contra Promociones y Construcciones S.L., Soto Scipions 2003 S.L. i Pedro Miguel, i en conseqüència absolc als referits demandats de les peticions de la demanda, amb expressa imposició de costes a la part demandant".
Per Interlocutòria de 30-12-2009 es va aclarir l'anterior sentència de data 31-3-2009 establint com a Part Dispositiva de la mateixa la següent: "Desestimo la demanda presentada per Jose Carlos contra Promociones y Construcciones S.L., Soto Scipions 2003 S.L. i Pedro Miguel, i en conseqüència absolc als referits demandats de les peticions de la demanda, amb expressa imposició de costes a la part demandant.
S'acorda la devolució a la part actora per part de la demandada de la quantitat de 3.000 euros. Aquesta quantitat havia estat consignada al objecte de ser entregada a la actora si el contracte subscrit es considerava que era d'arres".
En data 9-3-2010 es va presentar per Jose Carlos recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.
Soto Scipions 2003 S.L. en data 18-3-2010 es va oposar al recurs presentat.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals. FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda al·legant que el dia 15-5-2003 l'actor va comprar un habitatge a Promociones y Construcciones Soto Escipiones 2003 S.L., pel preu de 180.304 euros més IVA, entregant en el moment 1.500 euros; que la venedora ha incomplert la seva obligació d'entrega de l'habitatge, per la qual cosa demanava la resolució del contracte de compravenda ex art. 1124 CC i que la demandada indemnitzi al actor per danys i perjudicis en una quantitat que no determina, demanant que aquesta es fixi en execució de sentència per la diferència entre el preu pactat (180.304 euros) i el valor de l'habitatge en el moment d'executar la sentència, valor aquest a determinar llavors mitjançant una prova pericial.
La codemandada Construcciones Soto Escipiones 2003 S.L. va contestar la demanda, reconeixent que no va fer l'habitatge i es va vendre el terreny a un tercer, oposant infracció a la demanda de l'art. 209 en relació a l'art. 219 LEC, però acceptant pagar a l'actor la quantitat de 3.000 euros, és a dir, el doble de les arres donades, consignant judicialment tal quantitat de 3.000 euros.
Per Interlocutòria de 27-3-2007 es va disposar declarar en rebel·lia processal al codemandat Pedro Miguel, i considerar que Promociones y Construcciones Soto S.L., Soto Scipions 2003 S.L. i Construcciones Soto Escipiones 2003 S.L. són la mateixa persona jurídica.
La sentència impugnada es planteja -segons diu- si el contracte del dia 15-5-2003 és un contracte de compravenda o d'arres, concloent que és un contracte d'arres, al no haver-se establert IVA a l'entrega dels
1.500 euros inicials, haver-se pactat però que es pagarien 18.030 euros més IVA quan s'aprovés definitivament el projecte de construcció i s'obtingués la corresponent llicència municipal d'obres, i finalment per haver-se pactat com a condició resolutòria que l'impagament de les quantitats aplaçades com a part del preu donaria lloc a la resolució del contracte amb pèrdua pel comprador de les mateixes. Seguidament desestima la demanda.
Per Interlocutòria de 30-12-2009 es va aclarir l'anterior sentència de data 31-3-2009 establint com a Part Dispositiva de la mateixa el següent: "Desestimo la demanda presentada per Jose Carlos contra Promociones y Construcciones S.L., Soto Scipions 2003 S.L. i Pedro Miguel, i en conseqüència absolc als referits demandats de les peticions de la demanda, amb expressa imposició de costes a la part demandant.
S'acorda la devolució a la part actora per part de la demandada de la quantitat de 3.000 euros. Aquesta quantitat havia estat consignada al objecte de ser entregada a l'actora si el contracte subscrit es considerava que era d'arres".
Interposa recurs l'actor al·legant, en primer lloc, que el contracte del dia 15-5-2003 és un contracte de compravenda, demanant l'estimació de la demanda.
Poques dubtes hi han que el contracte del dia 15-5-2003 és un contracte de compravenda, i que la quantitat pagada de 1.500 euros és part del preu d'aquella, és a dir, entregat com a arres confirmatòries, paga i senyal o part del preu.
Efectivament, el contracte és un autèntic contracte de compravenda (Tribunal Suprem, Sala 1ª, S 22-10-1992, rec. 1769/1990), ja que té tots els requisits del mateix: Objecte, preu i consentiment. Així s'anomena "contracte de compravenda"; defineix a les parts com a "venedor" i "comprador"; es fixa l'objecte de la venda; es diu que la venedora "ven i transfereix" i la compradora "compra i adquireix"; es fixa com a preu de la venda la quantitat de 180.304 més IVA, que es pagaran en la forma i terminis següents: 1.500 euros a l'acte;
18.030 euros més IVA quan s'aprovés definitivament el projecte de construcció i s'obtingués la corresponent llicència municipal d'obres; i la resta a l'atorgament de l'escriptura pública; la venedora es reserva el domini de l'habitatge venut fins al total pagament del preu; es pacta com a condició resolutòria que l'impagament de les quantitat aplaçades com a part del preu donaria lloc a la resolució del contracte amb pèrdua pel comprador de les mateixes; etc.
Examinant ja la naturalesa de la quantitat donada (1.500 euros) en el contracte de compravenda, la seva naturalesa confirmatòria és clara, ja no solament perquè es dona com a part del preu, si no també perquè mai es diu, ni de la prova practicada resulta, que tinguessin altra naturalesa -penitencials de l'art. 1454 CC, o penals- per la qual cosa no podia la demandada deixar sense efecte el contracte de compravenda retornantles doblades.
Així recorda la sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, S 29-6-2009, núm. 498/2009, entre moltes, que "en torno al carácter de las arras, es doctrina constante, plasmada en la reciente Sentencia de 24 de marzo de 2009 (Recurso de casación 946/2005), que cita la de 20 de mayo de 2004, que a su vez menciona la de 24 de octubre de 2002, que «ante la imposibilidad de dar concepto unitario de las arras, la doctrina moderna distingue las siguientes modalidades de ellas: a) Confirmatorias. Son las dirigidas a reforzar la existencia del contrato, constituyendo una señal o prueba de su celebración, o bien representando un principio de ejecución. b) Penales. Su finalidad es la de establecer una garantía del cumplimiento del contrato mediante su pérdida o devolución doblada, caso de incumplimiento. c) Penitenciales. Son un medio lícito de desistir las partes del contrato mediante la pérdida o restitución doblada. Esta última es la finalidad reconocida por el art. 1454 », señalando también la antedicha Sentencia que «las arras o señal que, como garantía permite el art. 1454, tienen un carácter excepcional que exige una interpretación restrictiva de las cláusulas contractuales de las que resulte la voluntad indubitada de las partes en aquel sentido según declararon las sentencias de 24 de noviembre de 1926, 8 de julio de 1945, 22 de octubre de 1956, 7 de febrero de 1966 y 16 de diciembre de 1970, entre otras, debiendo entenderse en caso contrario que se trata de un simple anticipo a cuenta del precio que sirve, precisamente, para confirmar el contrato celebrado ( sentencia de 10 de marzo de 1986 ")». En otras palabras, y como señala la Sentencia de 31 de julio de 1993, « el contenido del artículo 1454 del Código Civil no tiene carácter imperativo, sino que, por su condición de penitencial, para que tenga aplicación es preciso que por voluntad de las partes, claramente constatada, se establezcan tales arras, expresando de una manera clara y evidente la intención de los contratantes de desligarse de la convención por dicho medio resolutorio, ya que, en otro caso, cualquier entrega o abono habrá de valorarse y conceptuarse como parte del precio o pago anticipado del mismo».
En el mateix sentit, Tribunal Suprem, Sala 1ª, S 22-10-1992, rec. 1769/1990 : " dicha cantidad de 200.000 ptas., no sólo se entregó en concepto de señal sino que fue "a cuenta", expresión ésta que, naturalmente, ha de entenderse en la idea de que estaba pagando cantidad a cuenta del precio convenido y aplazado, de tal forma que al cumplimiento de dicho contrato, se deduciría del precio de la compraventa la cantidad recibida en tal concepto que es, justamente lo que ha apreciado al respecto la Sala, confirmando la tesis de que se está en presencia de las llamadas arras confirmatorias, o que con la entrega dineraria, así convenida, anticipadamente recibida por el vendedor, se está pues, refiriendo a la firme decisión de efectuar el contrato de compraventa [se reitera así la línea de la entre otras Sentencia de 4 de noviembre de 1991, que expresaba: "Al estar incluida en el contrato de compraventa la cantidad recibida con...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba